A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

olluséu ogiuséu

ollustínci olgiustíncinu

olmína, olmínu , nf, nm: ilmina, olminu, ormina, urmina Definitzione s'arrastu chi abbarrat in terra coment'e singiale chi at passau gente o animales, o fintzes cosa chi orruet a terra comente si andhat o si passat; s'arrancu chi lassat su lèpere comente passat / andhare a ormina = andendi e lassendi arrestallus, andendi e perdendi sa cosa chi si portat Sinònimos e contràrios addromu, apeicu, arrasta, arrestallu, frata, iltiga, peada, peita, peuta, trata Frases s'abe e sa mariposa ant sighidu onzuna s'olminu sou ◊ l'ant connotu a s'ormina chie fit su chi est intradu a furare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu trace Ingresu track, trail, footprint Ispagnolu huella Italianu órma Tedescu Spur.

olobràre , vrb Sinònimos e contràrios acansare, arrecabai, lobrare, lograi*, otènnere Frases potedas olobrare sa fortuna, chin fortuna logredas sos disizos! (M.Z.Funedda)◊ potas olobrare sa glória!

olocàsu , nm Definitzione genia de erba linnosa e fragosa Sinònimos e contràrios alacasu, bronzedhu, calacasu, cocici, locasu*, mummueu, ossassi.

oloidúra , nf Definitzione su oloire, su tènnere contu, atèndhere a ccn. (o fintzes animales e cosas) Sinònimos e contràrios atendéncia, contibízu, incuru, oloimentu, reminu | ctr. irbandhonu, trascura Ètimu srd.

oloiméntu , nm Definitzione su oloire; su papare, cosa a papare Sinònimos e contràrios oloidura / addescu, musúngiu, pravendha 2. ci no fut cun oloimentu, sa mortalla de is animalis de fàmini fut sigura candu no nci fut pàsculu Ètimu srd.

oloíre, oloíri , vrb Definitzione contivigiare cun coidu, atèndhere cun incuru (gente, animales, cosas prantadas); arregòllere, acabidare cosa (e chistire), pònnere impare Sinònimos e contràrios achistiri, contifizare / acabidae, arragolli | ctr. irbandhonare, lassai Frases totu est onestamente tribagliadu e oloidu cun tantu suore ◊ càstia comenti oloit bèni s'ortu, Luisa! (P.Pillonca)◊ oloi su pipiu! (P.La Croce) 2. oloinne totu cussu proine de sa serra!

olomía , nf Definitzione su si dha tirare de amore e de acórdiu Sinònimos e contràrios cuncórdia, unione.

olòne , nm Definitzione su fogolone chi faent po sa festa de sant'Antoni Frases unu cantzu de ramasinu e de carvone de su olone allontanat su focu dae sa domo.

olòre, olòri , nm Definitzione su fragu bellu chi andhat a sa cosa Sinònimos e contràrios fiacu 1, nuscu Frases intendhide s'olore de custu binu! 2. su cristianu podit donai bonu olori de virtudis cristianas Ètimu spn. olor Tradutziones Frantzesu fragrance Ingresu aroma Ispagnolu fragancia Italianu fragranza Tedescu Wohlgeruch, Duft.

olorósu , agt Definitzione chi portat olore, chi dhi andhat fragu bellu Sinònimos e contràrios fragadinu, nuscosu Frases su bàlsamu est olorosu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu parfumé Ingresu perfumed Ispagnolu fragante Italianu fragrante Tedescu wohlriechend, duftend.

olórtzigu , agt, nm: olótzigu Sinònimos e contràrios alibridu, spedhiosu / abbramidu, asuriosu Frases mancu sos olótzigos e gulosos ndhe ant assazadu de cussos drutzis!◊ cussa est una pitzinna olórtziga ma no dhu faet a bíere.

