A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

filadièga , nf Definitzione atzione mala, a ingannu, a trampa.

filadíssa , nf Sinònimos e contràrios balentinu, cannabitu, cordedha, funedhu, ispaitu, toroneu Ètimu ctl. filadissa.

filadítzu , agt Definitzione chi est bellu e bonu o faet a dhu filare Ètimu srd.

filadòra , nf Definitzione fémina chi ischit a filare, màchina chi filat, de filare Sinònimos e contràrios filangiana Terminologia iscientìfica prf Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu machine à filer Ingresu spinner Ispagnolu máquina hiladora Italianu filatrice Tedescu Spinnerin.

filadòre , nm, agt: filadori Definitzione chie o chi est bonu a filare Terminologia iscientìfica prf Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fileur Ingresu spinner Ispagnolu hilandero Italianu filatóre Tedescu Spinner, Spinn.

filadòrgia , nf Definitzione genia de sacu de sa madre inue ingendrat o creschet su fedu in bentre de sa mama e de ue su fedu leat s'alimentu fintzes a naschire: a sa naschia de su fedu si ndhe istacat e ndh'essit cun su fedu etotu (unu pagu apustis); si narat po sa natura de sa fémina, puru Sinònimos e contràrios burba, giompimentu, mammana, pisómina, secundhina Terminologia iscientìfica crn.

filadòri filadòre

filadórzu , nm Definitzione logu ue si faet su filóngiu, ue si filat Terminologia iscientìfica dmo Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu filoir Ingresu spinning wheel Ispagnolu hilandería Italianu filatóio Tedescu Spinnerei.

filàdu , pps, nm, agt: filau Definitzione de filare; cosa filada (lana, cotone, àteru); una genia de arretza o nassa po piscare; segundhu de ite si narat, chi giughet tzacaduras, segadas coment'e filos, filaduras Sinònimos e contràrios arraciallu, arretza, ganghiledhu, óbiga / afiladu, cannidu, filiu 2. sorgu miu fadiat sa nassa, piscàt s'anguidha e fut andau a castiai su filau 3. su filau de una cannugada de lana 4. una chéjia chi teniant, sos chi la guvernaiant, s'abbizant chi fit filada Terminologia iscientìfica pscd, ans Tradutziones Frantzesu filé Ingresu spun Ispagnolu hilado Italianu filato Tedescu gesponnen, Garn.

filadúra fibadúra

filadúra 1 , nf Definitzione su filare, su fàere su filu Sinònimos e contràrios filognu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu filature, filage Ingresu spinning Ispagnolu hilatura Italianu filatura Tedescu Spinnen.

filàghe , agt Definitzione chi giughet coment'e filos, chi essit coment'e a sogas, nau prus che àteru de cosas de papare / binu, casu filaghe Sinònimos e contràrios ascruzosu, enosu, tuvudu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu filamenteux, fibreux Ingresu filamentous, fibrous Ispagnolu filamentoso Italianu filamentóso, fibróso Tedescu faserig.

filàgna , nf Definitzione puntedhu de castàngia finóngiu Sinònimos e contràrios paboni 1, pontedhu Ètimu itl. filagna.

filài fibài

filài 1 fibài 1

filampúa , nf Definitzione tela, orrobba metzana Terminologia iscientìfica ts Ètimu ctl. filampua.

filangiàna , nf: filognana, filongiana, filonzana, firunzana Definitzione fémina chi ischit a filare, chi filat, ma fintzes, in cobertantza, bagadia manna, bedusta; bobboi totu farrancas chi faet sa naparangiolu; genia de filighedhos chi bogat sa bide allorigandhodhos po si agguantare a calecuna cosa, genia de filu chi sa tega giughet de su tenaghe a su culatzu totu comente si aperit, genia de filu chi ponet s'arangiolu; fintzes una genia de contu longu de pagu sustàntzia / Maria Filonzana (in is paristórias) = Frades Lenos, su sonnu Sinònimos e contràrios filadora / aragnolu / intzígliu, úrtzula 1 / cdh. filugnana 3. su sarmentu a su passarillanti dhi at acapiau is peis cun sa filongiana sentza de mancu si ndi acatai! 4. comintzeit cun d-una filunzana longa chi naraiat de un'ànghelu chi deviat agatare unu mundhu in s'universu… (M.Bua) Terminologia iscientìfica prf, crp, rbr Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fileuse Ingresu spinner Ispagnolu hilandera Italianu filatrice Tedescu Spinnerin.

filantropía , nf Definitzione genia de istima, de amore po sa gente (in grecu, però, àntropos = ómine).

filàntropu , agt, nm Definitzione chi o chie tenet istima po sa gente e cricat de fàere òperas de bonu.

filàre fibài