A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

olibàre, olibàri, olibàrju oliàrgiu

olibédhu , nm: oliedhu, olivedhu, ulibedhu Definitzione su frutu chi faet s'ogiastu, coment'e olia pitichedhedha, ma dhu narant fintzes a sa mata e a sa fògia de s'olia Frases si su mere l'aiat innestadu, cust'ozastru no fit istadu goi batindhe galu oliedhu! ◊ de s'oliedhu faint is ollus santus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu drupe de l'olivâtre Ingresu wild olive drupe Ispagnolu drupa Italianu drupa dell'olivastro Tedescu Steinfrucht des Oleasters

olícra , nf, nm: orícia, oricla, oricra, origa, orígia, orija, origra, orixa, orixu, ulicra Definitzione arremu a parte e àtera de sa conca adatu po arregòllere is sonos (intèndhere e ascurtare) e mandhare su singiale a su crebedhu: si narat prus che àteru de sa parte chi si biet a fora, ma sa parte prus delicada est aintru, in mesu de s'ossu de is cucas (a/c. sa parte de aintru de s'o. agiudat cun su crebedhu de apalas a poderare sa carena in echilíbbriu)/ in s'o. si distinghet su canale, su tímpanu (pigiolu chi tremet a su sonu), su caragolu (a s'àtera bandha de su tímpanu, genia de canale allorigau), su foxali o folla (sa parte manna de fora) = itl. padiglióne / cau de orixa = cacatza, itl. cerume, genia de ispurgu in colore grogo chi faent is gràndhulas grassas in su cundhutu de is origas / origa de mari o de santu Perdu = genia de pagellida, bona a còere, si agatat in istagnos, portat su corgiolu a una parte ma prus ladu de cussu de sa pagellida, male fatu e grussu (Haliotis lamellosa); origa de lèpuri = calidades diferentes de erba (Arisarum vulgare, Plantago lanceolata, Scorpiurus subvillosa), origa de molenti = erba de molentis, selabatu (Symphytum officinale), origa de para = fruschiajolos (Lychnis alba), origa de topi = Myosotis palustris, origa piluda = Hieracium auricula; orijas de padre = genia de macarrones Maneras de nàrrere csn: tapai, istapai, zumiai, parai is origas, cracai origa, isbambarriare, abbèrrere sas origras; allutai is origas = itl. tèndere l'orécchio; tuturros de origra = s'origa a parti de foras in su tretu prus grussu; fógliu de s'o. = fora, su tretighedhu prus in bassu, cantu s'ungra, modhe (si narat fintzas modhímine, s'istampat pro pònnere oritzinas); brutesa, orina de o. = zenia de grassu grogu chi si bi faghet in su cundhutu; bènniri o fèrrere a origras = bènnere a ischire una cosa; calcare de orixas = fai finta de nudha, de no àiri inténdiu; èssiri tocau de origa = mascuvémina, chi tenit una manera de fai chi no est bèni distinta de mascu a fémina; èssiri grai de origas = pecare, pèndhere a origras, èssere unu pagu surdu, betàresi a surdu, no chèrrere iscurtare; àere orixa fine = intendher bene meda, intèndhere totu; cantai, sonai a origa = regulèndhesi de su chi s'intendhet, chentza música iscrita; èssiri che is origas de sa mò (chi una bandat a innantis s'àtera torrat a cò) = èssere cale goi cale gai (nadu de duos, es. maridu e muzere), èssere o fàghere a diferente manera; èssiri totus a un'origa, a s'origa de… = totus a una conca, de su matessi pàrrere, de sa matessi idea, fàghere sas partes a…, èssere de acordu cun…; portai is origas caladas (nadu de zente)= abbirgonzadu male, fatu a befe; origas de sabbata, de sa panga, de s'arau = parte chi essit a un'ala e àtera, a zisa de origra Frases aperi bene s’origa e s’ogu! ◊ mama e babbu fint a sa matessi oricra ◊ a s'iscuja li at porridu cosa a orijas ◊ is piscinàrgias funt prontas a parai origa! ◊ fitu a origas dhu portu de meda tempus, a figiolu meu, poite ti bolet a isposa!◊ su cane est a oricras faladas ◊ iscaràngiat sa fentana e ponit origa a s'arruga ◊ no intzauleis cun chini est grai de origas! ◊ paro s'orígia e intendho su càntigu ◊ sa cane curriat baulendhe a orijas paradas ◊ unu sonu mi aferit a s'orija ◊ paramos sas origas a cussas minetas ◊ li doliet sa cabita e in orixos aiet ancora sos rexones de aprimu 2. s'aradu fit in deghe petzos: sa cogiana, s'isteva, sa dentale, sa cabígia, s'ispada, sa timona, ladrau, ambas orígias (Pazzola) 3. sa genti cicat de cracai origa ma no arrennescit a pigai oru de sa chistioni Sambenados e Provèrbios smb: Origa / prb: a peràulas macas origras surdas ◊ a fuedhus malus origas surdas Terminologia iscientìfica crn Ètimu ltn. oric(u)la po auric(u)la Tradutziones Frantzesu oreille Ingresu ear Ispagnolu oreja Italianu orécchio Tedescu Ohr.