olósti, olóstiche, olóstiu, olóstri, olóstrighe, olóstriu, olóstru , nm: bolostru, colóstiu, cóstiu, golosti* Definitzione genia de linna chi faet a mata fintzes manna, corgiolu birde, fògia ispinosa in is oros (in is cambos prus bàscios o candho est a prantone piticu) e frutighedhu a pibionedhu tundhu, orrúbiu: faet in montes unu pagu artos Sinònimos e contràrios arangiubburdu, banatuli, elatori, lauspinosu, oióstiri Terminologia iscientìfica mtr, Ilex aquifolium Tradutziones Frantzesu houx Ingresu holly Ispagnolu acebo Italianu agrifòglio Tedescu Stechpalme.

olótzigu olórtzigu

oltalíscia, oltalítzia , nf: ortalícia, ortalíscia, ortalíssia, ortalítzia, ortobítzia Definitzione totu is cosas chi si prantant in is ortos, is birduras, e fintzes is ortos etotu Sinònimos e contràrios ebràgiu, fogimenta, ortulàmini / cdh. ultalítzia Maneras de nàrrere csn: pònnere ortalíscia = prantai cosas de ortu; ordinare sas ortalíscias = surcare sos ortos pro los prenare; furchitare, binnennare ortalíscia = arraigare, collire cosa de ortu Frases si tzapat s'ortu e si prantat s'ortalíssia ◊ s'ortu est totu piantadu a oltalíscia ◊ issa bendhiat tota s'ortalíscia 2. sa pantuma de is ortalíssias naràt "Candu furia biu andau infatu de is errius!" Ètimu ctl., spn. hortalissa Tradutziones Frantzesu légumes, horticulture Ingresu vegetables, horticulture Ispagnolu hortaliza, horticultura Italianu ortàggi, verdure, orticoltura Tedescu Gemüse, Gartenbau.

oltédhu , nm: ortedhu 1 Definitzione min. de oltu, ortu piticu Sinònimos e contràrios ortighedhu 2, ortitu Frases che teniat su tzapitu in s'ortedhu arrambadu in s'oru de sa zaga.

oltétzu , nm: inteltzu Definitzione genia de linna chi faet a cannàile longu longu e fine e si che artzat a pitzu de is matas Sinònimos e contràrios atzara, auciada, bidichinzu, bilichinzu, elighinzu, ertessu, filichinzu, inteltzu*, lutzara, medichinzu Terminologia iscientìfica mt, Clematis vitalba.

oltigàtzu , agt Sinònimos e contràrios balzu, beltigadu, pertiatu Ètimu srd.

oltígiu , nm: oltixu, orteghe, ortighe, orticu, ortigu, ortiju, ortíulu, ortrigu, ostixu, ostricu, otighe, ultígiu Definitzione su de duos corgiolos de su suérgiu, lébiu e bonu po isolantes, tapos e àteru / fundhu de ostricu = mata de suérgiu; ortigu mascu = berdone Sinònimos e contràrios boltígulu, boltiju, corticru*, forticru, urtiche, vrustica Maneras de nàrrere csn: bogare o. = iscroxai su suérgiu, pigaindi s'ortigu fatu; o. predosu = calidadi grai e pabedhosu asuta; èssere de o. (nadu de ccn.)= no sentire nudha, èssere chentza sentidu pro peruna cosa; èssere a cara de o. = isfacius, sentza de bregúngia nudha; asciutu che o. (nau de cosas de papai)= assutu che linna, sentza de àcua nudha Frases Antoni fortzas de ostricu chin su nare che funtana! ◊ pasteras de ostixu ◊ sos poetas sunt mudos che suerzu, ca àteros si bendhent su ortiju…◊ tui ses corriatzu coment'e s'ortigu! ◊ bollu unu bistiri de ortigu cun s'arruscu interu Terminologia iscientìfica rbr Tradutziones Frantzesu liège femelle Ingresu cork Ispagnolu corcho Italianu sùghero Tedescu Kork.