A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

istimpanàre , vrb: istimpantzare, istimpanzare Definitzione crepare is timpanzos, is fiancos, is fundhos de sa carrada; in cobertantza, tzatzare meda, a tropu Sinònimos e contràrios atrimpanare, irdrobbolare, istercorjare Frases no istimpanades a trazare cussos carros mannos gàrrigos? Ètimu srd.

istimpanàu , pps, agt: stimpanau Definitzione de istimpanare; chi at papau meda, chi est coment'e chentza timpanzos, pasteri, satzagoni Sinònimos e contràrios bentranu Frases isse fit a tzaculitos e acriores ca si fit tropu istimpanau 2. e bae innorommala: si mi ndhe tiras s'ocru za mi costat, su basu tuo, corbu istimpanau! ◊ a unu canistérgiu istimpanau l'ant invitau pro un'ispuntinu…

istimpangiài , vrb Definitzione púnghere, istochigiare a bentre; papare tropu, tzatzare meda Sinònimos e contràrios istimpanare*, intruxai, sassai 2. gei s'est bèni istimpangiau, at lassau sa mesa límpia!

istimpantzàre, istimpanzàre istimpanàre

istimpída , nf Definitzione sa pelea chi si leat faendho cosa Sinònimos e contràrios antua, cadha, cumbata, impodha, matana, mugna, pista, podha, rebbatu / cdh. stímpita Frases andhendhe a inie apo leadu una bona istimpida ◊ apo leadu un'istimpida de caldu Tradutziones Frantzesu fatigue Ingresu effort Ispagnolu esfuerzo, tute Italianu fatica, sfaticata Tedescu Mühe.

istimpidàre , vrb Definitzione pigare un'istimpida, una cadha, pelea o múngia manna Sinònimos e contràrios cansai, fadiae, istracare, peleai, strachedhai | ctr. pasai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu peiner, se fatiguer Ingresu to work hard Ispagnolu darse un tute, cansarse Italianu fare una sfaticata Tedescu sich abschinden.

ístimu , nm Definitzione tira o corria de terra istrinta, genia de istrintórgiu tra duas terras mannas in mesu de su mare (o chi separat duos mares) Frases tra sa Sardigna e s'ísula de Sant'Antiogu bi est s'ístimu.

istinàdu , agt Sinònimos e contràrios astradu 1, ostinadu*, ustinadu 2. cussa est una cosa istinada a durare pacu.

istinàre , vrb Definitzione pèrdere su tinu, ammachiare Sinònimos e contràrios ammachiae, dessessire, irbariare, dischissiare Frases ti as a istinare pro su chi sos ocros tuos ant a vídere! Ètimu srd.

istíncanu , nm Definitzione cambighedhu de modhitzi Ètimu srd.

istincàre , vrb Definitzione torrare a istincu, illangiare meda a fortza de istare chentza papare Sinònimos e contràrios apedhuncare, illanzigare, irromasire, isminunchire, scalaxiri, slangiri Frases s'ómine, si no est istirau a minore, torrat a risu, sa gana li sichit sas códias, istincat e si bufat sos pódhighes ◊ at presu su cabadhu a unu chercu e l'at lassau bíndhichi dies a istincare, pro che li bocare su bíssiu de manicare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu faire la faim Ingresu to go hungry Ispagnolu adelgazar, enflaquecer Italianu far la fame Tedescu hungern.

istincàu , pps, agt Definitzione de istincare Sinònimos e contràrios lagnu, marriu.

istinchídha istenchídha

istinchidhàre ischentidhàre

istinchídhia ichinchídha

istinchidhiàre ischentidhàre

istinchidhósu ischintidhósu

istinchídhula , nf Sinònimos e contràrios istenchidha*

istíncu , agt: istingu, stingu Definitzione chi est de carena sútile, fine, cannàile Sinònimos e contràrios dílicu, finigosu, fusighitu 1, iltrízile, levecu, marriu, scarritzinu, schirriolu, singru 1, stinghiritzu | ctr. grassu, russatzu Frases est una zòvana istinca che crabola ◊ cussus si faint istingus ◊ est istinga coment'e una canna Terminologia iscientìfica zcrn Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mince Ingresu slight Ispagnolu esbelto Italianu èsile, snèllo Tedescu schlank.

istíncu 1 , nm: stincu Definitzione de is duos ossos de sa camba, sa cannedha, su prus grussu e forte a parte de ananti tra s'annoigadórgiu de su benugu e de su cambúciu; fintzes ossu ebbia, bastat chi siat Sinònimos e contràrios cambedha, cannedha, tílviu / cdh. schincu Terminologia iscientìfica crn Ètimu itl. stinco.