A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

peúncu peúnca

peúnculu , nm Definitzione pei de pipiu; fintzes peunca, cartza / min. peunculedhu Sinònimos e contràrios pedighedhu, peinchedhu Terminologia iscientìfica crn.

peúnga , nf: piunca, piunga Definitzione pilus de unga o tudhas de sos pódhiches, pigighedhu o limbedhu de carre chi si ndhe artzat acanta a s'arraighina de is ungas de sa manu; martzidura, matéria a inghíriu de s'unga Sinònimos e contràrios fannuga, fibincitu, filiuncu, panarighe, perunga, pilinzone, pilisungra, tanarígia / didusuisui, inghiriúngia, paneunga, suisui Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu envies des ongles Ingresu agnail Ispagnolu padrastro Italianu pipita delle ùnghie Tedescu Niednagel.

peurài pejoràre

peuría pejoría

péus péjus

peúta, peútu , nf, nm: apeotu Definitzione sa moida lébia de sa posta de su pei, mutúgiu; s'arrastu chi si faet cun is peis camminandho / a peutinu = abbellu abbellu Sinònimos e contràrios ispisinzu, piotinu / ilmina Frases a su intènnere sa peuta de su cadhu si ne brinchesit reu ◊ peutas fadhidas in tramposos caminos ◊ torrada est in terra a chircare peutos de sa vida in caminos de pedra (G.Branca) 2. chena fàchere istripitzu ne fracassu, a peutu a peutu, atentu atentu ◊ pro no ti dare istrobbu fio caminandhe a peutinu Ètimu srd.

pía , bvrb Definitzione 1ˆ persona de una genia de vrb. (est una forma de imperfetu) chi s'impreat po fàere su cund. de totu is vrb. (is àteras personas funt: 2ˆ pias, 3ˆ piat; 1ˆ p. pl. piaus, 2ˆ piais, 3ˆ piant): s'impreat a sa matessi manera fintzes po giare s'idea de una possibbilidade (prop. potentziale) Sinònimos e contràrios apia, emu, ia 1, tia / tio Frases zeo, si permitís, un'otadedha dha pia tènnere pronta! ◊ tra crere e no crere, zeo mi pia pigare su siguru ◊ pia a esse praxerosu de dhi fàere bíere su chi teneus.

pía 1 , nf Definitzione cuadhu a magas de duos colores, unu de custos sèmpere biancu Sambenados e Provèrbios smb: Pia, Pias Ètimu ctl., spn. pío, pía.

pía! , iscl Definitzione foedhu chi si narat arrepitindhodhu tzerriandho is pudhas Sinònimos e contràrios pio!, tica!

piàbi peàle

piabò , nm: pioboi Sinònimos e contràrios sonasona, triunfa Frases sonos de leonedhas, piobois e pipiriolos e àteros sonazos Terminologia iscientìfica sjl.

piabói , nm Definitzione its, piabò?, pibiu?, pioboi? Frases su piaboi narat su lamentu de cuss'animedha sola ismentigada.

piabúnga , nf Definitzione fàghere una cosa a p. = segai a arrogus coment'e una relíchia po fai pungas, fàchere a praga punta, a piabunta, segare meda, fàere totu a segadas Sinònimos e contràrios bisera, piabunta, pragabunta* / arna.

piabúnta , nf Definitzione fàghere a p. = a bisera, istracàresi meda Sinònimos e contràrios bisera, piabunga, pragabunta* Frases cun su tropu fàghere mi so fatu a piabunta (G.Ruju)◊ passendhe in mesu a sa frasca si at fatu sas ancas a piabunta.

piachère , nm: piaghere, piagheri, plagere, plaxeri, plexeri, pragere, pragheri, prasere, praxere, praxei, praxeri, pregheri, prexei, prexere, prexeri Definitzione genia de cuntentesa chi si provat po calecuna cosa chi andhat in bonu, su pràghere, su gustu chi si pigat tastandho o faendho calecuna cosa; css. cosa de si ndhe alligrare, chi giaet cuntentu o chi si faet po giare cuntentu, po currespòndhere a su disígiu o a sa volontade de unu Sinònimos e contràrios aggradu, gosa, gustu, praximentu, zéniu / pavore | ctr. dispiachere Maneras de nàrrere csn: tènnere piaghere de una cosa = aggradèssiri una cosa; a piaghere de unu = acomenti iat a bòlliri ccn.; fàghere una cosa de piaghere meu, tou, sou e gai = ca dh'apu bófia geo, tue, issu, chentza chi dh'apat cumandhada àtere; pro piaghere = po fai prexeri, po cumpraxi; fàghere piaghere = pràxiri; fàghere unu piaghere = fai ccn. cosa po acuntentai a unu; a su piaghere tou siat! = zenia de augúriu; manigare, ríere a piaghere = itl. "di gusto", de ndi abarrai própiu cuntentus Frases apo arretziu su regalu cun pragere ◊ bieus cun pregheri chi is matas funt ponendi linna noa ◊ immoi mi fais su santu prageri e dha iscàbulas! ◊ chi est a prasere tua, sa cózua si faet ◊ no andho mancu po prexere! 2. bennie annongi po plagere! ◊ ma faghe su piaghere e fróbbidi su lorodhu! ◊ Giuanni Batista no si est incantau ni a is onoris ni a is prexeris ◊ si fit istadu a piaghere meu aia distrutu sas armas de fogu ◊ nos amus fatu una manigada de frenugu própiu a piaghere!◊ a mi lu faghides unu piaghere? ◊ me in bidha mia nisciunus prus mi fait custu prexei Sambenados e Provèrbios prb: a mali mi benit e prexeri ndi agatu Tradutziones Frantzesu plaisir, faveur Ingresu delight, favour Ispagnolu placer, favor Italianu piacére, favóre Tedescu Freude, Vergnügen, Gefallen.

