A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

indebbilíre , vrb Definitzione fàere débbile, tropu fine de no padire isfortzu Sinònimos e contràrios indebbilitai Frases ndhe segheit unu piantone e s'interesseit a l'istazolare finas chi l'at indebbilidu tropu.

indebbilitài, indebbilitàre , vrb Definitzione fàere a debbilesa, fàere débbile Sinònimos e contràrios acalamai, ifrachire, spoderai / irdebbilitai Frases de is cropus pigaus fut istétia indebbilitada sa crabetura Tradutziones Frantzesu affaiblir, débiliter Ingresu to weaken Ispagnolu debilitar Italianu indebolire, debilitare Tedescu schwächen.

indebbilitíre , vrb Definitzione essire o fàere débbile Sinònimos e contràrios indebbilire, indebbilitai Frases sos ocros si li fint indebbilitidos a tretu chi non vidiat prus ◊ s'auditu nostru no si est indebbilitidu Ètimu srd.

indechidàre , vrb: indeghidare Definitzione fàere o essire bellos, prus bellos, déchidos Sinònimos e contràrios imbellichinare, imbellire Frases custa tàula indeghidavat su logu Ètimu srd.

indecísu , agt: indetzisu Definitzione chi no s'est decisu, chi est in pentzos Sinònimos e contràrios dudosu.

indeclinàbbile , agt Definitzione nau de foedhu, chi tenet una forma ebbia, chi no càmbiat desinéntzia.

indefiníu , agt Definitzione chi no est definiu, chi no est precisau in calicunu o prus de unu piessignu Sinònimos e contràrios | ctr. definiu.

indeghidàre indechidàre

indeghíle , agt Definitzione chi no est deghile, chi no deghet Sinònimos e contràrios basseri, istraminciosu | ctr. dechile Tradutziones Frantzesu inconvenant, indécent Ingresu indecent Ispagnolu indecente, inconveniente Italianu sconveniènte, indecènte Tedescu unpassend, unanständig.

indeghinòu , avb Sinònimos e contràrios andeghinò, assinuncas, candeghinò*, diacussu, sinono.

indeinàre , vrb: indevinare, indivinai, indivinare, indivinzare, indovinai, indovinare, induvinare, inzevinare Definitzione nàrrere su giustu o sa cosa comente est ma faendho a pentzamentu, a intzertu, chentza ndhe ischire cun seguresa, coment'e chi unu ndhe siat deinu Sinònimos e contràrios addeinare, atzertai, deinare, ingertai, inzevinzare, istifinzare | ctr. isdeinare Frases si inzevinas a chie apo atopadu, eris a s'imbarcu? ◊ it'est custu it'est custu: inzevínalu! ◊ zogare a s'indevina indevina ◊ deo l'apo indivinzada bene ◊ chi mi donat cincu sodhus dha indovinu! ◊ andaus a s'indovinai a su piciocu chi est bendendi sa fortuna Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu deviner Ingresu to guess Ispagnolu adivinar Italianu indovinare Tedescu raten.

indeletàdu , pps, agt Definitzione de indeletare; chi s’indelletat, faet is cosas cun interessamentu Sinònimos e contràrios indeletu / cabosu, contipizosu.

indeletàre , vrb rfl: indellecare, indelletare Definitzione tènnere incuru, fàere sa cosa cun incuru, cun apentu isfortzandhosi po arrennèscere Sinònimos e contràrios apentare, ingeniai, intellegiai Frases s'indeletat de piàghere a una pitzinna ◊ isse s'indeletat de totu sas cosas ◊ cantendhe cun tegus m'indelleto Ètimu ltn. in delectare.

indelétu , agt Sinònimos e contràrios apinnicadu, apremuradu, pidinosu, pinnicosu Frases sa lóriga tzega de su denegu s'illórimat lestra peri sas carrelas indeleta chi perunu peset ojos a chelu.

indellecàre, indelletàre indeletàre

indelletósu , agt Definitzione chi s'indelletat, chi est de indelletu, chi si apentat o s'ingéniat cun incuru a fàere sa cosa Sinònimos e contràrios artigiosu, ingeniosu, inzegnistu, inzeniache Frases candho unu est indelletosu fachet semper vene ◊ fémina indelletosa, at amministradu cun seru su frutu de sos tribàglios de su maridu Ètimu srd.

indellétu , nm Definitzione incuru o interessamentu chi si ponet faendho is cosas a manera de dhas fàere cun cabu e bene, binchendho is dificurtades chi si podent agatare Sinònimos e contràrios apentu, arxéntziu, incuru, ingéniu Frases de s'indelletu chi tenzo oretendhe isco sas oras de andhare a taca ◊ chie si leat indelletu faghindhe sa cosa za la faghet bene Ètimu srd.

indellichítu , agt, nm Definitzione indillichidu, chi o chie at fatu dannu e ischit de àere curpa, unu chi faet male, chi tenet curpa Sinònimos e contràrios malafatore / cdh. indillinchitu Frases cussu est ómine indillichidu e no si fidat ◊ cussos frates sont totu indellichitos de cussa morte.

indelvésu , agt Definitzione chi no ndhe balet, chi no tenet capacidades, chi no est àbbile Sinònimos e contràrios cartzellete, casticau, dissalliu, iltrudhadu, isbitriadu, lertone | ctr. àbbile, abbistu Frases no dat mancu piaghere cussu indelvesu! Ètimu itl. indifeso Tradutziones Frantzesu inapte, incapable Ingresu inept Ispagnolu incapaz Italianu inètto, incapace Tedescu unfähig.

indèma , nf Definitzione maladia mala a sanare, chi tirat a longas, chi no sanat, su no sanare de una maladia Sinònimos e contràrios dema*, marturia Tradutziones Frantzesu chronicité Ingresu chronicity Ispagnolu dolencia, enfermedad crónica Italianu cronicità Tedescu chronischer Charakter.