A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

iscorzolàre iscorgiolàre

iscórzu , nm Definitzione i. de coloras = beste de colora (pígiu de pedhe chi su coloru perdet fintzes totu intreu, genia de muda) Sinònimos e contràrios cógliu*, pedhe Frases sas coloras ant lassadu s'iscorzu tra preda e preda.

iscosciài, iscosciàre , vrb: iscossare, scosciai Definitzione coment'e bogare de pare is còscias (o àteru puru), segare naes a tiradura (cun su pesu); immarrire is còscias camminandho, andhandho peri su logu; abbituare a sa pelea, fàere forte a trebballu grae Sinònimos e contràrios iscratzare, sprecosciai / isconsiminzare Frases nd'ant iscosciau is cambus de s'olia ◊ cussa mata de limoni est totu iscosciada de su gàrrigu ◊ cudhos zòvanos iscossant duas naes de ozastru e current a bochire fogu 2. in sas garreras iscoscendhe nie so andhada a servire sos padronos Ètimu srd.

iscosciomingiài isconsiminzàre

iscoscitàre , vrb Definitzione camminare meda e a sa lestra Sinònimos e contràrios acambitai, iscambaritare Ètimu srd.

iscoscóru , nm Definitzione èssere a iscoscoros = si narat de unu chi no abbarrat firmu nudha, chi si movet che unu culivúrria (conca de màgiu).

iscosída , nf Definitzione su iscosire; genia de foedhada: su ch'essire pala pala, chentza arrespòndhere a tonu, o fintzes su nàrrere cosas chi ofendhent / fàghere i., un'i. 2. chena fàghere carchi iscosida no podides istare… sos irzódhios za no bos mancant! Ètimu srd.

iscosidúra , nf: iscositura, iscusidura, iscuxidura, scosidura Definitzione su iscosire; tretu iscosiu in su bestimentu Sinònimos e contràrios ildrixa | ctr. cosidura Frases at colatu s'ungra a inghíriu de sa butzaca e li est pàssitu de intènnere un'iscositura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu décousure Ingresu unstitching, unstitched seam Ispagnolu descosido Italianu scucitura Tedescu Auftrennen.

iscosinzàdu , agt Definitzione nau de ccn., malegontzu de bestimentu, chi dhu portat totu iscosiu o iscorriau Sinònimos e contràrios istratzolau Frases muzere mea no at piedade de mi lassare goi iscosinzadu Ètimu srd.

iscosíre, iscosíri , vrb: iscusire, scosiri Definitzione segare, bogare o tirare su filu cosiu, istacare duas partes cosias apare, isconciare sa cosidura apostadamente o a sola Sinònimos e contràrios ildrigire | ctr. cosie Frases dhi fatzo sestare una camisa chi no si dha iscosit mancu su dimóniu! ◊ pigat su trincetu e nd'iscosit totus is itzapuedhus ◊ sos pantalones si sunt iscosidos comente apo fatu irfortzu ◊ neh, iscòsendhe custu sachitedhu ca bollo biri eite dhue tenet aintru! 2. mi ammento sos cumpanzedhos chin sos botes iscosidos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu découdre Ingresu to unstitch Ispagnolu descoser Italianu scucire Tedescu auftrennen.

iscositúra iscosidúra

iscòssa , nf: iscrossa Definitzione genia de iscutulada forte chi giaet sa currente tocandhodha a manu límpia ca s'iscàrrigat a terra (si unu no est isolau po àteru); abba chi curret a meda; a logos fintzes iscurrentziadura, diarrea Sinònimos e contràrios currente 1 / iscurrensa, labina Frases sa currente daet s'iscrossa 2. s'undha chi che falat, a iscrossa, a cainu che trazat a sa fossa!

iscossàre iscosciài

iscossàre 1 , vrb Definitzione trèmere totu, mòvere coment'e portandho s'iscossa de sa currente Sinònimos e contràrios iscotzinare, iscutuai, sachedhare, sutrinnare Frases serreit sos ojos, abberzeit sa buca e, iscossèndhesi a mannu, abbarreit ateterighedhadu (G.Addis).

iscossighinàre , vrb: iscotichinare, iscotighinare, iscotzichinare, iscutzighinare Definitzione bogare cotzinas, irraighinare, illimpiare unu terrenu de sa cotzina Sinònimos e contràrios irmucronare, sconchedhai, scotzinai Ètimu srd.

iscossiminzàdu , pps, agt: iscossumizadu, iscuscimignadu, scoscimingiau Definitzione de iscossiminzare; chi est totu bogau de pare, nau mescamente de is peis o cambas de unu trastu, chi portat is partes illascadas a fortza de dh'impreare e fortzare Sinònimos e contràrios ijoguladu, istracassau, istraessadu, scancarau, scarrabeciau, scarrugau / abbatussiadu Frases a su moe moe a trazu, cussa mesa l'amus iscossiminzada ◊ no si est iscossiminzau meda, no, a devatu de bestiàmene! ◊ cust'armàdiu est totu iscossiminzadu e sos calassiedhos no bi rezent 2. cussu Diaulemmesu nos at iscussimintzatu totu s'ortu, furanne!◊ sa gianna est totu iscossumizada Tradutziones Frantzesu disjoint Ingresu disconnected Ispagnolu descoyuntado, desvencijado Italianu dinoccolato, sconnèsso, scompaginato Tedescu schlaksig, lose, verwirrt.

iscossiminzàre, iscossimizàre isconsiminzàre

iscossínu iscortzínu

iscossolàre , vrb Definitzione mòvere calecuna cosa (prus che àteru orroca, pedra manna) iscartandhodha totu a inghíriu Sinònimos e contràrios irmoventare, iscotare 1, scotzedhai.

iscossolàu , agt Definitzione chi no tenet consolu Sinònimos e contràrios acoradu, afligidu, atribbuladu, contribbuladu, iscoradu, iscoridu Frases iscossolau, chene cufortu pranghet sa malasorte Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu éploré, désolé Ingresu disconsolated Ispagnolu desconsolado Italianu sconsolato Tedescu betrübt.