A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

grària gràliu

grariàre , vrb Definitzione betare o fàere gràrias, istare a gràrios Sinònimos e contràrios grarire, isbraulare, ischeliare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vagir Ingresu to wail Ispagnolu dar vagidos Italianu vagire Tedescu wimmern.

graríre , vrb Definitzione betare o fàere gràrios Sinònimos e contràrios grariare / iscreulare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vagir, pleurnicher Ingresu to moan Ispagnolu dar vagidos, lloriquear Italianu vagire, frignare Tedescu wimmern.

gràriu gràliu

grasazòne , nm Definitzione fruàmine, is cambos noos chi essint in su fundhale de is olias, in s'ogiastu Sinònimos e contràrios budrimi, filloràmini.

gràscia gràcia

grasciósu , agt: grassiosu, gratziosu Definitzione chi est bellighedhu, chi praghet po comente est fatu o po comente faet Sinònimos e contràrios galanu, geniosu | ctr. irgeniadu Frases l'at abbaidada e, agatèndhela grasciosa meda, at detzisu luego de si che la furare ◊ Nina grasciosa, a benis a binza a bodhire olia? ◊ ite bella chi ses, cantu a sos ojos mios ses grasciosa! Ètimu itl. grazioso.

gràssa gràcia

gràssa 1 , nf Definitzione ludu meda Sinònimos e contràrios ladrau, lodu, modhaca Frases no mi mascant sos vucones chi sa pagura mi abbenenat, acapidaos in sa grassa: chèrgio sa luche larga Tradutziones Frantzesu boue, crotte Ingresu mud Ispagnolu barro, lodo Italianu mòta Tedescu Schlamm.

grassanèra , nf: grassonera Definitzione genia de istrégiu largu de terra a costas bàscias, a un'asa, po còere (mescamente, fríere) cosa Sinònimos e contràrios càcaba, cardera, fressonera, ischiscionera, saltàina Frases est iscallandhe unu cantu de lardu in sa grassanera Terminologia iscientìfica stz Ètimu ctl. grexonera Tradutziones Frantzesu poêle Ingresu frying pan Ispagnolu sartén Italianu padèlla Tedescu Pfanne.

grassàre , vrb: acrassare, crassare Definitzione fàere fura a gherra e in cambarada, furare totu Sinònimos e contràrios bardanare, irrobbare, sdorrobbai Frases làssalos, za si ndhe ant a istracare: grassendhe no ti sunt su magasinu! (Farina) Ètimu ltn. grassari.

grassària , nf Sinònimos e contràrios grassesa, contomàtzia, grassori | ctr. langiore Ètimu srd.

grassatziòne, grassatziòni , nf Definitzione fura manna chi faet a poderiu gente armada Sinònimos e contràrios acrassu, fura, irrobbatóriu.

grassèsa , nf Definitzione su èssere grassos Sinònimos e contràrios contomàtzia, grassori, grassúmene, rassesa | ctr. langesa, langiore Frases mancu tròdhiri si podit, de sa grassesa!◊ dhis istídhiat fintzas s'ollu, de sa grassesa! Ètimu srd.

gràssia gràcia

grassiàre , vrb: aggrassiare*, gratziare Definitzione giare iscontu de pena a unu cundennau Sinònimos e contràrios annistiare, pedronai.

grassíbile, grassíle, grassímene, grassímile , nm Definitzione genia de animaledhu, gatagreste o cane de serra, pagu prus mannu de s'annaemele (o can’e linna), a pilu in colore de castàngia, in colore de aràngiu in su gúturu e in petorras, coa longa e grussa, pilosa: unu tempus in Sardigna si ndhe agataiat medas e como ch'est agiummai ispérdiu; papat sórighes, pigiones, arresias, conillos: sa lei dhu badrat po no che dh'ispèrdere deunudotu Sinònimos e contràrios ansile, assíbile, bassili, cassí, ibbirru, ischirru, màrcia 3 Frases naschint crapitos, grassiles e mela de lidone ◊ bae, tue, cara de grassímile!◊ sont parandhe cropos po lèpores, marzanes e grassiles Terminologia iscientìfica anra, martes martes, m. m. latinorum Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu martre des pins Ingresu pine marten Ispagnolu marta Italianu màrtora comune, m. sarda Tedescu Baummarder, Edelmarder, eine Edelmardersorte.

grassiósu grasciósu

grassitédhu , agt Definitzione unu pagu grassu Sinònimos e contràrios grassitu.

grassítu , agt: rassitu Sinònimos e contràrios grassitedhu.