ibentíe, ibentíre, ibentíri , vrb Sinònimos e contràrios arrepentire, impudare, penètere, penentire | ctr. allegraresindhe Frases no ndh'at créfiu intèndhere de si cojuae, ma si ndh'at a èssere ibentia (T.Cau)◊ no seu ibentiu de su chi apu fatu ◊ no ti ndh'as a ibentire si pigas a mei! ◊ como est ibentiu e mi dhos torrat.
ibéntiu , nm: irbéntiu, isbéntiu Definitzione cosa nada a isciolóriu, chentza cabu, de pagu sustàntzia; su èssere irbentiados, iscioloriaos, manera de fàere cun o chentza cunsideru, cun pagu cabu e pagu atentzione Sinònimos e contràrios laredha, ibbàmbiu, isbentiúmine Frases macu deretu est, cussu: petzi narat irbéntios! 2. cosa de nudha est, s'irbéntiu tou!… Ètimu srd.
ibentulài, ibentullàe , vrb: irbentugliai,
irbentulare,
irbentuliare,
irventallai,
irventulare,
irventulliare,
isbentulai,
isbentulare,
sbentuai Definitzione
pigare bentu, tzantzigare o èssere tzantzigau po su bentu, fàere bentu (mòvere che ventàgliu, a iscutuladura)
Sinònimos e contràrios
bolatzai,
scentalliai
/
abentuai,
afantallai,
arrostai,
imbentulare
/
iscutulare
Frases
za irbentúliant, andhendhe in moto, cussos! ◊ za irbentúlias, oe, subra de sa cabertura cun custu bentu! ◊ si pesat custu bentu e comintzat a irbentuliare àrbules e prantones!…
2.
intendhendho púligi e preugu is féminas si ndi pesant acamba irventallandu sa fardeta
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
éventer
Ingresu
to flutter
Ispagnolu
orear,
abanicarse
Italianu
sventolare
Tedescu
schwenken.
ibentullíu , agt Definitzione chi est iscioloriau, nau de ccn., chi istat a lerédhias, naendho cosas de pagu contu Sinònimos e contràrios abbaucadu, allabentau, laredhiau, irbentiadu | ctr. atinadu, cabosu Ètimu srd.
iberiài ibeliàri
iberràda , nf: ierrada,
ijerrada Definitzione
totu su tempus de su ierru, su fàere ierru
Sinònimos e contràrios
| ctr.
istiada
Frases
in s'ierrada, in cudhus mericedhus fadiat frius e si allumaiat su fogu ◊ comente as a passare s'ierrada, pòberu sentza pane e sentza pannos! ◊ at fatu ierradas de istrasura, istadialis de fogu e de sciutori ◊ at fatu un'ijerrada mala
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
hiver
Ingresu
winter
Ispagnolu
invernada
Italianu
invernata
Tedescu
Winterzeit.
iberradòrja, iberradórju , nf, nm: ierradórgiu, ierradorzu Definitzione is pàsculos de s'ierru, logu inue faet a passare s'ierru Frases sos pastores che sunt totu falaos a s'iberradorja Ètimu srd.
iberràre , vrb: ierrae,
ierrai,
ierrare,
ierrari,
iverrare Definitzione
passare su tempus de s’ierru
Sinònimos e contràrios
imbierrare,
irzerrare
Frases
iberrabat sa robbedha in su cunzau a cara a sole ◊ ierrastus is crabas in bàsciu ◊ a ierrae si andhat a logu caente, a Campidanu ◊ si agatàt cun su tziu in sartu de Goni po ierrai su bestiàmini
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
hiverner,
hiberner
Ingresu
to winter
Ispagnolu
invernar
Italianu
svernare
Tedescu
überwintern.
iberríle , agt: ierrile,
irverrile,
iverrile Definitzione
de ierru, chi faet o est naschiu in ierru
Sinònimos e contràrios
berrile,
gerrile
| ctr.
