mancànti mancànte
mancàntzia mancànscia
mancantzósu , agt Definitzione nau de ccn. chi s'intendhet in curpa, in mancàntzia Sinònimos e contràrios afaltadu, ilfartadu Ètimu srd.
mancàre mancài 1
mancàri, mancàris, mancàrri macài
mancarías , avb Definitzione totu su prus…, mancari menzus…, antzis Frases - Bella Rita! - Mancarias Luisa! (P.Pillonca)◊ giai non pariaus in d-unu'interru: mancarias, eus passau su pètini a totu sa bidha! (G.Desogus)
mancàris, mancàrri macài
mancarròne macarròne
mancàssia mancànscia
mancàu , pps Definitzione de mancai 1, -are Tradutziones Frantzesu manqué Ingresu lacked Ispagnolu faltado Italianu mancato Tedescu gemangelt.
mancebài , vrb: emancipai*, mancipai, mantzebai, mantzibai Definitzione oe, lòmpere is degheoto annos, essire de su cumandhu de su babbu e de sa mama (po sa lei) e èssere sugetos de diritos e doveres, de libbertade e responsabbilidade in prenu.
mancebatziòni , nf Definitzione cambiamentu de su èssere de sa persona, su essire (o bogare) de asuta de su cumandhu de un'àteru prus mannu o, po calecunu diritu, cunsiderau mere: essire líbberos, mannos Tradutziones Frantzesu émancipation, affranchissement Ingresu emancipation Ispagnolu emancipación Italianu emancipazióne Tedescu Emanzipation, Befreiung.
mancheddéstru , agt Definitzione nau de ccn., chi manígiat bene cun sa própriu abbilesa siat sa manu manca e siat sa dereta Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ambidextre Ingresu ambidexter Ispagnolu ambidextro Italianu ambidèstro Tedescu beidhändig.
manchédhu , agt Definitzione nau de ccn., ch'impreat de prus sa manu manca faendho faina Sinònimos e contràrios mànchinu, mancosu Sambenados e Provèrbios smb: Mancheddu Ètimu srd.
manchíle , agt Definitzione chi est prus pagu de su chi depet èssere, de su giustu, de su necessàriu (siat de pesu o de mannària) Sinònimos e contràrios iscàltzigu, iscassu, ischessu, mancante | ctr. giustu / bundhante Frases su chi bendhent est manchile in pesu e in medida (B.Testone) Tradutziones Italianu scarso, insufficiènte
manchína , nf: manghina Definitzione oru de istrada, genia de cora, fintzes a incodau, ororu de is istradas po arregòllere s'abba próina a manera de no fàere dannu, fossos, in s'istrada Sinònimos e contràrios banchina*, coleta, coneta Frases faghent sas doas in sas manchinas de sos istradones pro sos fogos ◊ fit aggoglindhe erva in sas manghinas de s'istradone ◊ in cudha furriada, sa màchina in sa manchina e sas manos in pilos! Sambenados e Provèrbios smb: Manchia, Manchina Tradutziones Frantzesu caniveau, rigole Ingresu drain Ispagnolu cuneta Italianu cunétta Tedescu Gosse, Straßengraben.
manchinàre , vrb Definitzione andhare a manca; torrare a domo, arrecuire Sinònimos e contràrios irmanchinare / furriai, ghirare, recoire 2. s'istria est a gràrios manchinandhe in sa note ◊ est manchinanne dae una rebbota prus cotu chi no tzatzatu ◊ su bortaedie s'ómine nostru mànchinat istracu dae su travàgliu Ètimu srd.
manchingànnu , nm Definitzione a m. = a trampa Sinònimos e contràrios ingànniu, trampa Frases fossis est cosa chi mi ant dadu a cua, chena mi ndhe abbizare, a manchingannu, in mesu a su cafè o s'arantzada.
manchínu, mànchinu , agt Definitzione nau de ccn., chi tenet prus abbilidade a fàere cosa cun sa manu manca, chi si serbit pruschetotu de sa manu manca (bolet nàrrere chi portat sa perra de su crebedhu de dereta prus isvilupada, cosa de prus pagu gente) Sinònimos e contràrios mancosu | ctr. déstrinu Frases s'anca mànchina l'intendho durmia Sambenados e Provèrbios smb: Manchinu Ètimu ltn. mancinus.