olicròne , agt, nm Definitzione chi o chie portat origas mannas; origa manna Sinònimos e contràrios olicrudu.

olicrúdu , agt, nm: oriciudu, oricrudu, origudu, orijudu, uriciudu Definitzione chi o chie portat origas mannas Sinònimos e contràrios badhocu, olicrone Frases póveru burricu, oriciudu e tontu! ◊ orijudu est su lèpere Ètimu srd.

olidédhu , nm: alidedhu* Sinònimos e contràrios allixedhu, chitarredhas, filavila, lampajone, orrubina, scriudha, sigajone Terminologia iscientìfica rba, Muscari comosum.

olidonàrzu , nm: lidonarju* Definitzione logu de lidone, ue faet meda su lidone.

olidòne, olidòni obiòni

olídu , agt Definitzione chi lassat andhare fragu bellu Sinònimos e contràrios fiagosu, fragadinu, nuscosu, olorosu | ctr. pudéschiu Tradutziones Frantzesu parfumé Ingresu fragrant Ispagnolu bienoliente Italianu olezzante Tedescu wohlriechend.

oliédhu olibédhu

olièra , nf Definitzione istugighedhu cun ógiu fatu adatu po ndhe pònnere a ingranàgios, istampighedhos e àteru Sinònimos e contràrios oliadore, ozeri, pipeta Terminologia iscientìfica stz.

olimpíade , nf Definitzione (su foedhu si narat prus che àteru pl.) gara de isportos chi si faet dónnia bàtoro annos cun atletas de totu su mundhu: in sa Grécia de s'antigóriu furint giogos natzionales chi faiant in sa citade de Olímpia.

olimpiónicu , agt Definitzione de s'olimpíade, chi pertocat is olimpíades: nau de unu campione, chi at bintu in calecuna olimpíade.

ólimu , nm: úlimu* Definitzione genia de mata chi podet fàere manna meda Sinònimos e contràrios lumu, olummu / ttrs. òramu Frases in cussu giassu, inghiriendhe un'ólimu mannu, su muraglione faghet de setzidorzu ◊ fuaus fendi meigama asuta de sa mata de s'ólimu Terminologia iscientìfica mtm, Ulmus minor.

olionàrgiu, olionàxu , nm Sinònimos e contràrios aliandru, lannaxi, leonaghe, neulache*, olivandru, solionaxu Terminologia iscientìfica mt, Nerium oleander.

oliòne obiòni

olionédhu , nm: ollionedhu Sinònimos e contràrios ozone, ullone Terminologia iscientìfica psc, mugil chelo.

oliòni obiòni

oliòni 1 , nm: lioni 2, ollioni Sinònimos e contràrios ullone Terminologia iscientìfica psc, mugil chelo Ètimu srd.

olióntzu, oliónzu , nm: ollonzu Definitzione s'ogiusantu chi si ponet in crebedhos a unu malàidu coment'e sacramentu Sinònimos e contràrios lionzu 2, óbiu 1, pernúliu Frases no est s'oliontzu chi ti vatut sa morte: si sanas che lu torras a créjia! Ètimu srd.