A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ogruadòri , nm: orguadori Sinònimos e contràrios alghidadore, orgunista Ètimu srd.

ógu óciu

ogualàu , agt Sinònimos e contràrios aguale Frases camminendi a passus longus ogualaus iat cumentzau a nc'ispaniai su trigu Ètimu srd.

oguàle, oguàli , agt: aguale*, iguale Definitzione chi est de calidades, de cantidade e de mannària che a s'àteru, chi no dhue at diferéntzia tra unu e àteru; coment'e símbulu si ponet / = / Sinònimos e contràrios cabale, chepare | ctr. difarenti Frases cussas predas sunt abbituadas a intèndherent su nareju oguale de s'eternu falare de su riu ◊ apu fatu su custumu oguali comenti si usàt a s'antiga.

ogualidàde , nf: agualidadi Definitzione su èssere oguales, a paris, in totu o in calecunu piessignu osservau in cosas o personas diferentes Sinònimos e contràrios paridade | ctr. difarénsia Tradutziones Frantzesu égalité Ingresu parity Ispagnolu igualdad Italianu uguaglianza Tedescu Gleichheit.

oguèna , nf Definitzione abena agreste, fenu púdiu o murru, genia de erba areste chi assimbígiat a s'avena, ma podet fàere a fundhu mannu cun cambos meda e artos Sinònimos e contràrios aena*, aenamurra, anàile, arvenarzu, enarzu, fenàile, fenapu, fenarza, fenumurru, filianu Terminologia iscientìfica rba.

ogulàtinu , nm Definitzione mància bianca de s'ogu, oju pàbaru o manciau Sinònimos e contràrios bolàdiga 1 Terminologia iscientìfica mld Ètimu srd.

oguleàu, oguliàu , nm, agt Definitzione genia de fortza, de capacidade chi nanca unu tenet de fàere male ('pitzigare') a s'àteru solu po dh'abbaidare (e fintzes chentza dhu bòllere o chentza ndhe ischire nudha); male chi benit a chie dh'ant pitzigau de ogu; chi dh'ant pitzigau de o fertu a ogu, o postu ogru Sinònimos e contràrios ispinzadura, ispinzamentu, ogumalu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mauvais œil Ingresu evil eye Ispagnolu mal de ojo Italianu malòcchio Tedescu böser Blick.

ogulúcidu, ogulúxidu , nm Definitzione genia de bobboi pitichedhedhu chi paret una lughighedha, a denote Sinònimos e contràrios culiluche Frases is ogulúxidus s'intragnant, assupaus, apalas de s'iscuriu Terminologia iscientìfica crp, lampyris noctiluca, l. fusca, malachius aeneus, rhagonycha fulva Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu luciole Ingresu firefly Ispagnolu luciérnaga Italianu lùcciola Tedescu Leuchtkäfer.

ogumàlu , nm Definitzione male chi benit a chie dhi ant postu ogu Sinònimos e contràrios oguliau Ètimu srd.

oguòe ogreòe

oh! , iscl Definitzione foedhu de ispantu, fintzes de afuta, de tzacu: a bortas sa /o/ si narat serrada (che in ohi!, fràsias de su 'campu' 1), a bortas aperta (is esémpios de su campu 2) Sinònimos e contràrios ah!, ih! Frases oh, s'iscuru, arratza de dannu chi at tentu!… ◊ a ndhe bides, oh, de funtzione!…◊ labai, oh, gi est imbeciau pagu!…◊ oh, ma macu ses: ite ses faghindhe?! 2. oh, inoghe ndhe ses! ◊ oh, tandho tiat èssere chi mi faedhas male puru?! ◊ oh!, oh!, pitica sa brulla! Tradutziones Frantzesu oh! Ingresu oh! Ispagnolu ¡oh! Italianu oh Tedescu ach.

óhi! , iscl, nm Definitzione boghe e foedhu chi signíficat sèmpere dispraxere, dolore, dólima: a bortas si narat fintzes coment'e a impudu, pentimentu, o fintzes a ifadu / èssere a ohis = ohire, tzerriai Ohi! fatuvatu Sinònimos e contràrios oja! Frases si istas male nara "Ohi!" ◊ a ndhe tenet de ohis e de ahis! ◊ candho li dolet cosa narat "Ohi!" 2. ohi… aite cumpresu mi as?!…◊ ohi, fradi miu, cussa coja… chi ti dhu contu no dhui creis! ◊ ohi, no ndhe li cumprendho, deo, no! ◊ ohi, aite reséssidu bi so a fàghere cussa faina?! ◊ ohi, làssami sa conca chi no so in chirca de cussas cosas, deo! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aïe! Ingresu ow Ispagnolu ¡ay! Italianu ohi Tedescu ohi.

òi òe

oíci , avb Definitzione de custa o in custa manera, ma fintzes in cussa manera, comente naro geo, comente naras tue Sinònimos e contràrios aggae, aici*, asi, asiche, deasie.

oidédhu , nm: ovidedhu Definitzione sa parte de mesu, orrúbia, de s'ou Sinònimos e contràrios aminedha, arravígliu, ollanu, orrubiedhu, ruviovu, tórulu 1 Frases candho s'oidedhu est brutu, su puzone intro est niedhu Tradutziones Frantzesu jaune d'œuf Ingresu yolk Ispagnolu yema Italianu tuòrlo Tedescu Eigelb, Eidotter.

oídu , nm: udidu Definitzione su sentidu o capacidade de intèndhere, cosa chi si faet cun is origas Sinònimos e contràrios intesa Frases cunsagru a Bosu is sentidus po alabaiosí cun sa língua, cun sa vista, cun s'oidu e cun totu su corpus ◊ est a oidu abbertu e a ojos tancados Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu ouïe Ingresu hearing Ispagnolu oído Italianu udito Tedescu Gehör.

oídu 1 , agt Definitzione chi est a oos, chi portat oos, nau de niu, de pische Sinònimos e contràrios aoadu Ètimu srd.

oighédhu obichédhu

oignài!, oijài! , iscl Sinònimos e contràrios ebbenemindhe! Frases custu pane est oignai! Ètimu srd.