ogruadòri , nm: orguadori Sinònimos e contràrios alghidadore, orgunista Ètimu srd.
ógu óciu
ogualàu , agt Sinònimos e contràrios aguale Frases camminendi a passus longus ogualaus iat cumentzau a nc'ispaniai su trigu Ètimu srd.
oguàle, oguàli , agt: aguale*, iguale Definitzione chi est de calidades, de cantidade e de mannària che a s'àteru, chi no dhue at diferéntzia tra unu e àteru; coment'e símbulu si ponet / = / Sinònimos e contràrios cabale, chepare | ctr. difarenti Frases cussas predas sunt abbituadas a intèndherent su nareju oguale de s'eternu falare de su riu ◊ apu fatu su custumu oguali comenti si usàt a s'antiga.
ogualidàde , nf: agualidadi Definitzione
su èssere oguales, a paris, in totu o in calecunu piessignu osservau in cosas o personas diferentes
Sinònimos e contràrios
paridade
| ctr.
difarénsia
Tradutziones
Frantzesu
égalité
Ingresu
parity
Ispagnolu
igualdad
Italianu
uguaglianza
Tedescu
Gleichheit.
oguèna , nf Definitzione abena agreste, fenu púdiu o murru, genia de erba areste chi assimbígiat a s'avena, ma podet fàere a fundhu mannu cun cambos meda e artos Sinònimos e contràrios aena*, aenamurra, anàile, arvenarzu, enarzu, fenàile, fenapu, fenarza, fenumurru, filianu Terminologia iscientìfica rba.
ogulàtinu , nm Definitzione mància bianca de s'ogu, oju pàbaru o manciau Sinònimos e contràrios bolàdiga 1 Terminologia iscientìfica mld Ètimu srd.
oguleàu, oguliàu , nm, agt Definitzione
genia de fortza, de capacidade chi nanca unu tenet de fàere male ('pitzigare') a s'àteru solu po dh'abbaidare (e fintzes chentza dhu bòllere o chentza ndhe ischire nudha); male chi benit a chie dh'ant pitzigau de ogu; chi dh'ant pitzigau de o fertu a ogu, o postu ogru
Sinònimos e contràrios
ispinzadura,
ispinzamentu,
ogumalu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
mauvais œil
Ingresu
evil eye
Ispagnolu
mal de ojo
Italianu
malòcchio
Tedescu
böser Blick.
ogulúcidu, ogulúxidu , nm Definitzione
genia de bobboi pitichedhedhu chi paret una lughighedha, a denote
Sinònimos e contràrios
culiluche
Frases
is ogulúxidus s'intragnant, assupaus, apalas de s'iscuriu
Terminologia iscientìfica
crp, lampyris noctiluca, l. fusca, malachius aeneus, rhagonycha fulva
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
luciole
Ingresu
firefly
Ispagnolu
luciérnaga
Italianu
lùcciola
Tedescu
Leuchtkäfer.
ogumàlu , nm Definitzione male chi benit a chie dhi ant postu ogu Sinònimos e contràrios oguliau Ètimu srd.
oguòe ogreòe
oh! , iscl Definitzione
foedhu de ispantu, fintzes de afuta, de tzacu: a bortas sa /o/ si narat serrada (che in ohi!, fràsias de su 'campu' 1), a bortas aperta (is esémpios de su campu 2)
Sinònimos e contràrios
ah!,
ih!
Frases
oh, s'iscuru, arratza de dannu chi at tentu!… ◊ a ndhe bides, oh, de funtzione!…◊ labai, oh, gi est imbeciau pagu!…◊ oh, ma macu ses: ite ses faghindhe?!
2.
oh, inoghe ndhe ses! ◊ oh, tandho tiat èssere chi mi faedhas male puru?! ◊ oh!, oh!, pitica sa brulla!
Tradutziones
Frantzesu
oh!
Ingresu
oh!
Ispagnolu
¡oh!
Italianu
oh
Tedescu
ach.
óhi! , iscl, nm Definitzione
boghe e foedhu chi signíficat sèmpere dispraxere, dolore, dólima: a bortas si narat fintzes coment'e a impudu, pentimentu, o fintzes a ifadu / èssere a ohis = ohire, tzerriai Ohi! fatuvatu
Sinònimos e contràrios
oja!
Frases
si istas male nara "Ohi!" ◊ a ndhe tenet de ohis e de ahis! ◊ candho li dolet cosa narat "Ohi!"
2.
ohi… aite cumpresu mi as?!…◊ ohi, fradi miu, cussa coja… chi ti dhu contu no dhui creis! ◊ ohi, no ndhe li cumprendho, deo, no! ◊ ohi, aite reséssidu bi so a fàghere cussa faina?! ◊ ohi, làssami sa conca chi no so in chirca de cussas cosas, deo!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
aïe!
Ingresu
ow
Ispagnolu
¡ay!
Italianu
ohi
Tedescu
ohi.
òi òe
oíci , avb Definitzione de custa o in custa manera, ma fintzes in cussa manera, comente naro geo, comente naras tue Sinònimos e contràrios aggae, aici*, asi, asiche, deasie.
oidédhu , nm: ovidedhu Definitzione
sa parte de mesu, orrúbia, de s'ou
Sinònimos e contràrios
aminedha,
arravígliu,
ollanu,
orrubiedhu,
ruviovu,
tórulu 1
Frases
candho s'oidedhu est brutu, su puzone intro est niedhu
Tradutziones
Frantzesu
jaune d'œuf
Ingresu
yolk
Ispagnolu
yema
Italianu
tuòrlo
Tedescu
Eigelb,
Eidotter.
oídu , nm: udidu Definitzione
su sentidu o capacidade de intèndhere, cosa chi si faet cun is origas
Sinònimos e contràrios
intesa
Frases
cunsagru a Bosu is sentidus po alabaiosí cun sa língua, cun sa vista, cun s'oidu e cun totu su corpus ◊ est a oidu abbertu e a ojos tancados
Ètimu
spn.
Tradutziones
Frantzesu
ouïe
Ingresu
hearing
Ispagnolu
oído
Italianu
udito
Tedescu
Gehör.
oídu 1 , agt Definitzione chi est a oos, chi portat oos, nau de niu, de pische Sinònimos e contràrios aoadu Ètimu srd.
oighédhu obichédhu
oignài!, oijài! , iscl Sinònimos e contràrios ebbenemindhe! Frases custu pane est oignai! Ètimu srd.