A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

firmàrzu , agt Definitzione nau de su fradile in segundhu gradu: ermanu f. Sinònimos e contràrios primalzu.

firmàu , pps, agt Definitzione de firmare Sinònimos e contràrios tasidu.

firmèsa , nf: frimmesa Definitzione su istare firmos, ma nau prus che àteru de sa manera chi unu tenet in su fàere, in su pentzare, candho est seguru, de unu matessi andhare fintzes in is dificurtades e no istat a su càmbia càmbia, abarrat oguale Sinònimos e contràrios solidesa / arree, firmàntzia, frimmore / segurànscia, seguresa / imprastu, seriedade / cdh. filmesa Frases conca de pagu firmesa, ti ses primau po nudha! ◊ su tempus no tenet firmesa ◊ sos conchi lezeris no ant frimmesa ◊ conca de pagu firmesa, cantus ndi bis ndi amas! ◊ sorti, ch'in su mundu no tenis firmesa, cumenti de tui mi potzu fidai?! Tradutziones Frantzesu stabilité, constance, fermeté Ingresu firmness Ispagnolu estabilidad, firmeza Italianu stabilità, fermézza, costanza Tedescu Stabilität, Festigkeit, Beständigkeit.

fírmu , agt: frimmu, frimu Definitzione asseliau, chi no si movet (ma si narat fintzes in su sensu chi at acabbau de si mòvere, cun valore de pps. = frimmadu), chi est tostau; chi no est trebballandho, faendho (fintzes po maladia); chi no càmbiat idea, est seguru Sinònimos e contràrios arressu, arrimadu, físciu / sidhadu 1, tostadu / frimmadu / malàdiu | ctr. módiu Maneras de nàrrere csn: terra firma = continente; firmu de conca (nadu de ccn.)= chi est sériu, sàbiu, chi tenet frimmesa, arrexonat; avb: a frimmu = bene, meda, forte, cun atentzione, a físciu, cun seguresa; corpare, betare, mossigare, muntènnere in frimmu = in cosa frimma, chi no si moet, a sa segura; muntènnere in frimmu = aguantai bèni firmu, a forti de no lassai mòviri sa cosa Frases apedalu torra e no passat meda chi atóbiu una truma de cincu o ses, firmus e sétzius ◊ est arrumbau firmu, non si mofet prus ◊ po giogari si circat una preda lada poite ca depet abarrari firma in su pè ◊ a sa bénnida semus abbarrados tres dies frimmos in Tzivitavéchia 2. proite sezis frimmos como chi faghet a triballare? 3. in chelu bi est sa luna e frimmu si est su bentu in s'àlvure de s'arantzu (G.M.Cherchi)◊ si est frimmu atesu ◊ in logu de si che andhare, cussa zente s'est frimma ◊ candho l'apo bidu sa prima borta si mi est frimmu su coro (S.Saba) 4. si fint durmios a firmu, a sorrocru, e no si sunt abbizaos de nudha ◊ figuraisí s'ispantu cosa sua candu si acatàt ca is ogus si moviant e dhu castiànt a frimu a frimu ◊ su ferreri ponet su ferru in sa mossa pro lu segare in frimmu ◊ portat is titas firmas che tapu de tzucorera! ◊ beni a innoxi e secirí a firmu ca ti depu narri una cosa! ◊ teni sa menti firma ca mi as donau fuedhu! Ètimu ltn. firmus Tradutziones Frantzesu immobile, ferme Ingresu steady Ispagnolu parado, estable, sólido Italianu férmo, stàbile, stàtico, sòlido Tedescu unbewiglich, fest.

firtorósu , agt Sinònimos e contràrios friarosu, fritulàntzigu, titirigosu, tudhosu / fridu | ctr. caente.

fírtu , agt, nm Sinònimos e contràrios frios, fritu 2. issa de cufidàntzia meda non mi ndhe aiat zadu, fuit abarrada séria e firta.

