A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

granninàtu grandhinàdu

grànnu gràndhe

granósu , agt Definitzione chi est a granos; chi est ingraniu, maduru (a granos matucos, bellos) Sinònimos e contràrios granedhosu / maduru 2. sas pitzinnas a tie ti torrant corcoricra e granosa puru! Ètimu srd.

granòto , nm Definitzione genia de granu, nodighedhu chi si faet in s'intessidura de un'arremu po calecunu infetu o àtera càusa Terminologia iscientìfica mld Tradutziones Frantzesu granulome Ingresu granuloma Ispagnolu granuloma Italianu granulòma Tedescu Granulom.

gràntza gràngia

grantzòla , nf: granzola Definitzione gràndhine minudu, a farinos, fintzes nie Sinònimos e contràrios gràndhile, làndini, landiredhu, ràndhine, ranzola Frases azes a bíere burrascas de granzola, abba e bentu Terminologia iscientìfica tpm Ètimu ltn. *grandeola Tradutziones Frantzesu grêle Ingresu hail Ispagnolu granizo Italianu gragnòla Tedescu Graupeln, Hagel.

grànu , nm Definitzione su sèmene de unas cantu erbas, ma mescamente de is laores; pibione de àghina, fintzes frutu de unas cantu tupas o matas (es. murta, lidone); biculedhu de cosa piticu, tundhitu, coment'e arena; fintzes una genia de ammosta o figura chi si faet in s’orrobba, mescamente in tessíngiu / min. granichedhu, granixedhu; sos granos = sa gràtzia, su lori chi ghetant a is cojaus nous bessendi o torrendi de crésia Sinònimos e contràrios nau 1, ranu / gràtzia Frases de sa fava, a tie su granu e a mie su corju?! Terminologia iscientìfica rbr Ètimu ltn. granum Tradutziones Frantzesu grain, pépin Ingresu grape, grain Ispagnolu grano Italianu chicco, granèllo Tedescu Korn.

granúdu , nm Definitzione genia de erba, de diferentes calidades ma totu prenas de puntighedhas piticas chi punghent e faent a ispirtidura: una calidade (Urtica dioica) faet su frore coment'e unu pibionedhu Sinònimos e contràrios boltíula, ociada, ociau, oltija, picianti, pistidhore, pistígia, pítiga, pitziadroxu, pitziafui, spitzuafua Terminologia iscientìfica rba.

grànza gràngia

granzeàre grangeàre

granzèo, granzéu grangéu

granzòla grantzòla

granzolàda , nf: ranzolada Definitzione nue de gràndhine, de froca a farinos Sinònimos e contràrios grandhinada, landiredhada, randhinada Ètimu srd.

granzolàre , vrb: ranzolare Definitzione fàere o betare granzola Sinònimos e contràrios arrandinai, grandhilare, landirai, landiredhai Frases sa temporada de su nibe no fit galu finia e fit torrandhe a granzolare Terminologia iscientìfica tpm Ètimu srd.

granzolónzu , nm Definitzione su granzolare, istare grandhinandho Ètimu srd.

granzolósu , nm Definitzione nau de su tempus, chi est postu in gràndhine, chi fatuvatu betat gràndhine Terminologia iscientìfica tpm Ètimu srd.

granzúta , nf Definitzione orrughedhu piticu de css. cosa, farinedhu Sinònimos e contràrios pimpirida, renighedha Ètimu srd.

gràpa , nf, nm: grapu Definitzione genia de pische Sinònimos e contràrios sarmone Frases in s'arriu piscant a cumpudu e aciapant lissa, grapa, pisci de iscata e saboga Terminologia iscientìfica psc.

grapínu , nm Definitzione genia de gànciu: àncara pitica de chimbe marras (puntas)/ g. a manu: ispétzia de gànciu po aferrare sa nave nemiga Sinònimos e contràrios ancarone Terminologia iscientìfica ans.

gràpu gràpa