A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

incaràda , nf Definitzione su incarare; su si fàere a bíere, su si acostire o bogare sa conca po bíere Sinònimos e contràrios acerada, acherada, acrarada, incaru 1, incrarada, iscampiada | ctr. cuada, ighelliada, iscumpàssida Frases dhu'ia a bolli fai un'incaradedha po biri totu s'afródhiu chi dhui est! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu apparition Ingresu walk-on, appearance Ispagnolu aparición Italianu comparsa Tedescu Erscheinen.

incaragolàre , vrb Sinònimos e contràrios impercusinare, intanae 2. adduraiat in domo incaragolada, no essiat petzi che una bolta a sa chida Ètimu srd.

incarài, incaràre , vrb rfl: incorare 1 Definitzione coment'e bogare sa cara, essire in calecunu logu (es. genna, fentana, muru), andhare a bíere / èssiri a incaracua = a su cua cua, faghíndhesi bídere, incarèndhesi, e torrèndhesi a cuare, apartare Sinònimos e contràrios acarare, acerare, acontrare, acrarare, afaciai, imbraconare, inciarare, infaciai, ingiarare, iscampiare | ctr. cuai Frases caminu caminu totus s'incarant in su portale cun su pratu prenu de trigu po is isposos e augurare vida bella e errichesa ◊ candu passat tzerriendu, totus s'incarant a castiai ◊ unu pilloni si est incarau in su niu ◊ sa spaciada de mammai no mi lassàt incarai mancu in s'oru de s'enna ◊ sa luna si est incarada in su celu ◊ incaraisidhoi a biri ita est cussu chi s'intendit!◊ apo pichiadu e si est incorada a sa ventana 2. donadhi unu cimingionedhu de pani ammodhiau pagu pagu incarau in su tzúcuru! 4. Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se montrer Ingresu to show oneself Ispagnolu asomarse Italianu affacciarsi Tedescu sich zeigen.

incarailài , vrb Definitzione orrúere in calecunu caraile, logu malu de no ndhe pòdere essire Ètimu srd.

incaràre 1 , vrb Definitzione artzare o puntare un'arma po isparare Sinònimos e contràrios incanai Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu pointer, braquer, viser Ingresu to aim Ispagnolu apuntar, encarar Italianu spianare, puntare un'arma Tedescu richten.

incaràre 2 , vrb Definitzione artzare is prétzios Sinònimos e contràrios incarie Ètimu srd.

incaratzàre , vrb: incoratzare Definitzione pònnere sa caratza, sa faciola in cara, po no si lassare connòschere Sinònimos e contràrios ammascherai, caratzare, carotare | ctr. iscaratzare 2. duos bandhidos incoratzados irrobbeint su postale Ètimu srd.

incarbiadúra , nf Definitzione su incarbiare Ètimu srd.

incarbiàre , vrb Definitzione apicare, arrèschere a is naes de is matas Ètimu srd.

incarbiàu , pps, agt: incarvadu Definitzione de incarbiare; chi est apicau o postu in calecuna carva o cambu grussu de mata 2. andhadu so e torradu, fatu apo sa valentia: in sa murighessa mia bi est su matzone incarvadu.

incarbonadúra , nf Definitzione su incarbonare Ètimu srd.

incarbonài, incarbonàre , vrb: incarvonare, incrabonai Definitzione fàere a crabone, niedhu che crabone (o fintzes imbrutare de crabone), abbruxare Sinònimos e contràrios acarvonare Frases cussu arrustidori est capassu de incrabonai totu sa petza e apustis dha fadeus sa figura!… (G.Tatti) Tradutziones Frantzesu carboniser Ingresu to burn down Ispagnolu carbonizar Italianu carbonizzare Tedescu verkohlen.

incarcàda , nf: incracada Definitzione su incracare Sinònimos e contràrios abbaticada, arricracada, cracaxada, prémida Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu compression Ingresu compression Ispagnolu compresión Italianu compressióne Tedescu Druck.

incarcàre incalcàre

incarchinadúra , nf: incarcinadura Definitzione su incarchinare Sinònimos e contràrios incarcinamentu Ètimu srd.

incarchinàre incalchinàre

incarcinadòre , nm Sinònimos e contràrios imbarchinadori.

incarcinadúra incarchinadúra

incarcinàe, incarcinài incalchinàre

incarcinaméntu , nm Sinònimos e contràrios incarchinadura Ètimu srd.