A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

penitenciài penetentziài

peniténscia, peniténtzia peneténscia

penitentziài, penitentziàre penetentziài

penitentziàriu , nm Sinònimos e contràrios galera, presoni.

penitéscia, penitéssia peneténscia

pennàcu penàtu

pennéncia pendhéntzia

pennènte pendènti

pènnere pèndhere

pennétu , nm, nf: pinneta, pinneti, pinnetu Definitzione genia de aprigu de sartu fatu in muros a pedra fintzes a calecunu metro, o fintzes a frucàgios de terra etotu fintzes a punta, giai sèmpere de forma cónica, in artu, ammontau a sida, restugu, buda (ispàdula), tzinnia, perrones: a bortas su pinnetu est fatu totugantu de pedra, s'ammontu puru (a pedras ladas) e si narat pinnetu si est tundhu (ammontau a pupulloni, cónicu) ma pinneta si est longa (base a forma retangulare) o a dónnia modu ammontada a duas abbas (a ischina, e deosi ammontada solu a sida o a perrones, e a logos est una domo fintzes manna ue si faet cuile); si narat fintzes solu de unu muru chi faet de alabinna Sinònimos e contràrios barraca, cubone 1, pinnatu 1 Maneras de nàrrere csn: s'intrada de su p.: buca; pinneta de linna (a logos) = linnarzu; essíreche in costas de pinnetu (faedhendhe, cussiderendhe, faghindhe) = bessí in coranta mois, isazerare Frases in s'ortu e in binza babbu bi at fatu su pinnetu, nessi pro si frànghere si benit unu corpu de abba ◊ sa pinneta est manna e inie corcant, faghent su casu, l'ammurzant e l'abbentant ◊ su pastore est in su pennetu moricandhe su late (G.Farris)◊ si at isterrimentatu una pedhe in su pennetu pro corcare Sambenados e Provèrbios smb: Pinnetta Ètimu ltn. pinna Tradutziones Frantzesu cabane, hutte Ingresu hut Ispagnolu choza, cabaña Italianu capanna Tedescu Hütte.

penníciu , nm: pinníciu, pinnitzu Definitzione frocu, chirrione, sa lana chi si ponet o chi podet càbere in sa cannuga po dha filare: pinnitzu est fintzes sa pubúntzula (frore) de sa canna Sinònimos e contràrios cannugada, cugusta, pubada Frases s'istàmine est finidu e no bi at piús pennícios de filare ◊ lughet sa luna: che pinnícios imprateados sunt sas nues istanote ◊ su cadhu ndhe l'at betadu pesèndhelu a bolare che pinnitzu ◊ si gàrrigat sas duas fàscias de linna che duos pinnitzos Terminologia iscientìfica rbr.

pénnita , nf Definitzione logu chi pendhet a una parte, in calada Sinònimos e contràrios abbasciada, betada, cabada, caladògia, falada | ctr. alciada, ampuada, apilicada, pigadorza Frases nch'est falatu in sa pénnita in britzicreta ◊ connoschia s'apicata in pénnita e in apicata Ètimu srd.

pennítziu , nm Sinònimos e contràrios apensamentu, apinnicu, arraolu, pedighinu, pedine, pestighinzu Frases su pennítziu meu no est po s'ite ma po comente iscríere (G.Casula).

pénniu , agt Definitzione pendhentinu, chi pendhet a una parte, a un'imboe, coment'e furriandhosiche Sinònimos e contràrios pendéntili, péndhinu, pendiritzu Frases is domitedhas betzas, totu pénnias e iscòncias, parent prontas a ne orrúere.

pénnula péndhula 1

pennuléri , nm: pindhuleri, pinnuleri Definitzione cosa apicada pendhendho; su balladore o pimpirillodhi de s'orrosa canina / a p. = pendhibendhi, pendhindhe Sinònimos e contràrios pendharitzone, pendhúliche / badhajolu, balladore, rullari Frases e cantos istedhos bi aiat a pennuleri dae sa bòveta de su chelu! ◊ sas trischias de abba fint cànnaos a pennuleri dae sas nughes (A.Pau)◊ sa lampadina est a pennuleri Ètimu srd.

pennulicàre pendhulicàre

penória , nf, nm: penóriu, penúria Definitzione totugantu su chi faet sufrire meda, istare male Sinònimos e contràrios pena, peneténscia, suferéncia, sufrimentu / ttrs. pindúriu | ctr. contentu, gosa Frases ite mundhu de anneu e de penória formadu dae sos malos cristianos! ◊ sunt contendhe contos de dolore e de penúria, cosas de sa vida Tradutziones Frantzesu souffrance Ingresu suffering Ispagnolu padecimiento Italianu sofferénza Tedescu Schmerz, Leiden.

penoriàre , vrb: penuriai, penuriare Definitzione istare sufrindho a tempus meda, èssere in su bisóngiu Sinònimos e contràrios pascionare, patèsciri, penai, penetentziai, sufrire | ctr. bodire, gosai Frases est penoriendhe, curendhe e chentza bi sanare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu souffrir Ingresu to suffer Ispagnolu penar, sufrir Italianu penare, patire Tedescu leiden.

penóriu penória