A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

penósu , agt Definitzione chi faet sufrire, penare Sinònimos e contràrios tribbuleri | ctr. discanciosu, praxibi Frases tropu penosa est sa vida, no poto piús resistire ◊ mi leeit unu sentidu penosu bidendhe cussu istrolicúmene (N.Falconi)◊ ohi cantu fiat penosa cust’àtera arrutroxa de Gesús!… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pénible Ingresu painful Ispagnolu penoso Italianu penóso Tedescu schmerzlich.

pensàda , nf: pentzada, pentzara, pessada Definitzione su pentzare (si narat fintzes incurtzau a sa tónica: pensà); su chi si pentzat o idea, pruschetotu bistu coment'e manera de bínchere una dificurtade, de fàere ccn. cosa Sinònimos e contràrios apensamentu, idea, penseri, pensu / ttrs. pinsada 2. a ndhe faghet, totu, de pessadas su pisedhu!…◊ m'abbàida arratza de pessada, a pònnere fogu! ◊ a ndhe cheres bídere de pessada a pònnere cuss'isterzu in su fogu: lu guastat! ◊ no cretas, prendha amada, chi intre pro ti afaltzare, ca tiat èssere mala sa pensada! ◊ ideas, pessadas, dissinnos, chistionos, istúdiu, totu fit in italianu ◊ a nci betari totu s'abba chi calàt de su monte fut una pensà mala ◊ apu fatu sa pentzara de mi bufai un'ou a surbidura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu idée Ingresu bright idea Ispagnolu ocurrencia, salida Italianu pensata, trovata Tedescu Denken, Idee, Gedanke.

pensadítu , agt Definitzione chi est in pentzos, chi est pentzandhosi, chi est pentzandho in calecuna cosa, chi tenet s'avesu de pentzare bene is cosas innanti de dhas fàere Sinònimos e contràrios pensativu, pensosu | ctr. aconcaditu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pensif Ingresu pensive Ispagnolu pensativo Italianu pensóso, riflessivo Tedescu nachdenklich.

pensadòre, pensadòri , nm, agt Definitzione chi o chie pentzat, istat pentzandho de fàere calecuna cosa, tenet ideas in conca (fintzes si no sèmpere po su bonu) Frases su malu pensadori est peus faidori! Ètimu srd.

pensàe, pensài penciài

pensajólu , agt, nm Definitzione chi istat tropu in pentzos, a su pentza pentza, pibincosu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd.

pensamentósu penciamentósu

pensaméntu penciaméntu

pensàre penciài

pensatíva , nf Definitzione idea pagu segura / èssere in p. = èssere in pentzos, istare pentzandho ma chentza seguresa Sinònimos e contràrios arreselu, duda | ctr. seguresa.

pensatívu , agt: pentzativu Definitzione chi est pentzandho, chi est in pentzos Sinònimos e contràrios abiolau, pensaditu, penciamentosu Frases tue istas semper pensativu ◊ no istes pensativa: po su chi ti apo nau, tòrrami sa risposta! ◊ pensativu, torro cun sa mente a su tempus passadu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pensif Ingresu thoughtful Ispagnolu pensativo Italianu pensieróso Tedescu nachdenklich.

penséri , nm: pesseri Definitzione su chi si pentzat, s'idea chi si ndhe tenet o chi unu si faet in sa mente de ccn. cosa; sa capacidade de pentzare chi tenet sa mente Sinònimos e contràrios pensada, pensu Ètimu ctl. penser.

pensionài , vrb: pensionare, pentzionai, pentzionare Definitzione giare o pigare sa pentzione Tradutziones Frantzesu pensionner Ingresu to pension Ispagnolu jubilar, retirar Italianu pensionare Tedescu pensionieren.

pensionaméntu , nm Definitzione su giare o pigare sa pentzione Sinònimos e contràrios giubbilascione.

