A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

fioràza , nf Sinònimos e contràrios fioràmine Ètimu srd.

fioràzu , nm: floràgiu, froriazu Definitzione frores, pruschetotu frores pintaos in s’orrobba po bellesa Sinònimos e contràrios frorígiu.

fiòre , nm: flore, flori, frore, frori Definitzione parte de un'erba o de una mata, inue s'ingendrat su frutu e faet su sèmene: est sèmpere unu upm (si no dhu precisat un'agt.); genias de erba chi si prantant po bellesa (deosi faet sèmpere su pl.: is frores prantaos, segaos); mutu, pesadedha de poesia, parte de una moda chi depet arretrogare cun s'istérria / min. frorichedhu, froixedhu / is partes de su frore: su cambu, su càlixi, is follas, sa bussa de su sèmini, s’ena (itl. pistillo, genia de cambu filivili chi de s’overa artzat e in punta portat su podhinedhu), su podhinedhu; fiore de binu = genia de mufa bianca, napa chi faet su binu aghedandho (Mycoderma vini); flori de mari = genia de gremighedhu de mare chi giughet coment'e unu matucone de tzudhas e istat in tubbighedhu de carcàriu / fitónimos meda tenent a númene fiore: fiore de passione (Nigella arvensis), de fiuda (Sixalix atropurpurea ssp. maritima), flores de Spàngia (Polygala vulgaris), flori de passioni (Passiflora coerulea), de spadoni (Gladiolus italicus), frore de cada mese (Calendula officinalis), de santa Maria (Tuberaria guttata, Hypericum perforatum), de santu Giuanne (Achillea ligustica, Helichrysum italicum), frori de àcua (Epilobium hirsutum), de Àfrica (Vinca rosea), de aràngiu o de fragu bellu (Pittosporum tobira), de fragu malu (Orbea variegata), de mari (Limonium cordatum), de spina (Euphorbia milii), f. niedhu (Limodorum abortivum) Sinònimos e contràrios brore Maneras de nàrrere csn: fiore ispartu = obertu, essiu de su butoni; iscúdiri flori = si narat de sa mata chi at manténniu su frutu (e lassat arrúiri su frori); èssiri a frori (cherindhe nàrrere sempre su contràriu)= èssere a malu puntu, mali pigaus de poberesa, trascuradesa o àteru (gei ses a frori!… = za ses allichidu!, a bellu puntu ses!…); Pasca ’e frores = Pascarosada; su frori de s'areu = su menzus de totu sa parentella; èssere in su menzus fiore = in su prus tempus bellu de sa vida; gomais, gopais de froris = comaria, comparia gai, de santu Zuanne (chentza bi àere s'ozusantu) Frases s'àrbure s'est barriada de fiore ◊ est bellu su fragu de su frori de is aràngius! ◊ ocannu sas méndhulas ant bogadu fiore pagu ◊ un'istídhiu de luxi imprassat su frori de leunaxi (T.Piredda)◊ frores de amarantu ndhe tèngio in su giardinu cun lígios de oriente… 2. lillus, arrosas, giatzintus, gravellus, is froris prus bellus chi Deus at criau ◊ ndi at bogau s'isciallu bellu de Olíana totu ricamau de froris ◊ a sa fémina li at batidu unu màtulu de fiores ◊ s'isfozit che fiore rugadu ◊ custos fiores sunt totu butonindhe pro fiorire ◊ su bànniu est fragósigu de arrancu de froris 3. candho fiat isposa dh'iant cantau custu frore ◊ at sonau su pitariollu oras e oras apustis de is cantadores a frores ◊ is frores chi apo incungiau andhandho a pedire a is bècios sunt medas 4. su fizu chi li naschesit fit bellu che flore ◊ est un'ajanedha bella che unu fiore ◊ gei ses torrau a frori a no èssi bellu mancu a t'isciacuai!…◊ za ses a frore: no ti ndhe faches sa birgonza?! ◊ l'ant morta in su mezus fiore, candho teniat deghennoe annos! Sambenados e Provèrbios smb: Fiore, Fiori, Flore, Floreddu, Flores, Flori, Floris Terminologia iscientìfica upm, rbr Ètimu ltn. flore(m) Tradutziones Frantzesu fleur Ingresu flower Ispagnolu flor (f) Italianu fióre Tedescu Blume, kurzes Liebeslied.

fiorètu , nm Definitzione ispada cun butone in sa punta; ispétzia de pannu grussu, de paperi biancu Terminologia iscientìfica rms, ts.

