A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ojíre ocíre

ojitàre oghitài

ojítu oghítu

ojizàda , nf Definitzione oghiada mala, lègia, de chie ammeletzat o avertit Sinònimos e contràrios abbaidada, armiada, castiada, mirada, ociada 1, oghia, oghidura Frases li fato un'ojizada de marrania e si primmat! Ètimu srd.

ojomumía! ojamomía!

ojósu , agt Definitzione oghianu, chi est bellu a dhu bíere, chi acuntentat s'ogu, chi prenet s'ogu Sinònimos e contràrios ocianu Frases deo ponzo su frutuàriu e sos os prus bellos e ojosos a subra de sos metzanos (Z.A.Cappai) Ètimu srd.

óju óciu

ojuài , vrb: agiadai* Definitzione fàere una parte o totu su chi depet fàere s'àteru candho no dhu podet a solu, giare una manu a s'àteru a su bisóngiu, giare cosa Sinònimos e contràrios agiuventare, atuai, giuai, sufragai.

ojúdu ocrúdu

olàdighe , nm Definitzione linnu malu o murta làvrina (in calecuna bidha fintzes murichessa), genia de linna tostada meda chi faet a mata in logu de monte unu pagu artu Sinònimos e contràrios àera, costi, cóstiche Terminologia iscientìfica mtm, Acer monspessulanum Ètimu ltn. volaticus Tradutziones Frantzesu érable Ingresu maple Ispagnolu arce de Montpellier Italianu àcero Tedescu Ahorn.

olaluchía , nf Definitzione tzicamariola, bobboitedhu cun is alas orrúbias a pintirighinos niedhos, paret una mesa luna Sinònimos e contràrios abbajola, mammajola, mandioba, mariapesabola, mariola Terminologia iscientìfica crp Ètimu srd.

olànda , nf Sinònimos e contràrios ailanti, nuxivuristera Terminologia iscientìfica mtm, Ailanthus altissima.

olandésu , agt, nm Definitzione chi pertocat s'Olanda, chi o chie est de s'Olanda Tradutziones Frantzesu hollandais Ingresu dutch (man) Ispagnolu holandés Italianu olandése Tedescu holländisch.

olaòla , nf Definitzione pei de molenti, erba de tússiu Terminologia iscientìfica rbc, Tussilago farfara Ètimu srd.

olàsi , nm: alase* Definitzione genia de linna chi faet a mata fintzes manna, corgiolu birde, fògia ispinosa in is oros in is cambos bàscios e frutu a pibionedhu tundhu, orrúbiu: faet in montes unu pagu artos Sinònimos e contràrios arangiubburdu, colóstiu, golosti, lauspinosu Terminologia iscientìfica mtr, Ilex aquifolium.

olàsticu, olàstriche , agt, nm: alàstiche, elàsticu, làsticu Definitzione materiale chi tirau istirat e lassau torrat, bonu po agguantare cosa chentza istrínghere meda e adatu a misuras diferentes Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu élastique Ingresu elastic (band) Ispagnolu elástico, goma Italianu elàstico Tedescu elastisch.

òlca , nf Definitzione sa pobidha de s'orcu.

ólchidu , nm, nf: órchida, órchidu, órghidu, óschidu, úlchida Definitzione prus che àteru, boghe, grida po dolore forte o dannu mannu Sinònimos e contràrios addólimu, bérchida, írchidu, tzérriu Frases fuindhe, a donzi passu una ruta e donzi ruta un'órchidu ◊ leados a istocadas, ant betadu un'óschidu e sunt mortos ◊ a s'acumpagnamentu de su mortu una giòvana fit pianghendhe a óschidos ◊ s'órchida sua tremiat sa domo, pariat chi bi aiat faladu unu lampu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cri de douleur Ingresu howl of pain Ispagnolu grito de dolor, alarido Italianu urlo di dolóre Tedescu Schmerzenschrei.

ólcru, ólcu , nm: orchi, orcu, ulcu Definitzione in is paristórias, genia de persona manna manna, unu pagu mala e tonta, de tímere / sa domu de s'Orcu = a logos, su nuraghe Sinònimos e contràrios babborcu, manacu, paborcu Frases su príntzipe restat de assentu de si che leare a Maria dae domo de s'Olcru ◊ de mostres e orcos ndhe faedhant sas paristórias ◊ s'orcu non so, pro chi orrore ti feta e fuas goie! (P.Mossa)◊ s'orcu fiat mannàciu, grassu, niedhu, a braba manna e légiu Ètimu ltn. Orcus Tradutziones Frantzesu ogre Ingresu ogre Ispagnolu ogro Italianu òrco Tedescu Ungeheuer, Oger.

óldine, óldini , nm: órdine, órdini Definitzione manera de fàere, de manigiare o contivigiare cosa cun régula, cun métidu, bene, cunforma a unu critériu; cosa chi si cumandhat de fàere, su cumandhare de fàere calecuna cosa; giuale o filu de bide, de bíngia, cosa assentada o isceberada cunforma a calecunu critériu; est fintzes unu de is sete sacramentos in sa dotrina católica, su chi cunsacrat a preide (órdines sacros) Sinònimos e contràrios régula, regulamentu / arrenghera, cadena, fibera, fila, filerina, giuale 1, lérina / cumandhu | ctr. disórdine, isórdulu Maneras de nàrrere csn: ó. alfabbéticu = campionadura de peràulas, númenes e gai a manera chi si agatent unu ifatu de s'àteru che a sas líteras de s'alfabbetu Frases in cussu logu órdine perunu no bi ndh'at: donzunu faghet su chi li paret e piaghet 2. órdine de su síndhigu: si avertet sa populatzione de andhare a pagare s'abba! 3. apo pudadu duos órdines de bide Terminologia iscientìfica prdc Ètimu ltn. ordine(m) Tradutziones Frantzesu ordre Ingresu order, series Ispagnolu orden, mando Italianu órdine Tedescu Ordnung, Befehl, Weihe.