A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

finlandésu , agt, nm Definitzione chi pertocat sa Finlàndia, chi o chie est de sa Finlàndia Tradutziones Frantzesu finnois, -oise Ingresu Finnish, Finn Ispagnolu finlandés Italianu finlandése Tedescu finnisch, finnländisch, Finne, Finnländer.

finnínnu , agt Definitzione nau de unu, chi de carena est istrígile meda, díligu Sinònimos e contràrios dílicu, finigosu, iltrízile, istincu, scarritzinu, stinghiritzu Ètimu srd.

finógnu, finónzu , agt Definitzione unu pagu fine, delicau Sinònimos e contràrios finatzu, finóligu, sútile | ctr. russonzu Frases onzi tantu ti acontzas su zipone cun sas manos biancas e finonzas Ètimu srd.

finóligu , agt Definitzione chi est unu pagu fine, delicau Sinònimos e contràrios finognu, sútile | ctr. russonzu Frases custa fémina zughet su trugu finóligu.

fínta , nf Definitzione su chi si faet giaendho a bíere una cosa po un'àtera / fàghere sa f., sas fintas; a f. = a brulla, brullendi Sinònimos e contràrios binta, dispinta, falsidade, fingidura | ctr. franchesa, ispóntziu Tradutziones Frantzesu feinte Ingresu sham Ispagnolu ficción Italianu finta Tedescu Verstellung.

fíntas fínces

fintéri , agt, nm: fintzeri Definitzione chi o chie faet is fintas, faet a crèdere una cosa po un'àtera, a ingannu Sinònimos e contràrios dispintadore, falsu, fingidore, fingidu, malafideau | ctr. sentzígliu Frases a bortas po fai a bí, aposta iscarescis, fintzeri, ca bella o mala custa vida est tali e cali dha boleus (E.Collu)◊ fintzeri, mi contu fàulas chi no apu bófiu cumprendi Terminologia iscientìfica ntl Tradutziones Frantzesu dissimulateur Ingresu dissembling Ispagnolu disimulador Italianu dissimulatóre Tedescu heuchlerisch.

fintèsa , nf Definitzione unu cumportamentu o fàere fartzu, a finta Sinònimos e contràrios fingidura | ctr. singillidadi.

fíntu , agt Sinònimos e contràrios falsu, fingidu.

fíntza fínces

fintzamèntas, fintzamènte, fintzamènti fentzamèntas

fíntzas fínces

fintzéri fintéri

fíntzes fínces

finuciàre , vrb: finugare, frenucare, frenugare, frinucare Definitzione cricare, arregòllere o bodhire fenugu in campu, de su chi creschet a solu Frases at rucrau sa vida tunniandhe e frinucandhe in fatu de sas cussorjas ◊ ant dimandhau a su cunzaresu si las lassabat intrare a frenucare Ètimu srd.

finúciu, finúcru fenúciu

finugadòre , agt, nm: frinucadore Definitzione chi o chie andhat a cricare e arregòllere fenugu Frases no est arte mia a annare a finugare, no so finugadore Ètimu srd.

finúgu fenúciu

fiòba , nf Definitzione corria de terrenu, orrugu longu e istrintu de terra in su sartu Frases su stani candu dh'iant bonificau dh'iant donau a fiobas a is poboritus.

fiòca , nf: floca, froca Definitzione tàpile, orrughedhu de nie comente calat de is nues candho niat, ladu e fine; s'abru de s'ou iscumbatau cun tzúcuru fintzes a essire biancu nidu e coment’e ispruma / min. frochita, froca minuda a zisa de suchitu; àcua froca = abba astrada, frita meda; fritu (agt) che fioca = fridu meda Sinònimos e contràrios atògia, ispiàtzulu, pàmpula, solla, tadhàine Frases a bàtiles falada est sa fioca, cobertu at pastura, linna e roca ◊ fit una die de iberru mala e frita, fit frocandhe a froca lada 2. po fai sa turta s'abriou si pesat a froca 3. sos iltrunellos sunt acudindhe che a sa fioca, a su gialdinu ◊ totu gallizendhe a chie la podiat bogare prus bella, sas fàulas fint falendhe che a sa froca! (M.Dore) Sambenados e Provèrbios smb: Fiocca Terminologia iscientìfica tpm Ètimu ltn. floccus Tradutziones Frantzesu flocon de neige Ingresu snowflake Ispagnolu copo de nieve Italianu fiòcco di néve Tedescu Schneeflocke.