A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

físciu , agt: fissu Definitzione chi dh'ant postu firmu, chi est firmu sèmpere de una manera; si narat fintzes cun valore de pps. = fissadu / a físciu = a afissu, a firmu, a fitu, meda Sinònimos e contràrios firmu / fatuvatu, otora Frases ant cumentzau a iscriri in su cuadernu e, físciu, in sa lavànnia 2. mi càstiant a físciu sena de fuedhai nimancu in suspu (A.Cannas)◊ fit abbaidendhe a fissu a unu ◊ cussu batallat físciu de tui 3. chi m'iscusent ancora nade a totu ca no mi ant fissu ne die ne ora (Moretti) 4. Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu fixe Ingresu fixed Ispagnolu fijo Italianu fisso Tedescu fest, fix.

físciu 1 , nm: físsiu, fítziu, vísciu* Definitzione abbitúdine ibballiada, trota, mala, imbitzu a calecuna cosa chi no andhat bene Sinònimos e contràrios bísciu | ctr. virtude Maneras de nàrrere csn: tènnere una cosa a f. = tènniri su fítziu, s'abbitúdine mala de…; bogare físsios = pònneresi físsios; pònnere f. = abbituai a unu a su fítziu; bogàreche su f. = lassai unu fítziu; ligàresi s'ànima a f. = dàresi a su físsiu Frases tontoni, chi no dh'iast pigau su fítziu de fumai!…◊ fítziu mau cussu de fumai a su noti: pobidhu miu at abbruxau duas coscineras ◊ si no lassas su físciu, ohi meschinu! ◊ lu tenet a físsiu a rispòndhere male, cussu ◊ dae su físciu prite no ti ndh'istas?! Tradutziones Frantzesu mauvaise habitude, vice Ingresu vice Ispagnolu vicio Italianu vìzio Tedescu Laster.

físciu 2 , nm Definitzione casu aghedau e apustis postu in sa múrgia Frases a candho su físciu a candho su casaxedu dhu papaus cun pistocu. Terminologia iscientìfica mng.

físcu , nm Definitzione sa parte de sa finantza chi pentzat a arregòllere is pagamentos de s'istadu.

física , nf Definitzione isciéntzia chi istúdiat sa matéria, is fenòmenos chi dha pertocant e is leis chi dha régulant Tradutziones Frantzesu physique Ingresu physics Ispagnolu física Italianu fìsica Tedescu Physik.

físicu , agt, nm Definitzione chi pertocat sa matéria; iscientziau chi istúdiat sa física Tradutziones Frantzesu physique, physicien Ingresu physical, physist Ispagnolu físico Italianu fìsico Tedescu physikalisch, Physiker.

fisièra , nf: frisiera Definitzione visiera, parte de ananti de unu bonete, genia de tira lada chi essit a cara ainnanti, unu pagu coment'e po aprigare sa cara, is ogos Sinònimos e contràrios visera Frases est a camisa, cropetu, giancheta e capedhu a fisiera.

fisiología , nf Definitzione s’isciéntzia chi istúdiat su funtzionamentu de un'organísimu animale in istadu de sanidade.

fisiológicu , agt Definitzione chi pertocat sa fisiologia; chi est cunforma a su funtzionamentu normale de un'organísimu Sinònimos e contràrios normale.

fisionomía, fisolomía, fisonomía fasumía

fissadúra , nf Definitzione su fisciai, fissare Ètimu srd.

fissài, fissàre fisciài

fissatziòne, fissatziòni , nf Definitzione idea firma, pruschetotu lègia, chi unu no arrennescet a si ndhe bogare de conca; abbitúdine chi unu at pigau Sinònimos e contràrios abeju, berinizu, grima, pelei, violu / ttrs. tzirrioni Tradutziones Frantzesu idée fixe Ingresu fixation Ispagnolu obsesión, idea fija Italianu fissazióne Tedescu fixe Idee.

fissàu , pps, agt Definitzione de fissare; chi est firmu in ccn. idea.

fissiàre , vrb: afissiai*, vissiare Definitzione pònnere vítzios, abbitúdine ibballiada, mala Sinònimos e contràrios addengae, imbissiare 2. mirade chi est ora de ne la finire cun custos fissiados!

fissientemènti , avb Sinònimos e contràrios fatuvatu.

fissiènti , agt Sinònimos e contràrios fetianu, supriu Frases candu benit ambrosu, dèu dhu biu fissienti cussu mundu fadosu frutu de sa menti (A.R.Cocco).

fissiósu fisciósu

físsiu físciu 1

fissórgiu, fissórzu , nm Definitzione fuste frochidhau Frases ti mi bendho a fissorzos de cresura! Ètimu ltn. *fissorius.