firtuítu fertuítu

fíru fídu

firunzàna filangiàna

fiscàle, fiscàli , agt, nm Definitzione chi pertocat su fiscu, is pagamentos chi si faent a s'istadu; chi faet pagare po dónnia cosighedha; chie arregollet is pagamentos de s'istadu Sinònimos e contràrios diritadore, godhetarju, isetore, taciaju Frases sos ministros, fiscales sentza frenu, pro cumpletare sas inventziones, mancat solu chi a totu sas persones ponzant unu tassàmetru a s'alenu.

fiscalizài, fiscalizàre , vrb Definitzione pònnere a càrrigu de su fiscu.

fischiàda , nf Definitzione su fruschiare, surbada Ètimu srd.

fischiài , vrb Definitzione fàere unu sonu coment'e unu zúmiu surbiandho; fàere su sulitu a unu po befa, pigare a súrbios Sinònimos e contràrios ammuinai 1, fruschiare, fruscidare, frusciulare, frusitai, moidare, muizare, sulietai, surbiai, zumiai.

físchidu , agt: físchiru Definitzione chi si ndhe sentit luego de una cosa, de un'ofesa, de una brulla, chi si dha pigat, chi si che artzat deretu, chi no padit perunu ifadu, arrespondhet cun tzacu po dónnia cosighedha Sinònimos e contràrios cdh. futaritzu / aumbraditu / primmósigu / ttrs. ipuntósigu | ctr. pascenscile Maneras de nàrrere csn: f. a is chirighitas = chi timet su chirighiri; èssiri f. in dogna cosa = malu a cuntentare; f. che damigiana iscannia = chi no faghet a li nàrrere nudha, chi no agguantat brulla peruna Frases su cuadhu est físchidu a s'isproni ◊ est ómini físchidu, guai a dhi narri s'annomíngiu ca s'inchietat ◊ sa picioca fut aici físchida chi bastàt un'ogu de soli po dha fai intèndiri mali ◊ cussas duas funt tropu físchiras, faint tocaras e segaras! 2. fit lassendhe su cuile in fogu e braja e bochindhe cun físchidu furore su serenu montarzu (S.Lay Deidda)◊ est in debbadas chi ponzemus canes físchidos a ispàrghere pauria ◊ movídebbos che físchidu uraganu! Ètimu spn. físico Tradutziones Frantzesu sensible, irascible, furieux Ingresu sensible, irascible, furious Ispagnolu sensible, irascible Italianu sensìbile, irascìbile, rabbióso Tedescu empfindlich, reizbar, zornig.

fischinída filchinída

físchiru físchidu

físcia , nf Definitzione dogna físcia = sèmpere.

fisciài , vrb: afissare, fissai, fissare Definitzione pònnere firmu, chi abbarret firmu; abbaidare a firmu, cun ogos firmos, a sa sighia a sa matessi cosa; decídere o istabbilire calecuna cosa (es. die, mese, una paga o àteru) Sinònimos e contràrios firmai Frases sa presa de sa currente cheret fissada a su muru 2. sos ojos mios, che làmpanas atzesas, fissaiant sena mòvere rista sa gianna de sos ballos ◊ a bortas sa maladia de s'ogu naschiat candho una pressona fissàt unu mortu ora meda 3. a it'ora at fissau sa riunioni su síndigu? ◊ a duchentos francos s'una su preju 'e sa pischedha est fissau (D.Ziranu) Ètimu spn. fijar Tradutziones Frantzesu fixer Ingresu to fix Ispagnolu fijar, establecer Italianu fissare Tedescu befestigen, fixieren, starren, fixieren, festlegen.

físcibi fíbixi

fisciósu , agt: fissiosu, fitziosu, visciosu* Definitzione chi est totu prenu de malos vítzios Sinònimos e contràrios afissiau, figiriósu, visciósigu | ctr. benacostumadu, birtudosu Frases faghes vida fisciosa, tota die in su tzilleri! ◊ est una fémina fissiosa e isalimentada ◊ cussa est fitziosa, papat isceti mela arrúbia!