istadiale
Frases
su bentu ierrile at isboetadu sas carrelas e sos gúturos ◊ sas abbas iverriles si sicant
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
d'hiver
Ingresu
wintry
Ispagnolu
invernal
Italianu
invernale
Tedescu
winterlich,
Winter…
ibérru , nm: ierru,
igerru,
ijerru,
ilgerru,
irverru,
isverru,
iverru,
izerru,
zerru Definitzione
de is bàtoro istagiones de s’annu, sa prus frida (in s’emisferu nord), candho is dies funt prus curtzas, de su 21 de nadale a su 20 de martzu
Sinònimos e contràrios
| ctr.
iltiu
Maneras de nàrrere
csn:
in su grofu de s'i. = in su coro de su zerru, in mesu in mesu, candho faghet prus fritu, itl. in pièno invèrno; calai, intrare, passare, colare, essire s'i.; i. fritu, bonu, malu, sicu; passamentu de i. = su colare de su zerru
Frases
candho torrat s'iberru sos purmones suos pejorant ◊ una die de iverru grussu fit nivanne ◊ tandho fia in maju, no che oe in tempus de ijerru ◊ ndi est calau s'ierru totu a una borta ◊ tandho sos isverros funint longos ◊ s'irverru passatu at fatu fritu meta ◊ massimamente in ilgerru pioet meda ◊ candho intrat s'izerru faghet fritu
Terminologia iscientìfica
tpc
Ètimu
ltn.
hibernum
Tradutziones
Frantzesu
hiver
Ingresu
winter
Ispagnolu
invierno
Italianu
invèrno
Tedescu
Winter.
ibertàre , vrb: abetai, ibetai, ibetare, imbetare, irbetare, irvetare, isbetare Definitzione abbarrare o istare cun s’idea chi ccn. o calecuna cosa bèngiat, lompat, sigat; fintzes solu abbarrare Sinònimos e contràrios abertai, aisetare, aispetare*, ispetare, obetai / abarrai, addurae, arreare Frases no ibetes a fàghere iscuriu! ◊ fusti ibetanno su beranu ◊ est ibertandho s'ora de si crocare ◊ dae chie t'irvetas sa luche bides s'iscuru ◊ est irvetandhe paghe ◊ chine morit no irbetat ◊ is cuadhos ibertant s'isparu po partire ◊ isse m’isbetavat sèmpere ◊ ite ses ibetanno? ◊ irvetao un'àteru amicu 2. bentulanno su trigu treulau sa pàgia si ne annat e ibetat su ranu.
ibértu , nm: ibetu, ispetu, spetu Definitzione su ibertare, su abbarrare o istare isperandho ccn. cosa / pèrdere s’ibetu de calecuna cosa = iscrere, no ispetare prus Sinònimos e contràrios abetu, aisetu, irvetu, ispera Frases seu artziau tantis bortas in s'ibetu de ti biri ◊ si su tempus càmbiat, tenimus bonu ispetu ◊ ite ibetu dhui at de benèssere? ◊ tue ses veru amparu e únicu ispetu ◊ no tengu prus ispetu de torrai ◊ s'annada no si presentat cun ibertu de budàntzia ◊ no dhue at ibetu de sanare Ètimu srd.
ibetài, ibetàre ibertàre
ibétu ibértu
íbi íbe
ibileàu , agt Definitzione chi est in apretu Sinònimos e contràrios apretadu, dischissiau, ibbarionau, ilvariadu Frases seu andendu in is orrugas, ibileau peri is àndalas de custu bacu mannu (G.Moi)◊ issu fiat ibileau totu, cricandho cussa picioca (L.Mura).
ibírru ibbírru
ibisuriàu , agt Definitzione sbisuriu, a bisura lègia, chi no portat bisura de cristianu Sinònimos e contràrios ibisuriu Frases pubidhu miu trabballat in galleria e candu contóniat est fadiau coment'e una béstia, ibisuriau!
ibisuríu , agt Definitzione chi est male andhau, guastu, de bisura lègia Sinònimos e contràrios ibisuriau.
ibitài , vrb Definitzione segare is bitas de su mascu, coment’e crastadura.