A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

fúndu 1, fundúcu fundhúcu

fundúdu fundhúdu

fundurúlla fundhulúza

fundurullósu fundarillósu

fundurúllu fundhulúza

fundurússu , nm Sinònimos e contràrios cocoininni, concuda, pabarantzolu Terminologia iscientìfica rba.

fundurúxu fundhulúza

fúne , nf: funi Definitzione genia de cosa forte atrotigada o téssia de essire tundha e longa meda, de diferente grussària, po acapiare, tènnere e pigare animale; in cobertantza, sa fune est domíniu, mancamentu de libbertade, acàpiu e dipendhéntzia, ma fintzes arrégula / min. funedha, funedhutza / zenias de fune: funi de spartu, de cannau, de giuncu, de pilu Sinònimos e contràrios cànnabu, sédina, soca Maneras de nàrrere csn: atrotoxau che una f. = totu profizadu; dare f. curtza a unu = dare paga fide, fidàresi pagu de unu, no dàreli ampra manu; bogai sa f. a unu, a una cosa, a una faina = dàreli fune longa, lassàrelu andhare o fàghere totu comente cheret, lassare istare; èssere o andhare a f. isorta = cun tropu libbertadi, sentza de régula; bogare de f. a una cosa, segàreli sa f. = lassaidha a pèrdiri, bogare de cabu; domare a f. = fàghere sa prima domadura de un'animale; contare a f. curtza = contai contus sentza de si pèrdiri in furriotus; andhare a f. = pigaus acomenti si pigant is animalis; no andhare mancu a f. (nau de unu) = èssiri trotu peus de su molenti, no ascurtai mai s'arrexoni, èssere malu a fune, no pònniri in menti Frases prendho s'àinu a fune longa de poder pàschere ◊ in logu de fàghere dannu, s'animale cheret presu a fune curtza 2. bògali de fune de la chircare, tantu no lu agatas! ◊ bògali de fune a cussa cantilena! ◊ fiza mea, bòcali sa fune, làssalu chi si tiret su trucu! ◊ segàibbi sa fune e allegamos de àteras chistiones! 3. canno su contu est contatu a fune curtza, s'arréjonu caminat, iscutet su brincu e torrat a domo (B.Bandinu)◊ cussu cristianu est dortu chi no andhat mancu a fune! ◊ mancari tirriosa e mala, a fune zai ammasetzas! ◊ as a èssere unu pegus mancante, de cussos chi no andhant mancu a fune! 4. a sa fune anzena sias rude! Sambenados e Provèrbios smb: Funedda, Funi / prb: a cuadhu papadori funi crutza! ◊ fune ligat boe e paràula ligat ómine ◊ donzi cadhu at segadu sa fune sua Ètimu ltn. fune(m) Tradutziones Frantzesu corde Ingresu rope Ispagnolu cuerda, soga Italianu fune, còrda Tedescu Seil.

funédhu , nm Definitzione funighedha finivini po acapiare cosa Sinònimos e contràrios balentinu, cannabitu, cordedha, filadissa, ispaitu, músciu, toroneu, tzunghedhu Frases a funedhu si prendhet sa buca de sos sacos Tradutziones Frantzesu cordelette Ingresu cord Ispagnolu cordita Italianu cordicèlla Tedescu Schnur.

funedhútza , nf Definitzione min. de funedha, fune pitica Sinònimos e contràrios cherdiola.

funegrísti , nf Definitzione spina de Cristus, linna ispinosa chi faet a tupa, a ispinas longas Sinònimos e contràrios ispinasanta, prunagrista, spinagristi 1 Terminologia iscientìfica mt, Lycium europaeum Ètimu srd.

funeràle, funeràli , nm Sinònimos e contràrios interru.

funeténtu , avb Definitzione a f. = pigau a funi, pigau o cumandau coment'e un'animali.

fungària , nf Sinònimos e contràrios fundària, fungori, fungudesa, tuvucaria Frases cantus metrus est sa fungària de custa funtana?

fungarútzu , agt: fungulussu Sinònimos e contràrios devucu, fucudu, fungudu, trevucu | ctr. ladu.

funghèdha , nf Definitzione linna pudrigada e sicada meda, in mesu de is truncos, pedhe morta; sa pedhe de su zurrete, sa bentre chi si prenat po còere su sàmbene de sa brebè Sinònimos e contràrios prudedha Frases sa linna de su truncu est pagu sana, est una tuva prena de funghedha.

fungòri , nm Sinònimos e contràrios fungudesa, fungutúmine, profundhidade Ètimu srd.

fúngos , nm pl Definitzione genia de maladia de is cuadhos, ma fintzes su codrolinu chi si arregollet po papare / andhare a fungos = andai a circai corrorinu Terminologia iscientìfica mld, rba.

fungubísinu , nm: fungupísina Definitzione busina de matzone o tebbacu de margiani, genia de codrolinu, pitichedhedhu, chi, candho est passau, istrecandhodhu faet coment'e unu bufietu (e po cussu dhi narant fintzes sa fodhe) Sinònimos e contràrios bussamariana, buscicaninu, fogubíssimu, ispiscinifogu, pisinache 1, scapavumu Terminologia iscientìfica atn, Lycoperdon bovista Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vesse-de-loup Ingresu puffball Ispagnolu pedo de lobo Italianu véscia di lupo Tedescu Bovist, Bofist.

fungubíssimu, fungubíssinu, fungubíssiu , nm Definitzione genia de maladia, mufa niedha chi ponet a su trigu e dhu faet a crabone o a trigu mortu; busina de matzone o tebbacu de margiani, genia de codrolinu pitichedhu Sinònimos e contràrios bruvurinu, fodhebíssina, fogubíssimu, gurtizone, ispiscinifogu / fungubísinu Frases su trigu est prenu de lullu e fungubíssinu: menescit prugau bèni deghinou no fait a fai su pani Terminologia iscientìfica atn, Tilletia caries.