A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

oràda , nf Definitzione tretu chentza matas in mesu de padente o de logu prenu de matedu Sinònimos e contràrios bacantinu, bàlliu, lascura, spratza Frases bi at ghiníperos in sas oradas chi bi ponent chent'annos a crèschere unu parmu supra sa roca Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu clairière Ingresu glade Ispagnolu claro Italianu radura Tedescu Lichtung.

oradòre, oradòri , nm Definitzione cudhu chi faet sa parlata, chie est bonu a fàere foedhadas mannas e bellas a ora meda, bonu a manigiare su foedhu, sa limba Sinònimos e contràrios perdicadore.

oràdulu , nm: aradula Sinònimos e contràrios aradu.

oragantòra , avb Sinònimos e contràrios fatuvatu, totora Frases s'errisu de sa luna illúminat oragantora sa cara tua ◊ s'incaminat a bidha furriendusí oragantora po torrai a castiai Ètimu srd.

oragànu , nm: araganu*, raganu Definitzione istracia mala, nuu de bentus, molinada o remolinu de bentos fortes Sinònimos e contràrios prederissa Terminologia iscientìfica tpm.

oràgi , nm: araghe Sinònimos e contràrios abra, abrina, arvile, atza 1, frina, saniete.

oràines , avb Definitzione a oru in su sensu de acanta, apresu Sinònimos e contràrios acanta, acultu | ctr. atesu Ètimu srd.

oràle , nm Definitzione serra de montes, coment'e oru chi si paret abbaidandho de atesu; oru de orroca arta meda Sinònimos e contràrios istrampu Frases in Supramonte sa nurra e s'orale sunt cosas de perígulu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu précipice Ingresu overhang Ispagnolu precipicio, barranco Italianu strapiómbo Tedescu Überhang.

oràle 1 , agt Definitzione nau de esàminu, chi si faet a boghe, foedhandho e no in iscritu.

oramà , iscl Definitzione o mà!, ummà!, vocativu naendho a sa mama Frases iscurta, oramà, tèngio binti cincu annus, soe trabballandu e peri pensandu de fàiri a isposu!

oramài , avb Definitzione a cust'ora, a custu tempus Ètimu itl.

oramàla , nf: oromàua, orommala Definitzione ora mala: genia de frastimu Sinònimos e contràrios ttrs. oramara | ctr. banora Frases andhet in orommala, issu: inoche cumandho deo e cherjo a chie cherjo! ◊ esside fora e baze in orommala, ca sinono bos trunco carchi costa! 2. it'oromàua at a èssiri custa cascita?!

òramu òlamu

oràne , nm Definitzione genia de obru in is codhos de sa camisa, in costúmenes de fémina.

oraòna , nf Definitzione ora bona: bae in oraona, bae!

oraría , nf: oreria Definitzione prendhas, òperas de òru trebballau Frases a ndhe zughet de oraria, cussa fémina!…◊ in cussa butega bendhent oraria ◊ sa meri fiat una de is prus arricas, teniat terrenus, bestiàmini e oreria Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bijoux en or Ingresu gold jewels Ispagnolu joyería Italianu gioièlli d'òro, gli òri Tedescu goldene Schmuckstücke.

oràriu , nm, agt Definitzione un'ora precisa inditada po calecunu bisóngiu, faina, atóbiu, ma fintzes tanti de oras po calecuna faina cun inditu de cuménciu e acabbu; chi pertocat s'ora, is oras / sensu oràriu (nau de movimentu)= chi andhat de manca a destra che is fritzas de s'arrellórgiu Maneras de nàrrere csn: pònnere s'o. = detzidire s'ora de ccn. cosa; iscassedhai s'o. = collonare s'ora, colare s'ora in su sensu de èssere cumbintos chi est un'ora e imbetzes ch'est colada Frases mi est iscassedhau s'oràriu! ◊ l'azis postu bois s'oràriu e tandho abbojade! ◊ si essit a ziru, fizu tou, pòneli s'oràriu! ◊ is oràrius nostus dhus fait s'abbisóngiu! ◊ no bi ndhe devet àere de oràriu pro fàghere su dovere: cheret fatu e toca!◊ mancari in secidórgiu cammiau papo a oràriu a pastu lébiu Tradutziones Frantzesu horaire Ingresu schedule Ispagnolu horario Italianu oràrio Tedescu Zeit.

orasciòne , nf: orassione, orassioni, oratzioni, orocioni Definitzione css. pregadoria, mescamente sa chi si narat in oras de apretu o de timoria; tocu de campanas a mengianu, a merie / nàrrere s'orassione = pregai; sonai is oratzionis = sonare sas fremmarias Sinònimos e contràrios arresa, ispossóliu, precadoria / fremmaria Frases candho che corcat su pitzinnu l'avertit de nàrrere sas orasciones a su babbu ◊ a fàcia a terra, fatendhe orascione andho che unu tziu, istracu e lentu (G.A.Cossu)◊ is féminas s'ingenugant e cun is manus in su runcu cumènciant a si fai sa rugi e a nai s’orassioni Tradutziones Frantzesu oraison Ingresu prayer Ispagnolu oración, rezo, plegaria Italianu orazióne Tedescu Gebet, Oration

orasòras , avb Definitzione pagu in s'ora, como pag'ora Sinònimos e contràrios issara.

orassionàre , vrb Definitzione nàrrere is oratziones Sinònimos e contràrios arrasai, precare Frases sa mama fit in domo orassionendhe Ètimu srd.