pensionàre pensionài

pensiòne, pensiòni , nf: pentzione, pentzioni, pintzione Definitzione dinare chistiu abbandha a manu a manu chi unu si dhu trebballat (iscontau de sa paga o pagau cun contribbutos) e chi s'istadu o àteru sótziu torrat o sighit a giare mese cun mese a su chi at acabbau de trebballare, mescamente a sa becesa, unu tanti cunforma a su tempus chi at trebballau e a su contribbutu postu; dinare chi, segundhu sa lei, si giaet fitianu coment'e agiudu po becesa, invalididade Frases como as féminas chin sas pensiones si funt indaniniatas e faent su sennore ◊ ancora meda che tenides po annare in pintzione?◊ mammai, cantu tirat de pensioni? Tradutziones Frantzesu retraite Ingresu pension Ispagnolu jubilación Italianu pensióne Tedescu Pension, Rente.

pénsiu , nm: péntziu, péssiu, préssiu, pressu Definitzione genia de mata e de frutu maduru (upm), tundhatzu, lisu lisu o fintzes pilosedhu a fora, prupa grussa e po su prus grogància e suciosa, ossu arrasposu cun chiu a bisura de méndhula: su frutu si podet distínghere in duas genias, duraghe (sa prupa no istacat de s'ossu) e isperrache (sa prupa istacat bene); su pl., is préssius, genia de druche fatu cun duas bocitedhas apicigadas apare e ispergiadas cun tzúcuru a fora (e sèmpere is préssius candho si foedhat de is matas)/ calidades de p.: préssiu petza (duraghe, cun sa prupa saboria meda e aghedhosa, tostada), muscadedhu, nughe/pruna (a pigiolu lisu lisu), galleta, istrecau, a bisura de orrodighedha e ossu pitichedhedhu Sinònimos e contràrios péssiche, prèssaba Frases in s'ortu dhui tèngiu is nugis e is pénsius 2. no ti papes su péssiu crua! ◊ apu pigau una cascita de préssiu 3. it'est custu leu in francas de isprama arrúbiu-fexi, grogànciu-pénsiu? (S.Vargiu) Terminologia iscientìfica frt, Prunus persica Ètimu ltn. persicus Tradutziones Frantzesu pêche, pêcher Ingresu peach (tree) Ispagnolu melocotonero, melocotón Italianu pèsco, pèsca Tedescu Pfirsichbaum, Pfirsich.

pensósu , agt: pentzosu, pessosu Definitzione chi istat in pentzos, in dúbbiu, o chi istat pentzandho Sinònimos e contràrios pensaditu, pensativu.

pénsu , nm: pentzu, pessu Definitzione sa capacidade chi tenet sa mente de pentzare, de arregòllere, contivigiare, fàere e manigiare ideas cuncordas; cosa chi si pentzat, idea, fintzes in su sensu de su chi si iat a bòllere fàere Sinònimos e contràrios apensamentu, pensada Maneras de nàrrere csn: leare, picare unu p. = ischire e detzidire su de fàghere in d-una dificurtade; bíderesi o istare pessu = in pentzus, pentzendi, pensativu, in dificurtade manna de no ischire a ue si dare sa conca; fai o nàrriri una cosa a p. = a pessamentu, a immazinassione; èssere in pessos = dudosu, pentzendi, sentza de isciri su de fai; mancu a pensu! = mancu pro sonnu!, nono própiu!, mancu a bi pessare! Frases Gesús fiat iscriendu in terra totu arregortu in pentzus ◊ sos pessos illàcanant che mariposas in tancas de fiores e inzendrant peràulas chi no tratenet su coro (C.Puddu)◊ mudet in bonu donzi malu pensu! ◊ s'est citiu pariat in pentzus in sèi in sèi 2. so in pessos a cale iscola m'iscríere ◊ fit in pensos e annuzu ◊ fiat abarrau pagu pagu in pentzus, agoa fut acostiau acanta ◊ no isperamu mancu po pentzu chi sa cosa acabbessit aici (E.Olla)◊ si sa terra ti s'intostat it'est su pessu chi leas? ◊ dego isto pessu ◊ no ischiat su pessu de picare ◊ no mi dh'apu fatu a pensu: dh'isciu! ◊ cale pessu ti at gitu? ◊ inoche bisonzat de picare pessu e imbentare carchi irbirgu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pensée, décision Ingresu thought, decision Ispagnolu pensamiento, decisión Italianu pensièro, decisióne Tedescu Denken, Idee, Entscheidung.

pentagràmma , nm Definitzione cuncordu de chimbe errigas orizontales e parallelas inue s'iscrient is notas musicales a manera de pòdere arrapresentare sa diferente artària de su sonu.