A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

físsu físciu

fissúra , nf Definitzione nae de linna po puntedhu chi si ponet a bide, a pisu, a tamatas o àteru po dhu poderare in artu o po fortilesa Sinònimos e contràrios arradicra, cerboni, fitura, ladicra, paboni 1, ràdica 1.

fístigu , agt Definitzione chi est delicau, fine, cannàile Sinònimos e contràrios dílicu Frases fuint cosas eletrónicas fístigas (A.Cossu)◊ s'isposa fit fístiga che canna e totinduna est ràida manna!

fistràle , nf Sinònimos e contràrios bestrale, destrale*, ghistrale, segura.

fístula , nf Definitzione genia de segada calandho, in sa carena Sinònimos e contràrios flatu, pístula Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu fistule Ingresu fistula Ispagnolu fístula Italianu fìstola Tedescu Fistel, Fistula.

fistulài, fistulàre , vrb Definitzione essire o fàere a fístula Sinònimos e contràrios infistulai Tradutziones Frantzesu devenir fistuleux Ingresu to become fistulous Ispagnolu fistulizar Italianu infistolire Tedescu fistulös werden.

fistulósu , agt Definitzione chi portat fístula, chi est totu fístulas, istampau, buidu, tuvudu.

fisumía fasumía

fisúra , nf: bisura, visura Sinònimos e contràrios aerzu.

fíta , nf Definitzione parte de calecuna cosa segada a cantos apostadamente cun aina, mescamente cosas de papare, prus che àteru grussa ma no sèmpere totu de matessi grussària: f. de pane, de casu, de petza, de mela, de síndria, de turrone o àteru (ma si narat fintzes solu po parte)/ fumu, néula (o fintzes àteru) a segare a fitas = meda, craca de parri cosa callada Sinònimos e contràrios arrogu, cantu, tiza 2. in bidha sa tzíntzula addenote si bi segat a fitas Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu tranche Ingresu slice Ispagnolu tajada, loncha Italianu fétta Tedescu Schnitte, Scheibe, Stück.

fitadòre , agt Definitzione chi segat a fitas.

fitadúra , nf Definitzione su segare a fitas.

fitàniu fetiànu

fitàre , vrb: afitai* Definitzione segare o fàere a fitas Sinònimos e contràrios ifitare Frases si fipo istada che a tibe mi aia fitatu sa cara pro sa birgonza!

fitàu , pps, agt Definitzione de fitare; fatu o segau a fitas 2. zuchet su coro fitau de su dispiachere.

fitianàre fetianàre

fitianía , nf Definitzione su èssere fitianu; is fitianos Sinònimos e contràrios barrochiania Frases daghi sa fura si bortat in fitiania ti ndhe surzit totu! 2. in pagu tempus su cartzeraju si aiat buscadu fitiania meda, piús de su mesu de sa bidha Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu assiduité Ingresu diligence Ispagnolu asiduidad Italianu assiduità Tedescu Ausdauer.

fitiànu fetiànu

fitíllu , nm Definitzione orrugu de istrégiu de terra segau; a logos fintzes bassinu, orinale Sinònimos e contràrios tertevillu, tzíntziri.

fitínu , agt Sinònimos e contràrios fetianu.