A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

fiocàda , nf: frocada Definitzione su frocare, passada de nie Sinònimos e contràrios niada 1, niadura Frases in piús de otant'annos, nonnu no ndhe aiat bidu mai fiocadas gai mannas e sighidas Terminologia iscientìfica tpm Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chute de neige Ingresu snowfall Ispagnolu nevada Italianu nevicata Tedescu Schneefall.

fiocàdu , pps, agt: frocau Definitzione de fiocare; chi est carragiau o ammuntau de nie; chi est totu frocos, cun frocos postos po bellesa Sinònimos e contràrios niadu Frases istanote at frocadu 2. tota chida mi l'apo passada assidendhe sa robba, ca fit semper fiocadu ◊ su logu est ancora frocadu in montes ◊ su manzanu fit torra bene fiocadu, totu cobertu de nie 3. si calchi bolta a festa la giughides, chi giutat bene fata giua e coa, cun d-una bella sedha fiocada! (B.Serra) Tradutziones Frantzesu enneigé Ingresu snow-clad Ispagnolu nevado Italianu nevicato, innevato Tedescu geschneit.

fiocàre , vrb: frocai, frocare Definitzione betare o fàere nie a frocos: cun s'aus. èssere po inditare s'atzione in su fàere o a sa sighia, ma cun àere si est passada o depet bènnere Sinònimos e contràrios farighedhai, frochedhai, niae, solai, tadhainare Frases est tota die frochendhe ◊ deris at frocadu e at a frocare cras puru ◊ istanote fit frochendhe fintzas a s'impudhiles ◊ abbisumeu frocat! ◊ aviat fiocau dies prima e fit unu fritu a mòrrere ◊ za at a frocare puru, za, cun custu fritu! ◊ segundhu comente l'afilat a frocare ponet nie meda ◊ chi cras frocat, Elias si crocat, chi cras proet Elias si coet! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu neiger Ingresu to snow Ispagnolu nevar Italianu nevicare Tedescu schneien.

fiòcaru , nm: fiòcoro Definitzione cimacioci, genia de erba chi faet fògias mannas, ladas, tzudhosas, asprosas, fioredhu grogo: sa chima modhe, marigosedha, ispigiolada est bona a papare Sinònimos e contràrios ciòcere culurassu, entiòcoro, soci, tziòcoro* Terminologia iscientìfica rbz, Helminthotheca echioides.

fiochèdha , nf Definitzione lanighedha fine, modhe, mescamente de angiones, ma fintzes sa lana de iscartu.

fiochédhu , nm: flocedhu, forcedhu, frocedhu, frochedhu Definitzione frocu de lana; orrugu de orrobba acapiau cun su càgiu aintru po cagiare su late Sinònimos e contràrios cherrione, cirru, ciufu, pubusa, pubusone Terminologia iscientìfica ts Tradutziones Frantzesu flocon Ingresu flock Ispagnolu copo, vedija (f) Italianu biòccolo Tedescu Wollflocke.

fiochédhu 1 , nm: frochixedhu Definitzione min. de fiocu, frocu piticu.

fiócu , nm: flocu, frocu Definitzione prus che àteru tirighedha de orrobba chi si ponet po bellesa; pubusadedha o màtula de lana, de pilu, e fintzes de erba o pàgia, fintzes de nie; nau in cobertantza, chistione chi si cricat prus che àteru bogandho iscusas / min. fiochedhu 1, flochitu, frochedhu (custu si narat fintzes de su càgiu imbodhigau in istràciu po cagiare su late), frochixedhu Sinònimos e contràrios chirriolu, filliocu, tira / cherrione / arraghèscia, iscóticu, istibbu 1, mendhea Maneras de nàrrere csn: bogai frocus = bogare mendheas, bogai arreghèscias; bòmberenche su frocu de s'ànima = catzàrendhe sos ogros, bombitare meda 2. est andhau a sa fentana po bíere chi dhue aiat gente ma si bidiant ebbia frocos de nie calandho de su chelu Terminologia iscientìfica ts Ètimu ltn. floccus Tradutziones Frantzesu nœud, flocon Ingresu lock Ispagnolu borla (f), moño Italianu fiòcco, biòccolo, batùffolo Tedescu Schleife, Flocke, Bausch.

fiòdha , nf: friodha Definitzione buscichedha o bubburuca chi si faet in sa pedhe prena de abbadúgia Sinònimos e contràrios bobbollonca, bollonca, bubbulica, buciuca, bulluca, ilfiodha, isciota Tradutziones Frantzesu cloque, bulle, ampoule Ingresu blister Ispagnolu ampolla Italianu bólla acquaiòla Tedescu Blase.

fiòla , nf: viola* Definitzione genia de frore Sinònimos e contràrios fioleta Terminologia iscientìfica frs, Viola hirta.

fiolàdu , pps, agt Definitzione de fiolare; si narat de sa pasta chi dhue ant ammesturau ógiu de procu o butiru po fàere druches, po essire modhe de si fàere a farinedhos papandho.

fiolàre , vrb: biolare, violare Definitzione trebballare sa pasta ammesturandhodhoe ógiu o butiru.

fiolèra , nf: friolera, violera Definitzione cosighedha de pagu contu, de perunu importu, idea istrambeca, fatura pagu giusta / in sas fioleras = in gioventude (candho sa conca est pigada de sa divertera) Sinònimos e contràrios biolera, bugeria, fiolesa, frascheria, gnagneria, minudàntzia / cdh. fiulera Frases ti fato passare sas frioleras! 2. a betzos puru podimus cantare carchi cosa che candho fimus in sas fioleras 3. che aiat coladu tempus meda chena peruna fiolera e chena bi àere unu mortu istenegadu Ètimu ctl., spn. friolera Tradutziones Frantzesu bagatelle, futilité Ingresu trifle Ispagnolu frivolidad, bagatela Italianu frivolézza, bagattèlla Tedescu Geringfügigkeit, Nichtigkeit, Bagatelle, Kleinigkeit, Lappalie.

fiolèsa , nf Definitzione cositedha de pagu contu Sinònimos e contràrios fiolera.

fiolèta , nf: violeta Sinònimos e contràrios fiola.

fiólu , nm: violu* Definitzione genia de idea mala a iscutulare, firma a tropu in su pentzamentu Sinònimos e contràrios abeju, berinizu, grima, pelei.

fioràdu , agt Definitzione chi est fatu a figuras, disegnos de frores Sinònimos e contràrios florigiau Frases su costúmene de giaja est totu fioradu in seda ◊ su pane est totu fioradu ◊ amus postu unu piatu fioradu Ètimu srd.

fioralísu , nm Definitzione una genia de panegucu Frases naschit su romaninu, su narcisu, su càndhidu fioralisu.

fioràmine , nm Definitzione frores medas, unu tanti de frores Sinònimos e contràrios fioraza Ètimu srd.

fioràssiu , nm: froràssiu Definitzione una genia de launedha; unu de is ballos sardos Terminologia iscientìfica sjl.