filàre 1 , nm: filàriu Definitzione frutuàriu chi portat pitzu intrau in d-unu filu o codriola a bisura de collana, po dhu chistire sicau Sinònimos e contràrios fibera, filleri Ètimu srd.
filàre 2, filàri fibài 1
filàrighe , nm Definitzione cosa posta o chi si agatat totu a filera una avatu de s'àtera Sinònimos e contràrios fibera, filerina.
filarítzu , nm: filuritzu Definitzione
s'istentina fine / f. de angioni = sa córdula de s'angione
Sinònimos e contràrios
beraditos,
busellos,
garaitzos,
iltentina,
stintinigu,
stintiritzu
Terminologia iscientìfica
crn
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
intestin grêle
Ingresu
small intestine
Ispagnolu
intestino delgado
Italianu
intestino tènue
Tedescu
Dünndarm.
filàriu filàre 1
filàsca , nf Definitzione genia de erba chi giughet filos meda o faet a filos (che a su crinu); malesa de matedu (es. orrúo o àteru deasi) Frases su lèpere si est cuadu in sa filasca Terminologia iscientìfica rba.
filatèra, filatéria , nf Definitzione carta inue furint iscritos is cumandhamentos de sa Lei mosàica; filera de cosas (pruschetotu chi si narant) Sinònimos e contràrios imbalabipius Terminologia iscientìfica prdc Ètimu itl. filatera.
filatròta , nf Definitzione
s'ambidha etotu (sa fémina) ma prus grussa e grassa
Sinònimos e contràrios
ambidha,
finetrota,
magangioni
Terminologia iscientìfica
psc, anguilla anguilla
Tradutziones
Frantzesu
grosse anguille
Ingresu
large eel
Ispagnolu
anguila hembra
Italianu
capitóne
Tedescu
großer Aal.
filatzigósu , agt Definitzione nau de orrobba téssia, chi est totu a filacitos, istramada, istramandho (mescamente in is oros); chi giughet coment'e filighedhos, essit a filighedhos, a filàtzigos Sinònimos e contràrios isfilinzonadu / filaghe.
filàtzigu , nm Definitzione genia de filighedhu, nau pruschetotu segundhu sa petza (es. petza bula), de su filighedhu in sa tega de su pisu e de sa fae (andhat de su bicu a su culatzu de sa tega in d-unu de is duos oros inue is duas perras si benint apare e chentza su filàtzigu si aperint méngius) Sinònimos e contràrios fibincitu.
filàu filàdu
filavíla , nf Definitzione tres erbas diferentes tenent custu númene: a) una genia de chibudhita areste (cibudha de colorus) chi, si est segada, bogat coment'e sogas o filos de súciu apicigosu, b) unu lígiu o lillixedhu aresti, c) una calidade de erba de agullas Sinònimos e contràrios alidedhu, lampajone, orrubina, scriudha / arrelògius Terminologia iscientìfica rba, Muscari comosum, Ornithogalum umbellatum, Erodium moschatum Ètimu srd.
filavíla 1 , nm Definitzione
cosa chi a sa bisura assimbígiat unu pagu a su mucu, unu pagu cagiau
Sinònimos e contràrios
ttrs. puciciumu
Tradutziones
Frantzesu
mucilage
Ingresu
mucilage
Ispagnolu
mucílago
Italianu
mucillàgine
Tedescu
Schleim.
filchinàre , vrb: firchinare,
frichinare Definitzione
fàere a farinos, a orrughedhos; nau in cobertantza, su fai e fateriai, su si mòvere a meda e istare sèmpere faendho
Sinònimos e contràrios
apimpirinai,
chimentare,
ifriare,
irfarfaruzare,
irfrichinare,
scirfinai,
spimpirallai,
spimpiridai
/
cadredhai
Frases
no ti lasses frichinare dae s'achéssida de pensare a su tragu chi as tentu! ◊ a su late mi bi apo firchinadu pane ◊ amus sichiu a fàchere su chi ischiabamus fàchere, frichinandhe tàulas e taulones (B.Murgia)
2.
a sa patedha bi ghetaiat paja de rucros de lardu e canno fit mesu cotu nche impodhaiat aintro sas ervas mannicantinas frichinatas
3.
fatendhe e firchinendhe fint un'annu e mesu ordendhe tramas a note e a die ◊ a ndhe tenet de fírchina fírchina cuss'àinu!…
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
émietter,
couper en petits morceaux
Ingresu
to hash
Ispagnolu
desmenuzar
Italianu
sminuzzare
Tedescu
zerbröckeln.
filchinída, filchinídu , nf, nm: firchinida,
fischinida,
frichinia,
frichinida,
frichinita Definitzione
cosa orrugada a piticu, fata a farinos
Sinònimos e contràrios
acantu 1,
africhinida,
arrogu,
biculaza,
bículu,
cífrinu,
fafaruza,
figrinu,
fírchina,
firchinadura,
frichinatza,
friginida,
fuifunida,
grastamaza,
pimpirida,
soluvrinu
Frases
ndhe collit donzi frichinida de pane chi li ruet ◊ l'ant chircadu in totue ma no ndhe ant agatadu mancu frichinida ◊ at fatu a fischinidas sas líteras mias ◊ nos lassant su coro a filchinidos e in piantu ◊ su bidru si est fatu in milli fischinidas ◊ sas armas a frichinias las bidas andhendhe!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
bribe
Ingresu
crumb
Ispagnolu
pedacito
Italianu
minùzzolo
Tedescu
Stückchen.
filè , nm Definitzione genia de arrandha fata a manu (numenau cussu de Bosa) po dhue pòdere fàere figuras a intessidura a manu Terminologia iscientìfica ts.
filedhàju , agt, nm Definitzione chi o chie giughet filedhos, trassas Sinònimos e contràrios filedhosu, imbodhiosu, trasseri Ètimu srd.
filèdhos , nm Definitzione nau in cobertantza, pinnicas, trassas, manera de fàere de chie est trasseri, o cricat e bogat iscusas Sinònimos e contràrios pinnicas, pizu, trassas Frases sa burocratzia prena de filedhos sichit s'andhata torta de sas lezes trepojadas e no s'andhata de sa resone ◊ a ndhe zughet de filedhos, cussu trasseri!…◊ sas murrúnzias fint a tràbicu in cada tretu, ube mascamente cumprendhiant sos filedhos de sa política Ètimu srd.
filedhósu , agt, nm Definitzione chi o chie giughet filedhos, trassas Sinònimos e contràrios filedhaju, imbodhiosu, trasseri Frases at fatu unu zogu filedhosu de política! Ètimu srd.
filedíta , nm Sinònimos e contràrios piaritu Terminologia iscientìfica mld Ètimu srd.