A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

lampajòne, lampajòni , nm Definitzione una genia de chibudhita areste o cibudha de colorus, o fintzes allixedhu o chitarredhas, chi, si est segada, bogat una genia de sogas o filos de súciu apicigosu Sinònimos e contràrios alidedhu, filavila, orrubina, scriudha, sigajone Frases su lampajonedhu grogu, birde, ammantat sos campos ◊ bi at lampajone e cacaracasu Terminologia iscientìfica rba, Muscari comosum Ètimu ltn. lampadione(m).

lampajòni 1 , nm Definitzione genia de erba, velenosa, chi narant fintzes gravelledhus Terminologia iscientìfica rba, Vaccaria hispanica.

lampalúche, lampalúghe, lampalúgi, lampalúxi , nm: lampeluxi, lampiluche, lampoluche Definitzione sa fràmula chi faet su fogu (o fintzes àteru), chi segundhu de comente tenet faet prus o prus pagu lughe, a lampadas: si podet nàrrere fintzes in su sensu de lughe paga, filu de lughe, chi no lassat bíere bene, chi andhat e benit / avb. a l. = mandai lampaluxis, a lampizadas, a s'atzendhe e mori, itl. baluginare Sinònimos e contràrios moristuda, pampaluge, stampaluxi, tzampaluche Frases su brigadieri fut carriau de medàllias e comenti caminàt faiant su lampaluxi ◊ a piciochedhus s'ispassiastis a fai su lampaluxi cun arrogus de isprigu ◊ si biriat su lampeluxi de is bombas 2. a lampaluxi su mengianu femus arribbaus giai a Déximu ◊ si bidiat su focu a lampaluche ◊ cuss'ómini bidiat a lampaluxi e si est postu a passai is binàrius Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lueur Ingresu flash (ing), dim light Ispagnolu centelleo Italianu lampeggiaménto, baglióre, barlume Tedescu Funkeln.

lampalúxiri , vrb Definitzione èssere o fàere a lampalughe Sinònimos e contràrios lampigiai Frases lampaluxit che raju! Ètimu srd.

lampaméntu , nm Definitzione su lampare Sinònimos e contràrios lampiu Ètimu srd.

làmpana làmpada

lampanósu , agt Definitzione tzurpu e istramu, chi biet male coment'e chi siat illuinau Sinònimos e contràrios làmpinu, tzurperi Frases lu vio peri eo chi est una crapa, no so lampanosu! (G.Chironi) Ètimu srd.

lampànte, lampànti , agt Definitzione chi lampat, chi mandhat lughe Sinònimos e contràrios brigliadore, luchente.

làmpara làmpada

làmparas làmpadas

lampàre lampài

lampàre 1, lampàri , vrb Definitzione betare, imbolare a terra, iscúdere atesu, giare apitzu, nau fintzes in su sensu de aciapare, aferrare, furare Sinònimos e contràrios aceiri, imbolare, imbrillai, imperiare, ispiòndiri, issèndhere, istrampare, lampinare Maneras de nàrrere csn: lampare sas manos a unu = betare pódhighes subra a ccn. a lu mazare; l. unu frastimu = frastimai, betare irrocos Frases mi so lampadu a terra ◊ mi so lampadu subra de su letu e mi che so drommidu ◊ si calchi ogetu podiat coglire bi lu lampàt a dossu ◊ su puzone si lampat de s'aera e torrat a su nidu a bicu pienu ◊ che l'at lampadu foras dae sa gianna ◊ li podiaizis lampare unu raju! ◊ sas màchinas che lampant sa lughe atesu ◊ e a cantos lis at lampadu ojadas furàntzulas, candho fit giòvana! 2. su cane tentat de si lampare a unu Tradutziones Frantzesu lancer, jeter Ingresu to throw, to cast Ispagnolu echar, arrojar Italianu lanciare, gettare Tedescu werfen.

lamparràngiu , nm Definitzione sa tela o napa chi faent is arangiolos Sinònimos e contràrios beluemuru, lanarràngiu, naparangiolu, tadharanu, telaragna, tirinnia.

làmpatas làmpadas

lampàtu, lampàtzu , nm: lapatu, lapatzu, lempassu, lempatzu, limpassu, lompatzu Definitzione erba bona po istangiare su sàmbene, limba de cane Sinònimos e contràrios alabatu, cannaurpe, melacra Frases fiat in gherra cun bentu, cun lampatzu e cannisoni (B.Pisanu)◊ su soli de martzu ferit che lampatzu ◊ podiat circai calincunu fundu de lempassu e limporra Terminologia iscientìfica rba, Rumex crispus Ètimu ltn. lapathium + lappaceum Tradutziones Frantzesu oseille crépue Ingresu dock Ispagnolu romaza, lengua de vaca Italianu lapàzio Tedescu Sauerampfer.

lampàtzu 1 , nm: alabatu 1, lapatu 2 Definitzione pedra buida, tuvuda, inue abarrat s'abba Sinònimos e contràrios cadhaja, lutoni, presete Ètimu srdn.

lampèdra , nf Definitzione sa lanedha chi creschet in is pedras in logu de abba, in su palassole e logos úmidos Sinònimos e contràrios lanaritzu.

lampelúxi lampalúche

làmpia , nf Definitzione istídhigu, fintzes unu tantighedhu apena apena de cosa Sinònimos e contràrios botiu, gutiu, istidha, làmbria, lútiu, paspia.

lampiàda lampàda