A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

finidúra 1 , nf Definitzione su finire; su fàere andhandho e menguandho, ispaciandho, finendho, nau de sa cosa Sinònimos e contràrios cossumidura Frases cust'abba si ch'est fata a finidura, istendhe in su sole Ètimu srd.

finigàre finicàre

finigàtzu , agt Sinònimos e contràrios finognu, finóligu, sútile | ctr. russonzu Frases est unu pipiu finigatzedhu, cun sa facixedha groga.

finigòni , nm: finioni Definitzione coment'e afinamentu, debbilesa, mancamentu de fortza po farta de alimentu / fàmini a finigonis = fàmine a mòrrere; arrallai finionis = nàrriri isciolórius Sinònimos e contràrios arrannosigamentu, cossumidura, ispitinzu Frases a ita giuat chi s'ómini apetighit sa Luna si no assuermat su prantu de chini morrit a finigonis? ◊ est a mesu brenti morrendu a finigonis po su fàmini ◊ po lassai morri su burricu a finigonis mellus dhu bendeus! 2. ndi biesta de fàmini a finigonis, abetendi is assegnus!… Tradutziones Frantzesu consomption Ingresu consumption Ispagnolu consunción Italianu consunzióne Tedescu Auszehrung.

finigósu , agt Definitzione nau de ccn., chi est de carena fine meda, debbiledha (ma nau fintzes de àteru, es. de s'isperàntzia) Sinònimos e contràrios dílicu, fineri, iltrízile, istincu, levecu, marriu, minchitu, scarritzinu, schirriolu, stinghiritzu / débbile, fine | ctr. folte, grussu 2. cussas tassas a colori de proinca funt cun s'imbírdiu finigosu Terminologia iscientìfica zcrn Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu maigrelet Ingresu puny Ispagnolu flaco Italianu mingherlino Tedescu schmächtig.

fínigu fínicu

finiméntu , nm Definitzione su finire / ndhe batit su santu f. = bi cheret tropu tempus, est istentosu meda; f. de peràula = sa essida de una peràula, sa parte chi podet cambiare dendhe a sas peràulas unu significadu de m. o de f., de sing. o de pl. o, si est bvrb., de chie cumprit s'atzione inditada; f. de luna = luna bècia Sinònimos e contràrios fine, finidura 1 / avenimentu Frases at a àere finimentu cust'undha chi mi tenet inserradu ◊ totugantu benit a finimentu 2. ndhe batit su santu finimentu, custa cosa: no faghet a l’achipire! Ètimu srd.

finimèntus , nm pl Definitzione totu su chi serbit a issedhare e pigare is animales / finimentos de is cuadhos: sa fune, su crabistu, sa bríglia, sa sedha Sinònimos e contràrios achipàgiu, fronimentu, fruninzu.

finiòni finigòni

finíre, finíri , vrb Definitzione batire a sa fine, fàere is úrtimas cosas de unu trebballu, is finiduras; ispaciare totu Sinònimos e contràrios acabbae, sensai / consumai, ispaciai Frases su triballu tocat a lu comintzare e a che lu finire puru ◊ su tribàgliu in custa domo no est bene finidu, no! ◊ candho finit sa música, sa roca si aperit e cumparint sas gianas ◊ su contu finit innòi 2. ajó, a letu: ite faghimus a fogu allutu, finindhe linna e currente?! ◊ est finidu su tempus de divertire! ◊ unu si morit candu at finiu sa vida sua ◊ eis giai finiu su dinai prima de dhu portai in manus?! ◊ cussu tempus puru at finiu, s'arregodu però est abbarrau ◊ s'abba budhindhe si che finit Ètimu ltn. finire. Tradutziones Frantzesu achever, terminer, finir Ingresu to finish Ispagnolu acabar, agotar Italianu finire, esaurire, consumare Tedescu beenden, verbrauchen.

fínis fíne

finisamènti , avb Definitzione apustis de tanti, a fine e a candho (ge fut ora!) Frases unu cuncordu de pópulu finisamenti uniu (A.Cannas) Tradutziones Frantzesu finalement, enfin Ingresu finally Ispagnolu por fin, finalmente Italianu finalménte Tedescu schließlich, endlich.

finitèsa , nf Definitzione cosa finia, bene fata, dechida, nau fintzes de ccn. Sinònimos e contràrios dechidesa, ermosura, finesa, finétzia Frases essidu mi at finitesa, si mi cherzo cojuare! Tradutziones Frantzesu fini Ingresu perfection Ispagnolu perfección Italianu finitézza Tedescu Vollkommenheit.

finitía, finitías , nf Definitzione prus che àteru, s'úrtimu tempus de calecuna sumana, ma fintzes s'úrtima parte, comente acabbat unu logu, o cosa chi ispàciat, finendho / batire una cosa a f. = acabbai de dha fai Sinònimos e contràrios acabbada, acabbu, fine | ctr. comintzu, inghitzu Frases s'ànima giughent niedha che moro sentza pensare chi sa vida insoro benit a sa segura finitia (A.Casula)◊ a finitia de su cuncursu unu at cantadu sa poesia sua ◊ dies, chidas e istajones tenent finitia ◊ mancu su cane faghet finitia goi! ◊ parimus a finitias de su mundhu ◊ batide a finitia su messonzu! 2. comintzaiat in finitia de cussa galleria Tradutziones Frantzesu fin, conclusion Ingresu end, conclusion Ispagnolu fin, conclusión Italianu fine, conclusióne Tedescu Ende, Schluß, Abschluß.

finitósu , agt Sinònimos e contràrios pistichinzosu, schinitzosu.

finítzu , nm Definitzione genia de pentzamentu chi ponet in dillíriu, chi no lassat in asséliu; gana, bisóngiu de iscràfere; a logos fintzes preugu Sinònimos e contràrios afródhiu, ischinitzu, oriolu, pestighinzu, pistu / scarfíngiu / peogu 2. est fastizosu custu finitzu! Tradutziones Frantzesu nervosisme Ingresu irritation Ispagnolu nerviosismo Italianu nervosismo Tedescu Nervosität.

finíu finídu

finivíni , nm, avb Definitzione su fàere andhandho e ispaciandho / su mali f. = sa tisichéntzia, tisichesa Sinònimos e contràrios cossumidura, finigoni Frases in su coro cun s'issoro finivini bi at pampas dolorosas (A.Serra) 2. at fatu a su finivini fintzas chi no bi ndh'at abbarradu nudha ◊ genti meda patesciat su mali finivini Ètimu srd.

finivíni 1 finevíne

finízu , nm Definitzione immarritzone mannu, istrachesa Sinònimos e contràrios istasimentu / méngua, menguonzu, mímina Ètimu srd.