manchítzia , nf Sinònimos e contràrios mancànscia.
mància màcia
mància 1 màcia 1
manciadúra , nf Definitzione su èssere guasta, no bene sana de una cosa, su tènnere difetu, neghe, su no èssere liera Sinònimos e contràrios nenciadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu abîmé, défaut Ingresu rotting Ispagnolu picadura Italianu bacatura Tedescu Wurmstich.
manciài, manciàre maciàre
màncias , nf pl Definitzione màcia*, genia de fodhe: istrumentu chi suspit e mandhat a fora s'ària, serbit po is istrumentos de sonu e podet èssere a unu o a duos bentos.
manciàu , pps, agt Definitzione de manciai / cari manciada = nau de fémina príngia, chi dhi at essiu màncias in faci; bòi manciau a istedhus = boe istedhadu Sinònimos e contràrios machinzadu, manciuladu.
mancióglu , agt, nm Definitzione chi o chie est a un'ogu Sinònimos e contràrios bajocu, bisogru, cadrogu.
mancipài mancebài
manciulàdu , pps, agt Definitzione de manciulare; chi portat mància, calecunu guastu o difetu Sinònimos e contràrios guastu, machinzadu, manciau, nenciadu | ctr. líaru, sanu 2. a su gènere umanu as regaladu frutu divinu chi det sustenner dogni manciuladu (P.Casu)◊ cussu est nàschidu manciuladu e no daiat isperànscias de vida.
manciulàre , vrb Definitzione pònnere taca, mància, fàere guastu (a gente, a frutuàriu) Sinònimos e contràrios ammagagnare, guastai, maciare, neciare Ètimu srd.
mancòsa , nf Definitzione duas de is cannitas de is launedhas: mancosa manna, o mediana, e mancosa pitia o mancosedha o destrina; una calidade de canna? 2. su bentu mui mui in s'oru de s'arriu est gioghendi cun is cannas mancosas: ma no sunt launedhas!
mancósu , agt Definitzione nau de ccn., chi portat prus abbilesa a fàere faina, prus capacidade, cun sa manu manca, chi si serbit pruschetotu de sa manca (bolet nàrrere chi portat sa perra de su crebedhu de dereta prus isvilupada, cosa de prus pagu gente); fintzes su de manca, chi est postu a manca Sinònimos e contràrios manchedhu, manchinosu, mànchinu, manimancosu | ctr. déstrinu / mancu 1 Frases cuss'òpera dha depit ai fata un'ómini mancosu 2. su boe zughiat sa pinna mancosa move move Sambenados e Provèrbios smb: Mancosu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gaucher Ingresu left-handed Ispagnolu zurdo Italianu mancino Tedescu linkshändig.
màncu , nm, avb, cng: immancu, mancus Definitzione prus pagu, nau prus che àteru a su postu de unu no forte o fintzes po afortigare su no, s'idea de mancare, de no èssere; inditat sèmpere s'idea de farta o de méngua, de mancare (es. sas oto mancu deghe = mancant dexi minutus a is otu; is noi oras mancu cincu = mancant chimbe minutos a is noe) e in matemàtica tenet a símbulu / – / Sinònimos e contràrios nemmancu | ctr. finces, prus Maneras de nàrrere csn: chena mancu = chentza farta; mancu, mancus chi... (e fintzas "mancus" solu, + su vrb. a su cong.) = mancuberi, coment'e chi…, itl. nemmeno fosse; mancu su/sa/sos/sas…(+ númene, nadu coment'e a impudu, dispiàghidos) = no at pagadu, no ndh'est bàfidu, no ndhe balet (+ númene); èssere ómine de pacu prus o mancu = pagu ’e tzou, de pagu cabbale; èssere a mancu maledhu = istai unu pagu mellus de saludi; fàghere a mancu de carchi cosa = istare chentza, lassare istare; mancu po conca, po sonnu = mancu a bi pessare!; bènnere mancu, torrai de mancu = menguai, pèrdiri fortzas, essire peus, andhare de male in peus Frases ch'est colau su prus e no che at a colare su mancu? 