A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

piàli peàle

piallédhu , nm Definitzione genia de prana pitica Terminologia iscientìfica ans.

piamàdre , nf Definitzione una de is tres medhighinas, su pigighedhu chi ammontat su crebedhu e su meudhu, su chi est apicigau a sa massa nervosa Terminologia iscientìfica crn.

piàna , nf: abeana* Definitzione puzoni birdi o rúndini murinisca, genia de pigione, matucu, chi si papat s'abe Sinònimos e contràrios abiàrgiu, abioi, apiaresu, marragau, miàrgiu, pranedha Sambenados e Provèrbios smb: Piana Terminologia iscientìfica pzn, merops apiaster.

piàna 1 , nf: plana, prana Definitzione aina de is fusteris po allisare linnàmene, manigiada a manu o a màchina / p. cun tàgliu a mesu circu = prana pro fàghere gurnisas tundhas; p. grussa = prana manna, de segare a pígiu grussu; sciundarola = prana astrinta; p. de fógliu de paperi = donniuna de is duas afaciadas de unu fógliu Sinònimos e contràrios sumentu Sambenados e Provèrbios smb: Piana Terminologia iscientìfica ans Ètimu ctl. plana Tradutziones Frantzesu rabot, raboteuse Ingresu jointer plane Ispagnolu cepillo Italianu pialla Tedescu Hobel.

piancarédhu peincanédhu

pianèdha , nf Definitzione pedale de su telàrgiu Sinònimos e contràrios peanas, peganzolas Frases bancos de telarzos e tacheris, insúlios, manuntas, pianedhas, ispolas, càscias sunt totu cosas fatas de linna.

pianèdha 1 , nf Definitzione istrégiu de terra Sinònimos e contràrios lebbreri, scifedha, tavania Terminologia iscientìfica stz.

pianèlla , nf Definitzione arregiola fata in forma de téula ciata po teulada, o fintzes po pomentos Sinònimos e contràrios arragiola, pranita, telutza.

pianelladòre , nm Definitzione maistu de muru àbbile po arregiolare, chi arregiolat pomentos e muros.

pianelladúra , nf Sinònimos e contràrios arregioladura, impamentadura Ètimu srd.

pianellàre , vrb: apianellai Definitzione pònnere is arregiolas a pomentos e muros Sinònimos e contràrios arrazolare, allosai, apamentae, impianellare.

pianèsa , nf Definitzione su èssere de su logu bene in paris, parighinu, de totunu paris, chentza fossos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu planéité Ingresu flatness Ispagnolu lo plano Italianu piattézza, pianézza Tedescu Ebenheit.

pianèta , nm Definitzione in su sistema solare, donniunu de is corpos mortos (in su sensu chi no funt inchesos e si bient po sa lughe chi arrecint de su Sole e torrant agoa), genia de mundhos, chi si movent a inghíriu de su Sole a distàntzia diferente s'unu de s'àteru Sinònimos e contràrios istedhatzu Frases Americanus e Russus cun bellas navis ispatzialis funt cumpudendi is pianetas Terminologia iscientìfica str.

piànghere , vrb: plàngere, plàngiri, pràgnere, pràngere, prànghede, prànghere, prànghiri, prangi, pràngiri Definitzione lambrigare a meda po dispraxere o dannu mannu, dolore forte, fintzes su si dispràxere, su si chesciare de ccn. cosa; dhu narant fintzes de sa bide pudada chi bogat abba, giai in tira Sinònimos e contràrios ciànghere, lacrimare | ctr. arríere Maneras de nàrrere csn: pònneresi, imbucare, iscapare, istucare a prànghere = cummentzai a pràngiri, nau de chini no aguantat disprexeri o bollit a dhu lastimai; prànghere a curriolu, pràngiri a corrinus, pràgnere a torou = a boghes, a órrios; pràngiri a paracu obertu, che funtana, comenti e unu vitelledhu = prànghere a meda; prànghere a pilu isortu (nau de féminas)= a pilus calaus, iscapiaus, atitendi; pràngiri a disimàniu = meda de si che abbadherigare, de si che ammustèrchere; su bistiri dhi prangit apitzus = li falat male, no li deghet; pràngheresi de ccn. cosa = pràngiri po ccn. cosa; est a bi prànghere = su dannu, su mali in cussu logu est aici meda chi fait a pràngiri Frases si mi faghes cussu la pranghes! ◊ tanno pragno che pòberu ispíritu ci circat in su monte su perdonu ◊ una frusua… dànghiri, e m'iscapat a prànghiri! ◊ si dhu bient pragnenno, nemos faet s'atrivida de dhi dare atentzione, a su mischinu! ◊ non prangazas! ◊ it'est un'ómine chi pranghet? unu corru est! 2. custu logu cheret prantu de comente est male contzu! ◊ faghes su male e apustis ti ndhe pranghes: pessabbei innantis! ◊ candho at ischidu sa chistione si ndh'est totu prantu 3. sa bíngia no tocat a dha pudai a trigadiu, ca prangit tropu e dhi fait mali Ètimu ltn. plangere Tradutziones Frantzesu pleurer, plaindre Ingresu to weep Ispagnolu llorar Italianu piàngere, compiàngere Tedescu weinen, beweinen.

pianghidòra , nf Definitzione fémina chi atitat, cantat su mortu Sinònimos e contràrios atitadora, atitadrixi Ètimu srd.

pianghijólu , agt: pranghijolu Definitzione chi acostumat a prànghere, chi pranghet po dónnia cosighedha Sinònimos e contràrios piantinosu, pranghicosu, pranghinache, prantueri Frases sa pitzinna fit pranghijola, la giuchiaimus semper a passizare ◊ su pitzinnu fit pranghijolu e no parabat ne a die e ne a note ◊ de naturale su pitzinnu fit pranghijolu e dirredhu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pleurard, geignard Ingresu moaner Ispagnolu llorón Italianu piagnóne Tedescu Jammerer.

pianghínzu , nm Definitzione su istare pranghendho Sinònimos e contràrios piàntigu, piantu.

piàngia , nf Definitzione genia de aparatu po ingòllere is santos chi bogant in crufessone / tenni a ccn. che santu in p. = cun arrespetu mannu Sinònimos e contràrios letera, létia, peàngela, prana 1.

pianísta , nm Definitzione chie sonat o est àbbile a sonare su pianuvorte.