A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

filíncu , nm Definitzione bículu fine de cosa prus che àteru segada, fintzes istràciu Sinònimos e contràrios arrogu, binarja, chirriolu, cífrinu, filinconi Maneras de nàrrere csn: torrai a filincus = bènnere a puntu malu, èssere malegontzu; f. de ànima = bémida, alenu curtzu.

filindéu , nm: findeos, findeus Definitzione genia de macarrone longu finivini; una genia de pasta chi si faet a minestra cun brodu; nau in cobertantza de gente, chi est filivili, làngiu che un’obbilu, acanta a si segare Sinònimos e contràrios lindeu Frases no mi torrat a costare a mandhicare filindeu! ◊ eus a abarrai meda a si papai cussu pagu pagu de minestra de findeus! Sambenados e Provèrbios smb: Filindeu Terminologia iscientìfica mng Ètimu ctl., spn. fideus, fideos + filu Tradutziones Frantzesu spaghetti Ingresu spaghetti Ispagnolu espaguetis Italianu capellino, spaghétto Tedescu Fadennudeln (Pl.).

filingiòne , nm Sinònimos e contràrios bentzígliu 1, pendhirighe, tramarighe, úrtzula 1 Terminologia iscientìfica rbr.

fílinu , agt Definitzione chi est o andhat coment’e filu, deretu Ètimu srd.

filinzòne , nm Definitzione filus de unga o tudhas de sos pódhiches: pigighedhu o limbedhu de carre chi si ndhe artzat apresu de is ungas; genia de ufradura a manos o a peis chi faet a iscrafíngiu, de su fritu Sinònimos e contràrios fannuga, fibincitu, filistru, filiuncu, panarighe, pibitzili, pilinzone, pilisungra, tanarígia / maninzone, pirignone, zelone Terminologia iscientìfica mld Ètimu srd.

filiócu , nm: filliocu Definitzione tira fine de orrobba, trama, filighedhu de orrobba isconciandhosi, pendhiligione Sinònimos e contràrios bita 1, feta, fiocu, firiolu, frisu Frases aiat unu pore de medàllias e de filliocos coloraos balanzaos in su fronte ◊ unu brocu nche l'istramat carchi filliocu de furesi dae sa túnica Terminologia iscientìfica ts Ètimu srd.

filípa , nf Definitzione genia de pigione mannu, a bicu longu longu e furriau a punt'a susu: abbitat in Sardigna in beranu e istade, in logu de errios e de istagnos Sinònimos e contràrios paisanu 1 Terminologia iscientìfica pzn, recurvirostra avosetta Tradutziones Frantzesu avocette Ingresu avocet Ispagnolu avoceta Italianu avocétta Tedescu Säbelschnäbler.

filíri , vrb Definitzione apèrrere, isperrare o fàere coment'e unu filu po cropu o àteru in cosa tostada, chídrina (linna, pedra, istrégiu de terra, de imbidru) Sinònimos e contràrios abbèrrere, afilai, cannire, fresai, sacai, scanniri, sinniai Ètimu srd.

filisigavilísiga , avb: filosigavilósiga, filusigavilúsiga Definitzione manera tropu addasiada de fàere sa cosa, tropu abbellu, a s'inghíria inghíria chentza ndhe fàere fine Sinònimos e contràrios abbellu, billibilli, cagallente, immajonu, mighirimíghiri Ètimu srd.

filisigósu , agt: filosigosu Definitzione chi abbarrat a su mighirimíghiri faendho is cosas, dhas faet cun tropu lentesa, coment'e chie no ndhe tenet gana Sinònimos e contràrios adasiau, cagallente, cojanesu, fiacosu, fracómudu, frasselenu, immajonadu, prodhincu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu paresseux, lambin Ingresu lazy, slowcoach Ispagnolu perezoso, pachorrudo Italianu pigro, posapiano Tedescu faul.

filísigu , nm Definitzione su filisigosu, ma fintzes su naturale etotu de su filisigosu Sinònimos e contràrios filisigosu, mandronàciu, oreri, praitzosu / mandronia, pritzosia Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd.

filistócu , nm Sinònimos e contràrios arraghèscia, cóntia, iscúgia Frases ognunu leat su filistocu sou Ètimu itl. filastrocca.

filistrèdha , nf Definitzione ambidhedha fine Sinònimos e contràrios curricurre, filiache, filóstrigu Terminologia iscientìfica psc Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu anguille mince Ingresu slim eel Ispagnolu anguila pequeña Italianu anguilla sottile Tedescu dünner Aal.

filístru , nm Definitzione filos de unga o tudhas de sos pódhiches: pigighedhu o limbedhu de pedhe chi si ndhe istacat e artzat acanta a is ungas Sinònimos e contràrios fannuga, filinzone, filiuncu, panarighe, panaritzu, perunga, peunga, pibitzili, piliesse, pilinzone, pilisungra, tanarígia Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu envie des ongles Ingresu agnail Ispagnolu padrastro Italianu pipita delle ùnghie Tedescu Niednagel, Neidnagel.

filitzía , nf Definitzione genia de filu de linu, forte Sinònimos e contràrios arrefa Terminologia iscientìfica ts Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fil Ingresu twist Ispagnolu hilo de lino Italianu réfe Tedescu Flachszwirn.

filíu , pps, agt Definitzione de filiri; chi portat tzacadura, segada Sinònimos e contràrios afiladu, cannidu, filadu, tzacau | ctr. intreu 2. sa màriga est filia e po cussu nci at isciatu totu s'àcua ◊ custu pratu est filiu.

filiúncu , nm Sinònimos e contràrios fannuga, fibincitu, filinzone, filistru, panarighe, panaritzu, perunga, peunga, pibitzili, piliesse, pilinzone, pilisungra, pirinzone, tanarígia Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu panaris Ingresu whitlow Ispagnolu panadizo Italianu giradito Tedescu Fingerwurm.

filivérru , nm: filuverru Definitzione filu de ferru, fintzes un’orrugu (canna de f.); nau in cobertantza, abbardente, pitziosa / camba o canna de f.; calidades de filiverru: zingadu, ispinosu, fine, grussu, chídrinu, modhe Sinònimos e contràrios / cdh. filufarru Frases azis postu ferradas a balcones, filuverru pungosu in dogni gianna ◊ a prèndhere custa cosa che cheret duos filiverros Terminologia iscientìfica mtl Tradutziones Frantzesu fil de fer Ingresu iron wire Ispagnolu alambre Italianu filo di fèrro Tedescu Eisendraht, Draht.

filivíli , agt Definitzione chi paret filu de cantu est fine, chi est fine fine Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu filiforme Ingresu threadlike Ispagnolu filiforme Italianu filifórme, sottilìssimo Tedescu fadenförmig.

fílixi fíbixi