A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

fínas fèna

finàtzu , agt Definitzione chi est fine, unu pagu fine Sinònimos e contràrios finognu | ctr. russonzu Frases boliant s'istrexu de fenu fatu a puntu finatzu.

finàu finàdu

finàule fenàile

fínca , nf: afrinca*, frinca, vincas Definitzione propiedades (terras, domos e àteru) Sinònimos e contràrios interessu, possessu Frases su notaju picat focu candho allumat una… finca! (E.A.Bernardini)

fincài, fincàre , vrb: frincare Definitzione lassare, giare o pònnere dinare o àteru po calecuna ispesa, fintzes po unu tanti de dinare etotu de ndhe bogare in prus (agéntzia o créciu) Sinònimos e contràrios finantziare Ètimu ctl., spn. fincar Tradutziones Frantzesu investir, hypothéquer Ingresu to invest, to mortgage Ispagnolu invertir, hipotecar Italianu investire, ipotecare Tedescu investieren, anlegen, mit einer Hypothek belasten.

fíncas , prep: fingas, fíngias Sinònimos e contràrios benas, fena, fenta, fentzamentas, finces, intas Frases candu su binu est bonu, est bonu fincas a sa fegi ◊ sona, mancai sonis fincas a cras! ◊ su mengianu est de s'arbescidórgiu fincas a mesudí ◊ benis a mi domandai binu candu mi depis fingas s'ànima! ◊ abbarravant fíngias a tardu Tradutziones Frantzesu jusque Ingresu till Ispagnolu hasta Italianu fino Tedescu bis.

fínce, fínces, fíncias , avb, cng: fintas, fintza, fintzas, fintzes Definitzione giaet s'idea de àteru puru, de calecuna cosa in prus / fintzas e = fintzas; fintzas si… = cng. cuncessiva (+ vrb. in forma de s'indicativu), mancari… Sinònimos e contràrios benas, fena, fenta, fincas, intas, peri / fentzamentas, macai | ctr. mancu Frases est beninno fintzes a intro de bidha ◊ s'agiudu vrostu mi acumpagnet sèmpere e gai fíncias a sos parentes meos! ◊ fintzas a como no ndhe ischia ◊ tocat a dhi abarrai avatu fintzas a séixi annus ◊ sa broca andhat a funtana fíncias a si segai ◊ is fillas dhas apu mandaras a iscola fíncias a si laureai ◊ s'atra noti custu dolori mi est durau fíncias a s'arbescidórgiu 2. de cantu est bonu est fintzas macu ◊ femu fintzas po t'iscriri! ◊ si est crocau e fintzas drommiu ◊ cussu piciochedhu abarrat in faci fíncias a is professoris!◊ podis arrespundi fintzas e tui ◊ como cumprenno finces poite dh’at fatu ◊ nci bolint fintzas e leis bonas ◊ andhat bene fintzas a fàghere gai ◊ papau finces su caboni, passant a su tépui 3. fince chi t’isciàcuas cun sa cixia… prus bella de tui c’est sempri sa pipia!◊ fintzas si est bonu, no lu cherzo! ◊ in sas riuniones isse bi est sempre, fintzas si non bi faedhaiat mai ◊ isse fit cuntentu de lu fàghere fintzas si no ndhe aiat gana ◊ sa bíldia acusara is piciochedhus po dogna cosa e, finces si fut fàua, su babbu dhus iscurera Ètimu ctl. fins a, finses a Tradutziones Frantzesu jusque, aussi, même Ingresu also, too, even Ispagnolu hasta, incluso Italianu fino, anche, persino Tedescu sogar.

findeàgiu, findeàju , nm Definitzione chie faet su findeu, o fintzes àtera pasta Sinònimos e contràrios fianderi Terminologia iscientìfica prf Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fabricant de pâtes alimentaires Ingresu pasta maker Ispagnolu fabricante de pastas almenticias Italianu pastàio Tedescu Nudelmacher.

findèos, findèus filindéu

fíndhigu , nm Definitzione fenu messau po brovendha de is animales Ètimu srd.

findigàre , vrb Definitzione giúghere sa cosa a régula, cricandho de dh’arrisparmiare Sinònimos e contràrios avitare, istraviare 1.

