A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

pendítzu , nm Sinònimos e contràrios pendéntili Frases a una parti e a s'àtera de sa muntàngia, su minerali ndi acarraxat arrogus de penditzus.

pendòni , nm, agt Definitzione persona de dispretziare, metzana Sinònimos e contràrios baltassarru, cioco, contàciu, enzosu, istruntzu / ischifosu Frases balla, po unu pendoni no acabbu in gimitóriu! ◊ seus arróscius de intèndiri de unu pendoni narendi ca s'ómini est unu brèmini! Ètimu spn. pendón Tradutziones Frantzesu rusé, méprisable Ingresu cunning (fellow), despicable (person) Ispagnolu zorro viejo, despreciable Italianu furbacchióne, spregévole Tedescu Schlauberger, schlauer Kerl, verachtenswert.

pendòni 1 pendhòne

péndula péndhula

pendulài pendholiàre

penduléu peduléu

penduligiòni pendharitzòne

penentíre , vrb rfl: penetire, pentire, pentiri Definitzione abbarrare dispràxios po àere fatu ccn. cosa chi si connoschet po mala o no bona, no giusta, pruschetotu po àere fatu male, dannu, ofesa Sinònimos e contràrios abentire, arrepentire, ibentie, impudare, penètere | ctr. allegraresindhe Frases chi de mala manera l'at tratadu sa die infatu si ndh'est penetidu ◊ si fit mesu penetidu de sas peràulas malas chi li fint fuidas ◊ mira chi calchi die ti penetis! ◊ si su cumbidu l'aia atzetadu forsis no mi ndhe fia penetidu Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu se repentir Ingresu to repent Ispagnolu arrepentirse Italianu pentirsi Tedescu reuen, bereuen.

peneténscia, peneténsia, peneténtzia , nf: penetéscia, peniténscia, peniténtzia, penitéscia, penitéssia Definitzione cosa chi si faet in càmbiu e curretzione po su male fatu; sufrimentu chi si tenet chentza dhu bòllere, chi si peleat coment'e una cundenna / pònnere, impònnere sa p., dare sa p. o in p. a ccn. Sinònimos e contràrios pena, penória, sufrimentu | ctr. gosa Frases cun totu chi fis sempre faghindhe peneténscia e in deunzu, mi as colpadu a s'ischina a pedra in punzu (A.Dettori)◊ su cunfessore mi ponzeit una peniténtzia de rigore ◊ gei no as a andai a monti a fai peniténtzia! ◊ dhi essiat dónnia noti un'ànima chi boliat a ndi dha bogai de peniténtzia 2. e aite lu tenet a maridu, cuss'imbriagone: a penitéssia?! ◊ za la tenet sa penitéssia, cun cussu fizu istropiadu!…◊ de no aer criaduras mi est tocadu in penetéscia (T.Rubattu)◊ non bollu bivi in sa peneténtzia de mi cojai cun cudhu béciu! Sambenados e Provèrbios prb: chie at fatu su pecadu fatat sa peniténtzia Ètimu ltne. paenitentia Tradutziones Frantzesu pénitence, souffrance Ingresu penance, torment Ispagnolu penitencia, sufrimiento Italianu penitènza, patiménto Tedescu Reue, Buße.

penetentziài , vrb: apenetentziai, penitenciai, penitentziai, penitentziare Definitzione istare a peniténtzia, sufrindho meda, fintzes disigiandho a meda calecuna cosa Sinònimos e contràrios penai, penoriare, sufrire Maneras de nàrrere csn: penitentziai sa morti = istentare morindhe, ispirendhe, sufrire meda morindhe, mòrriri a finigonis; penitentziai ccn. cosa = disizare meda carchi cosa, èssere apilliados a carchi cosa Frases prenda istimara, non ti lassu prus a penitentziai ◊ gei est penitenciendidha, iscerau, cun cussu mali!◊ decididí, bella, donamí risposta e non mi lessis prus a penetentziai! (C.Marongiu) Ètimu srd.

penètere , vrb Definitzione abarrare dispràxios po àere fatu ccn. cosa de male Sinònimos e contràrios impudare, penentire* Frases de cantu as fatu, de malu, ti ndh'as a penètere un'àtera die.

penetéscia peneténscia

penetídu , pps, nm: pentiu Definitzione de penetire; chi o chie si est ibentiu Sinònimos e contràrios impudau 2. sos penetidos ispuntant che antunna, però cussu penetimentu no naschet dae sos sentidos evangélicos Tradutziones Frantzesu repenti Ingresu penitent, repented Ispagnolu arrepentido Italianu pentito Tedescu reuig.

penetiméntu , nm: pentimentu Definitzione su abbarrare dispràxios, ibentios, de àere fatu calecuna cosa de male Sinònimos e contràrios arrepentimentu, impudonzu, impudu, indolimentu, penetu / cdh., ttrs. pintimentu Frases is pentimentos tuos no balent a nudha ca ses sighindho a fàere male! ◊ afligius bàsciu sa cantidadi de is pecaus nostus si presentaus a bosu cun grandu pentimentu ◊ pedo tres gràscias a su Segnore: pentimentu, ógiu santu, cumunione Sambenados e Provèrbios prb: no si agatat pecau chi no bengat s'ora de su pentimentu.

penetíre penentíre

penètra , nf, nm: prenetu 1 Definitzione capacidade de cumprèndhere, de intrare cun sa mente in is cosas e in is chistiones Frases sos tzegos ant piús penetra Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu intuition Ingresu intuition Ispagnolu intuición Italianu intùito Tedescu Intuition.

penétu , nm: apenetu Definitzione impudu, dispraxere forte po calecuna cosa de malu chi unu at fatu Sinònimos e contràrios arrepentimentu, penetimentu, impudu / dispiachere, pena Frases como pagu mi balet su penetu ca m'impudo de cantu apo fatu ◊ oras lasso chene contu, chene penetu, ne male 2. sa zòvana, gai ammudia, fachiat finas penetu a sas cumpanzas 3. si lamentat che ànima a penetu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu repentance, remords Ingresu repentance Ispagnolu arrepentimiento Italianu pentiménto Tedescu Reue.

penicillína , nf Definitzione genia de meighina antibbiótica, contrària a unos cantu batérios chi batint maladia.

penísula , nf Definitzione terra allonghiada chi de una terra prus manna che intrat meda in mesu de su mare Tradutziones Frantzesu péninsule Ingresu peninsula Ispagnolu península Italianu penìsola Tedescu Halbinsel.

penitài , vrb Sinònimos e contràrios penai, sufrire Frases seu in terra isderrutu penitendu.