piàchere , vrb: piàghere, plagere, plàxiri, pràchere, pràgere, pràghere, pràgiri, pràjere, pràxere, praxi, pràxiri Definitzione giare o fàere praxere, cuntentesa, alligria, gustu, abbarrare cuntentu, pigare gustu, èssere de aggradu / pps. piàchiu, pràciu, pràgiu, pràtziu, pràxiu; fai su praxi praxi (nau de una cosa) = tantare, fai su tziritziri Sinònimos e contràrios acaressire, ingajare, aggradae, aggradèscere, aggradèssere, aggradire | ctr. dispiàchere Frases inoghe no mi che piago ◊ fut pràciu a Deus ◊ no mi praxit a calai a ingunis ◊ dhi praxit a cantai ◊ nara, no ti piat pràghere su fizu de su putecàriu? ◊ si no si ponet cuidau, cascat su binighedhu durche, mancari dhi pragat a dhu bufare! ◊ in sartu a Predu li piachiat e de iscola no ndh'at chérfiu prus s'intesa ◊ dhue at a giru un'ómine malu chi dhi praxent is pipios…◊ m’iat a pràgiri a iscriri su sardu bellu Ètimu ltn. placere Tradutziones Frantzesu plaisir Ingresu to like Ispagnolu placer Italianu piacére Tedescu gefallen, mögen, freuen.

piacherósu , agt: piagherosu, pragerosu, pragherosu, praserosu, praxerosu, prejerosu, prexadosu, prexarosu, prexerosu Definitzione chi est prexau, chi dhi faet praxere, chi ndhe tenet praxere de ccn. cosa; fintzes chi faet praxere, chi praghet; chi faet praxeres, dispostu a giare agiudu Sinònimos e contràrios contentu, pregiau, pregiosu / piaghile | ctr. discuntentu, dispiàchiu Frases so piagherosu de ti ndhe bènnere ◊ so pragerosa de osservare is consígios tuos ◊ seu prexerosu de custu resurtau ◊ deo l'istimo pro muzere e issa puru ndh'est piagherosa ◊ si mi podes agiudare nd'apu a èssere pragerosu 2. fut pragherosu de abbarrare in su caente ◊ est piús piagherosu a iscríere sa poesia sena rima ◊ si at fatu cumpangia unu cantu prexerosu ◊ cussus piciocus acostumant a èssi prexarosus ◊ po comente ses donosa ses pragerosa a sa gente Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu satisfait, joyeux Ingresu satisfied Ispagnolu complacido, satisfecho Italianu compiaciuto, lièto Tedescu zufrieden, fröhlich, froh, erfreut, glücklich.

piàchiu , pps: piàghidu, piàghitu, pràchiu, pràciu, pràtziu, pràxiu (prà-ci-u, prà-xi-u) Definitzione de piàchere Sinònimos e contràrios aggradéssiu | ctr. dispiàchiu Frases iat biu ca sa cosa dhis fut pràcia ◊ m'est pràchiu meda su chi ant fatu is piciochedhus po is ajajus ◊ non mi est pràxiu a dhi segai s'arraspetu ◊ a medas, in Sardínnia, tiat èssere piàghidu de síghere cun su casu, su binu e su pane carasau ◊ fortzis est po cussu ci mi est sèmpere pràtziu su late Tradutziones Frantzesu aimé, plu Ingresu liked Ispagnolu gustado Italianu piaciuto Tedescu gefallen.

piàda , nf: piara Definitzione orrugu de linna in su fundhu de is barcas ue si ponent is peis po fàere fortza manigiandho is remos: in su telàrgiu, is peanas 2. is piaras funt funis chi si manígiant cun is peis e si movint duas a sa borta fendi arciai e carai is lícius Ètimu srd.