A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

gregàllu gragàllu 3

grèglia , nf: grièglia Definitzione trastu de ferru a pònnere po orrostire cosa cun sa braxa asuta Sinònimos e contràrios cadriga, grabíglia Frases Larentu coghet in sa grèglia a fogu, ma pro sa veridade no li noghet (Gv.Piredda) Ètimu ctl. grella.

gregòre, gregòri , nm Definitzione genia de terramíngiu, terra orrúbia, arenosa, de pagu contu, làngia Sinònimos e contràrios gregu Frases su làdiri fiat impastau cun palla de argiola e de argidha cun gregori.

gregoriànu , agt Definitzione chi est dipéndhiu de su Paba Gregóriu, nau de una genia de càntigu e de música de crésia.

grégu , nm Definitzione logu inue no dhue creschet matas, àrbures, terra mala, gregori Sinònimos e contràrios gregori Terminologia iscientìfica slg.

grégu 1 grécu

gregúmene , nm Definitzione su èssere gregos, susuncos, arrestigos, nau de su naturale de unu Sinònimos e contràrios aggantzadura, asurímini, limiore, susuncúmini Frases pro su gregúmene no lis at iscobiadu inube teniat aggubados sos marengos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ladrerie, crasse Ingresu stinginess Ispagnolu tacañería Italianu taccagnerìa Tedescu Geiz.

grèi , nm Definitzione pagu pagu, nau prus che àteru de tempus, iscutighedha Sinònimos e contràrios gredu, iscuta Frases fintzas de sa poberesa ndi ant iscípiu bodhiri greis e dis de cunfortu e de prexu Ètimu ctl. en breu.

grèma , nf: gremma Definitzione arrennegu chi unu si leat o chi dhi giaent: gremma est fintzes ispurgadura de bruncos, iscarràsciu, ispudu Sinònimos e contràrios afuta, aragoni, arrennegu, bischiza, bústica, búzara, cardedha, crocone, gormone, stacu, studugu / istarràsciu, salchedha Ètimu ctl. cremarse Tradutziones Frantzesu rage, colère Ingresu rage Ispagnolu rabia Italianu ràbbia Tedescu Ärger.

gremàgliu gramàgliu

gremànu , agt Definitzione nau de s'ógiu, chi est fatu de s'olia Sinònimos e contràrios ermanu*.

grème ghèrme

gremèdha germèdha

gremedhànte , nm Definitzione parte de is latzos, ispina inue s'infrissit sa gremedha o àteru bobboi Sinònimos e contràrios paradroxa, pitzianti 1 Ètimu srd.

gremédhiche ghermédhiche

gremédhiche 1 , nm Sinònimos e contràrios arruga, berruca, cucurra, mamaruga, rugaruga Terminologia iscientìfica crp.

gremédhu , agt Definitzione nau de cosa de còere sicada, àrrida (es. fae, chíghere), chi est de malu cotu, malu a còere Sinònimos e contràrios malacoi | ctr. coxibi Tradutziones Frantzesu de cuisson difficile Ingresu hard to cook Ispagnolu teniente, verriondo Italianu di diffìcile cottura Tedescu schwer kochbar.

grémida , nf Definitzione acatare a ccn. in grémidas = sighire o agatare a unu faendho su dannu Sinònimos e contràrios gréminu.

gréminu , nm Definitzione male o dannu chi si faet apostadamente / sejare, collire a unu in g. = agataidhu fendi su dannu, iscolliri Sinònimos e contràrios crímene* Frases cale est su gréminu meu, chi ti ses postu a mi currigliare?! ◊ a un’ómine l'ant sejadu in gréminu chin d-una fémina cojuvada.

grémiu , nm: grémmiu Definitzione genia de sótziu de is maistos de unu matessi mestieri; a logos, bratzada o fasche de fae tirada lassada a sicare po dha treulare, laore ammuntonau 2. sont garriandhe sos grémmios de sa fava pro la pònnere in sa terraja Ètimu ltn. gremium Tradutziones Frantzesu corporation Ingresu corporation, guild Ispagnolu gremio Italianu corporazióne Tedescu Innung.