impràssidu, impràssiru imbràssidu
impràstu , nm Definitzione
atentzione, cunsideru, cabu o seru chi unu dhue ponet faendho is cosas
Sinònimos e contràrios
aficu,
apíchiu,
cabile,
cabu,
importu,
seriedade,
seru
Maneras de nàrrere
csn:
zúghere i., èssere chena i., fàghere sa cosa cun i.; imprastu b'at!… = no bi at imprastu, no bi at cabu, no bi at de ndhe fàghere contu
Frases
no daiat prus imprastu a sos àlinos tépios de su ventedhu ◊ faghet sas cosas ma no bi ponet imprastu: pro cussu li andhat totu male! ◊ a ndhe zughes de imprastu: ses andhadu a su cumandhu e l'as fatu a metade! ◊ si fichiat fintzas in cosas minutas e chena imprastu ◊ est colatu a passu lenu comente lu rechediat s'imprastu de sa faina ◊ si bi at imprastu benzo deo puru: sinono pro pèrdere tempus in debbadas abbarro inoghe ◊ si naro chi unu pipat tzigarros cantu sos puntedhos de sa luche est pro dare prus imprastu a sas paràulas (A.Pau)
2.
ghiraiat a bidha pro si fàchere carchi travagliedhu, cosas de pacu imprastu
Tradutziones
Frantzesu
sérieux
Ingresu
seriousness
Ispagnolu
seriedad
Italianu
serietà
Tedescu
Ernst.
imprastuladòre , agt, nm Definitzione chi o chie impràstulat totu, faendho faina Ètimu srd.
imprastuladúra , nf Definitzione su imprastulare, fàere is cosas male, imbrutandho totu Sinònimos e contràrios afioncadura, intzodhinadura Ètimu srd.
imprastulàre , vrb Definitzione fàere is cosas male e imbrutandho totu Sinònimos e contràrios coredhai, imbrastagare, imbrastiare, impastissai, impiastai, incadhotzai.
imprastulàu , pps, agt Definitzione de imprastulare 2. tue, Giuanni, in s'íntimu che pone custa lítera, male imprastulada ma fata cun su mélidu 'e s'anzone (P.Putzulu).
impratài implatiài
imprateàdu , pps, agt Definitzione
de imprateare; chi est in colore de prata o, nau de gente, chi est istimau a forte
2.
lizu imprateadu, metallu refinadu, mai proes dolore!
Tradutziones
Frantzesu
argenté
Ingresu
silvery,
silvered
Ispagnolu
plateado
Italianu
argentato
Tedescu
versilbert.
imprateàre implatiài
impratiàda , nf Definitzione su impratiare Sinònimos e contràrios impratiadura Ètimu srd.
impratiadúra , nf Sinònimos e contràrios
impratiada
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
argenture
Ingresu
silvering
Ispagnolu
plateado
Italianu
argentatura
Tedescu
Versilberung.
impratiài, impratiàre implatiài
impreàdu , pps, agt, nm Definitzione
de impreare; chi est postu a calecuna cosa, a fàere cosa; nau de gente, chi est in postu, chi tenet un'impreu, chi est faendho cosa / ómine impreadu = chi istat sempri trabballendi, chi est trabballendi
Sinònimos e contràrios
impiciadu
| ctr.
disausadu,
irgaitzu,
líbberu
Frases
s'azu che l'apo totu impreadu ◊ custa tzacheta no ti l'as impreada nudha: est noa noa!
2.
bi apo agatadu su síndhigu, su notàriu, sos impreados ◊ Fulana est impreada pro innetare sas iscolas ◊ sos isterzos los tenzo totu impreados cun carchi cosa
3.
cussu est un'ómine impreadu
Tradutziones
Frantzesu
utilisé,
employé,
occupé
Ingresu
used,
engaged,
clerk
Ispagnolu
empleado
Italianu
usato,
utilizzato,
impiegato,
occupato
Tedescu
benutzt,
verbraucht,
angestellt.
impreài, impreàre, impreàri imperài
imprebbaríle , nm: improbbarile Definitzione imbudu mannu po prènnere carradas Sinònimos e contràrios brabbarile, imbudu, umpidroxu, umpregubedhas Terminologia iscientìfica ans Ètimu srd.
imprecolàre , vrb Definitzione cuare in percolu, in istampos, calancas o àteru deasi Sinònimos e contràrios incalancare, incalare Ètimu srd.
impredadòre impedradòri
impredàdu impedràdu
impredadúra imperdadúra
impredàre impedràre