A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

omonimía , nf Definitzione su èssere duos de númene oguale.

omónimu , agt Definitzione chi portat o tenet su matessi númene de un'àteru.

omperàe , vrb: imperai*, operae, umperai Sinònimos e contràrios imperai, impidare, manigiai Frases a tréixi annos ia imparau a ispaxae cun su truputu e peri a omperae sa pala po seberae su ranu puliu (G.Comida)◊ candho no nce fut sa màchina si operàt su carru cun is orrodas de ferru.

ompríre , vrb Definitzione semenare, prènnere una terra a laore.

omumía! ojamomía!

ónchinu , agt Sinònimos e contràrios acancarronau, ganciudu, unchinadu | ctr. daretu, ténneru.

ònco , iscl Definitzione foedhu chi tenet unu pagu su significau de ancu, po augurare o disigiare male a ccn., ma fintzes de ite mi siat…, arratza de… Sinònimos e contràrios anchi Frases onco sias!… 2. onco tribàgliu su tuo!…

oncrolàju, oncrollàriu ocrolàju

òndra , nf: onra Definitzione cosa chi si faet o si narat de bonu de unu, coment'e a bàntidu Sinònimos e contràrios ondramentu, onore | ctr. desonra Frases a sos píscamos prego ondras divinas, a sos cumpagnos piús altu gradu (P.Casu)◊ custa pubblicatzione at a dare unu pagu de ondra e de valore a s'ómine chi at chérfidu bene meda a sa Sardigna ◊ mi ant nadu chi as cantadu una moda in ondra mia Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu honneur, vanterie Ingresu honour, pride Ispagnolu honra Italianu onóre, vanto, orgóglio Tedescu Ehre, Verdienst, Stolz.

ondràdu , pps, agt: ondrau Definitzione de ondrare / gei ses ondrau!… = za ses acontzu!, pagu istrossa ses!… 2. est totu ondrada de ortos, binzas e campos de laores Sambenados e Provèrbios smb: Ondradu.

ondrài , vrb: ondrare Definitzione fàere onore; pònnere oraria po bellesa, fàere bellu Sinònimos e contràrios onorai / imbellire, mudai Ètimu spn. honrar.

ondraméntu , nm Sinònimos e contràrios ondra Frases ondramentu ’e sa domo est su brasciolu, est un'innu sagru s'anninnia (Piras) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ornementation, ornement Ingresu ornament Ispagnolu adorno, ornamento Italianu ornaménto Tedescu Verzierung, Ornament.

ondràre ondrài

ondràu ondràdu

onéltu , agt, nm: onestu Definitzione chi o chie faet su giustu, no ofendhet, no portat ingannia, no furat, faet su bene Sinònimos e contràrios bonu, létzitu | ctr. disonestu, malafatore, malu Frases s'ómini onestu, sentza de malítzia, assimbillat a su giustu fendi a ogu puru! (Urru)◊ abbarrent artos sos òcios límpios e si peset arta sa voche onesta! ◊ làssala a mama sentza fentomada ca fit onesta, sàbia e grasciosa! (Gv.Piredda)◊ cussu est ómine zustu, de richesa rara de valores onestos 2. fàchelos allegare in sardu, vonos e malos, chin neche e chentza neche, sos onestos e sos disonestos! Tradutziones Frantzesu honnête Ingresu honest Ispagnolu honesto Italianu onèsto Tedescu ehrlich, aufrichtig, anständig.

onestàde, onestàdi , nf Definitzione su èssere onestos, su no portare ingannia e ne fàere male Sinònimos e contràrios onestesa | ctr. disonestade, ingannia Frases su chi de s'onestade est veru amigu, mancari chi tribàgliet, no irrichit ◊ su chi bramo a totu: onestade! ◊ fai chi bivat solu s’onestadi: Maria santa, donasí una manu! (Danese)◊ si no dhue at decoro e onestade, in sa Terra no che at felicidade! Tradutziones Frantzesu honnêteté, droiture Ingresu honesty, rectitude Ispagnolu honestidad, rectitude Italianu onestà, rettitùdine Tedescu Ehrlichkeit, Anständigkeit, Rechtschaffenheit.

onestamènte, onestamènti , avb Definitzione in manera onesta, chentza ingannu, chentza fàere male.

onestèsa , nf Definitzione su èssere onestos Sinònimos e contràrios litzitesa, onestade | ctr. ingannia Frases làmpana virtuosa, sempre atzesa, est pro s'umanidade s'onestesa (Cubeddu)◊ sa peràula de Deus est un'iscola de sapiéntzia e onestesa Ètimu srd.

onéstu onéltu

ongàzu , nm: angazu* Definitzione nodu chi si faet in su filu de sa madassa, fintzes de aciunghidura Sinònimos e contràrios ingalzu, nodu.