A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

istipendhiàu , pps, agt Definitzione de istipendhiare; chi leat a paga s'istipéndhiu.

istipéndhiu , nm Definitzione paga fissa de chie est in postu Sinònimos e contràrios cuerantza.

istipendiài istipendhiàre

istípu , nm Definitzione armadiedhu serrau po chistire cosa Ètimu itl. stipo.

istipulài, istipulàre , vrb Definitzione cuncordare e firmare unu cuntratu.

istiràda , nf Definitzione su istirare; s'efetu de istirare; unu tretu de camminu (istesiada de peis) Sinònimos e contràrios istiradura, istiru / illascada / stesiada / tretu 3. de Castedhu a Núoro bi at una bella istirada! Ètimu srd.

istiradúra , nf: stiradura Sinònimos e contràrios istirada, stiramentu Ètimu srd.

istirài , vrb: istirare, istiriare, stirai Definitzione tirare (o incracare) cosa a manera de dh'allonghiare, de abbarrare prus isprata, larga, chentza piegas; nau de gente, fàere abbituare a s'irfortzu, a sa pelea, a su trebballu (o fintzes mòrrere)/ istiràresi = genia de móvia de sa carena (apustis chi est istétia ora meda firma) coment'e a istiradura (mescamente de cambas e de bratzus), a illonghiadura, coment'e chi serbat a dha fai istai mellus (ma chi parit mali a dhu fai ananti de genti); lassai istirai sa t. = candho at própiu, lassare asciutare, chi sa terra suspat bene s'abba Sinònimos e contràrios atendiai, ispàlghere, istèndhere, istiriolare, stendiai, tèndhere / tirai / pranciai | ctr. abbajonare, acocovedhae, afrascillonai, atuturae 2. s'ómine, si no est istirau a minore, torrat a risu, sa gana li sichit sas códias 3. a s'istirai a sa fossa! Tradutziones Frantzesu tendre Ingresu to stretch Ispagnolu tender, estirar Italianu stirare, tèndere Tedescu strecken.

istiralasticàda , nf Definitzione cropu a tiralàsticu Ètimu srd.

istiràlla , nf Definitzione su istirare, nau pruschetotu foedhandho de is arremos de sa carena Sinònimos e contràrios istiramentu, istíriu Frases seu a istirallas, no m'intendu bèni! Ètimu srd.

istiraméntu , nm Sinònimos e contràrios istiradura, istirionzu Ètimu srd.

istiràre istirài

istiratzàre , vrb Sinònimos e contràrios istirai, istiriolare, istirodhai, stirociae Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu étirer Ingresu to stretch Ispagnolu estirar, extender Italianu stiracchiare Tedescu strecken.

istiràu , pps, agt Definitzione de istirare; tirau o, nau de orrobba e àteru deasi, chi no portat piegas o tzirbisas Sinònimos e contràrios istendhiadu, tostadu, ténneru | ctr. aprighizonadu, aturutuladu, atuturadu, collidu, pinnichedhau Tradutziones Frantzesu tendu Ingresu stretched Ispagnolu estirado Italianu stirato, téso Tedescu gestreckt.

istiriàre istirài

istiricorjàre , vrb Definitzione cicire unu pagu istiraos Ètimu srd.

istirída , nf Definitzione su istirire, istesiadedha Sinònimos e contràrios issuzida, istrizida, istrizidura | ctr. acostada, acurtziada Frases at fatu un'istirida e si est sarvau (G.F.Sedda) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu éloignement Ingresu shifting Ispagnolu apartamiento Italianu scostaménto Tedescu Zurückziehung.

istiriedhàre , vrb: istiriodhare Sinònimos e contràrios istirai, istiratzare, istiriolare Frases su cane meu, acogonadu a pes in su foghile, s'istiriedhiat sonniandhe Ètimu srd.

istirigaistíriga , avb Definitzione andhare i. = fàere s'iscucuricàrgiu, su cucurimelli, orrumbulandho Sinònimos e contràrios rodularódula Ètimu srd.

istirigàre , vrb Definitzione orrumbulare, andhare a orrúmbulos Sinònimos e contràrios arrembulai, codulare, lodhurare, lumburare, trodhulare, trumbulare Frases torra ruet a renes a terra, istírigat che pedra lorumata Ètimu srd.