fioridúra , nf: froridura Definitzione su frorire; su tempus chi is erbas e matas funt frorias; manera de fàere su frore Sinònimos e contràrios fioronzu, frorinzu, infroridura Frases si no bi at istrobbu in sa fioridura ocannu amus a tènnere olia meda ◊ sas radichinas issoro si ant a fàchere a prudicore e sa froridura issoro si che at a volare che prúghere Tradutziones Frantzesu floraison Ingresu flowering Ispagnolu floración Italianu fioritura Tedescu Blühen, Blüte, Blütezeit, Blütenbildung.

fiorigiàre , vrb: aflorigiai, fiorizare, frorigiai, frorigiare, frorixari, frorizare Definitzione fàere bellu o mudare cun frores, coment'e ponendho frores po bellesa, a mustras de frores o àteru: in cobertantza, fàere a befa, a bregúngia / frorigiai unu contu = contare su contu faghíndhelu prus bellu, prus curiosu, nendhe sas cosas cun peràulas prus addatas a lu fàghere piàghere o interessare de prus Sinònimos e contràrios florèssiri, infiorare, infiorizare Frases tia mi conziminaiat sa cótzula e la fiorigiaiat cun bichitos fatos a ustedhu ◊ faet crobes e paneris frorizaos un'ispantu ◊ teneus su letu de ferru totu frorixau 2. cantas cantones e mutos at fiorizadu custa chiterra!…◊ li piaghet a frorizare sos contos, ca est poeta ◊ is befianus iscínt contai is contixedhus frorigendidhus puru 3. gei dha frorígiat sa festa, cussa bomba!… Ètimu ctl. florejar.

fioríre, fioríri , vrb: florire, floriri, frorie, frorire, froriri Definitzione fàere su frore, apèrrere su frore; nau de gente, èssere giòvonos; cuncordare e mudare cun frores, po bellesa Sinònimos e contràrios florèssiri, infroriri / aflorigiai Maneras de nàrrere csn: froriri su ballu = ischire a ballare bene meda tantu de fàghere zogos e móidas prus de su netzessàriu; lassari froriri su sinu = muntènnere sas titas crispas e in artu de si pàrrere menzus; fiorire sos annos = faghíndhesi a ómine, a fémina, zòvanos mannos; coja froria = cojuaos cun fígios Frases sa méndhula fiorit premediu 2. a setant'annos unu no est fiorindhe, no, pro fàghere triballos graes! ◊ no as a cúrrere prus che a prima, ca no ti sunt fiorindhe sos annos! 3. froriant sos cuadhos de santu Zuanni cun collanas de frores in tzugu, pitioledhos e sonazolos 4. disigiànt pipiedhus a letru po bí froria sa coja Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fleurir Ingresu to flower Ispagnolu florecer Italianu fiorire Tedescu blühen.

fiorizàre fiorigiàre

fiorónzu , nm Definitzione su frorire de is matas Sinònimos e contràrios fioridura, frorinzu, infroridura Ètimu srd.

fiotàda , nf Definitzione unu tanti de gente Sinònimos e contràrios camarada, fiotu Frases a bufare bi andhat fiotadas de zente, a cussa funtana Ètimu srd.

fiótu , nm Definitzione chedha, unas cantu personas, unu tanti de animales / min. fiotedhu, frotedhu; fàghere f. = èssere o andhare in medas, a cambarada Sinònimos e contràrios bricata, camarada, codroxa, issorta, pasina, tropa, truma, trumbiolu, zumenta / assorte, cedha, cedhoni, grústiu, majone, pasa, sinnissoni, retolu, sciumada, tropedhu Frases curride a fiotu, pitzinnos! ◊ bi aiat unu fiotu mannu de zente ◊ sezis andhados umpare totu a unu fiotu 2. crabarzu minore: tenet unu fiotu de crabas ◊ bi fint sas muras a fiotos ◊ su pastori tenit unu cedhonedhu de brobeis e unu fiotedhu de crabas ◊ in binza bi sunt sos furferarzos a fiotos ◊ fiotos de pudhedros in sas tancas sunt iscurrizendhe Ètimu itl. fiotto Tradutziones Frantzesu bande, troupe Ingresu crowd, flock Ispagnolu corro, corrillo, tropa Italianu capannèllo, fròtta, nùgolo Tedescu Schwarm.

fiótulu , nm Definitzione fiotu piticu, fiotedhu Sinònimos e contràrios fiotu.

fíra fía

fíra 1 fíla

firài fidài

firància fiànscia

firàra filàda

firàu fidàdu

fírchina , nf: fríchina, fríchinu Sinònimos e contràrios acantu 1, biculaza, cífrinu, fafaruza, figrinu, filchinida, frichinatza, fuifunida, pimpirida Ètimu srd.

firchinadúra , nf Definitzione su firchinare, su fàere a farinos e cosa fata a farinos apostadamente Sinònimos e contràrios assucàriu, capuladura / biculaza, filchinida, minudéssia 2. in su late s'at postu firchinadura de pane Ètimu srd.