fíne , nf, nm: fini, finis Definitzione tretu o tempus chi acabbat ccn. cosa o chistione, s'úrtima parte de calecuna cosa e, in is cantadas, sa serrada de s'argumentu Sinònimos e contràrios acabbada, acabbu, finitia, últimu | ctr. comintzu Maneras de nàrrere csn: fai malu fini = fine mala, andhare male; fàghere fine de una cosa = acabbai de fai ccn. cosa, acoitai fendi sa cosa; no tènniri fini de…= no ndhe fàghere fine de…, istentare tropu faghindhe; a fine e a candho = apustis de tanti, a su fini; in finis = po acabbai, pro la serrare (sa chistione); fini serrau = in is cantadas campidanesas, su significau cuau asuta de metàfora chi su cantadore chi aperit sa cantada dichiarat in su coberimentu e fait s'argumentu de totu sa gara Frases cussu at fatu fine mala, ca fit de malos pes! ◊ finis fato, donosa, a sa cantone però no fato finis a s'amore ◊ est abbarradu ischidadu fintzas a sa fine ◊ bonos printzípios e mezus fines! ◊ custa cosa forte no tenet mai fine 2. azúalu tue ca cussu irmasionadu no ndhe faghet fine! ◊ su giòvunu si fiat dromiu e no teniat fini de si nd'iscidai 3. ant fatu sa cantada a fini serrau (o cobertu) Sambenados e Provèrbios smb: Fine, Fini / prb: su fàere bene non tenet mai fine Ètimu ltn. fine(m) Tradutziones Frantzesu fin Ingresu end Ispagnolu fin Italianu fine Tedescu Ende, Schluß.

fíne 1 , agt: fini 1 Definitzione chi est de pagu grussària; segundhu de ite si foedhat, chi est delicau, díligu, giustu, educau / min. finedhedhu, finevine Sinònimos e contràrios fínicu, lecu, sútile / delicadu | ctr. grussu, russu / grosseri Maneras de nàrrere csn: mentes fines = is memórias, su ciorbedhu a parti e àtera de su fronti; segare, maghinare, pistare a f. = a manera chi sa cosa essat cantu prus minuda; fàghere, triballare in f. = bene, a manera chi donzi mímina cosa resurtet fata bene cun incuru; contai a fini a fini = nàrrere, in su contu, donzi mímina cosa; andhare f. chei s'óstia = atentus meda a no fai mali a nemus; abba f. = faedhendhe de mare o lagu, abba bassa, faedhendhe de próida, a butios minudedhos Frases custu est filu tropu fine e no agguantat ◊ portat is didus aici finis ◊ essit de mari e s'istrumpat in s’arena fini fini ◊ sa robba fine no faghet caentu che a sa russa ◊ is muros de mesu tra un'aposentu e un'àteru bollent fines 2. sas criaduras ant sentidu piús fine chi no nois mannos 3. sa fígia mia bella, pintura fata in fine! Sambenados e Provèrbios prb: mellus a furriae de s'abba fine ci no de sa grussa Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu fin, subtil Ingresu thin Ispagnolu fino Italianu fino, sottile Tedescu dünn, fein.

finecòru , nm Definitzione genia de fortza, sa volontade chi unu si sentit aintru po calecuna cosa Sinònimos e contràrios àminu Frases oi no tengu finecoru de fai nudha!

finedhédhu , agt Definitzione min. de fine, chi est finevine: nau de css. cosa (filu, linna, pruine, orrobba, o àteru) chi tenet sa prus pagu grussària chi si podet Sinònimos e contràrios finevine Tradutziones Frantzesu très fin Ingresu very thin Ispagnolu muy sutil Italianu finìssimo Tedescu sehr dünn.

finéri , agt Definitzione chi est de carena fine, istrízile, a cannàile Sinònimos e contràrios finigosu, iltrízile, stinghiritzu Terminologia iscientìfica zcrn Tradutziones Frantzesu longiligne Ingresu lanky Ispagnolu delgado Italianu longilìneo Tedescu schlank.

fínes fèna

finèsa , nf Definitzione su èssere de pagu grussària; foedhandho de cumportamentu, manera de fàere díliga, atentzionada, crabbosa, de no ofèndhere, de fàere su giustu Sinònimos e contràrios finària, finétzia, finitesa, lechesa, lecura, sutilesa / dilicadura, dilighesa | ctr. russària 2. mai tui mi as fatu biri una finesa de amori! ◊ cun genti de pagu finesa est malu su ponni amori Tradutziones Frantzesu finesse, délicatesse Ingresu delicacy Ispagnolu fineza Italianu finézza, delicatézza Tedescu Dünnheit, Feinheit.

finetròta , nf Definitzione s'ambidha etotu (sa fémina) ma prus grussa e grassa Sinònimos e contràrios cassibi 1, filatrota Terminologia iscientìfica psc.