2. si est gai mancu bi andho ◊ mancu a lèzere faghet, cun custa lughe ◊ no bi andhas tue e mancu deo! ◊ machisonza, no ti ndhe faghes mancu sa birgonza de faedhare gai?! ◊ no timet mancu sas annadas malas ◊ non piaghet mancu a isse ◊ cun custu corriaxu, sa bachixedha mancu si acatat de èssi giunta! 3. diaderus ndi fatzu de mancu de atrus trumentus! ◊ faghídendhe a mancu de fumare! ◊ no si ndhe podet fàghere de mancu a manigare 4. no ndhe at iscobiadu a sa muzere ca issa si fit posta chena mancu a sa parte de sa cuscénscia 5. mi brigat puru, mancu lu apa fatu pro cumbénia mia! ◊ mi catzas mancus chi sia unu cane! ◊ ite presse, mancu chi sias una chida sena papare?! 6. a mie mi ant acumpanzadu duas féminas fatendhe lughe cun d-unu titzone inchesu e brinchendhe muros de tres tancas: mancu sas rutas chi amus leadu!…◊ za nos est costadu cust'ozu… mancu su fritu chi amus leadu collindhe s'olia! 7. sa cosa chi no benit mai mancu est sa paràgula de Deus ◊ custa est funtana chi no benit mai mancu, ne in istiu e ne in annadas de sicore ◊ sa mere de domo, custa dea-pobidha, non beniat mai mancu in sas netzessidades (Z.Zazzu) Sambenados e Provèrbios smb: Mancu Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu moins, non plus, pas, même Ingresu not so much as Ispagnolu menos, ni, ni siquiera Italianu méno, nemméno, neppure Tedescu wenigste (Subst.), weniger (Adv.), nicht einmal (Adv.).
màncu 1 , agt Definitzione chi est a s'ala de sa manu manca (foedhandho de posidura) Sinònimos e contràrios mancosu | ctr. destru Ètimu ltn. mancus Tradutziones Frantzesu gauche Ingresu left wing Ispagnolu izquierdo Italianu sinistro Tedescu linke.
mancubéri , avb Definitzione mancus chi…, coment'e chi… Frases mi at iscorduladu tota sa domo mancuberi che apet intradu dannarzos! ◊ ti che ses andhadu luego, mancuberi t'apemus faedhadu male! ◊ no essit dai su giannile de sa domo sua, cussa maca, mancuberi siat batia ◊ proite pranghes si babbu tou est malàidu? mancuberi chi siat mortu! (G.Ruju) Ètimu srd.
mancumàle , avb Definitzione foras male Sinònimos e contràrios bellaggai Frases mancumale s'annu a poi fatesit annada bona e su bestiàmine si campesit ◊ mancumale arriveint su matessi, finas si aiant fatu unu caminu inghiriosu Tradutziones Frantzesu heuresement (que) Ingresu just as well Ispagnolu menos mal Italianu méno male Tedescu Gott sei Dank!.
mancúnu , agt Definitzione mancu unu, nudha Sinònimos e contràrios perunu Frases cussus non si perdint mancunu interru, andhant sempri ◊ mancunu nòmini de pilgioni iscit, cussu ◊ mancunu lèpuri apu cassau, oi!◊ a sa libbertade no bi at rinuntziadu mai mancunu pópulu Tradutziones Frantzesu aucun Ingresu no, any Ispagnolu ningún Italianu nessuno, alcuno Tedescu kein.
màncus màncu
mandàda , nf: mandhada Definitzione su mandai, mandhare; cosa (petza, matzàmene, lardu, àteru) chi si mandhat a parentes e bighinos candho si bochit su mannale, petza chi is pastores mandhant a is parentes e amigos po Pasca (e fintzes una genia de parte chi si mandhat a is chi no funt pótzios bènnere a una festa) Sinònimos e contràrios imbiada, imbiu, mandarza 2. poni a parti sa petza de su porcu po is mandadas! ◊ a cena teneus sa mandada chi at mandau tziu Sarbadoricu Terminologia iscientìfica sntz Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu envoi Ingresu mailing Ispagnolu envío Italianu invìo Tedescu Sendung.