A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

pianíta , nf: pranita 1 Definitzione prana, pruschetotu pitica, po allisare sa linna / pàrrere passada in pranita (nau de fémina) = èssiri marria, portai titas pitichedhas Frases ancora ischit tratare su martedhu, sa pianita e puru sa tenaja (A.Nínniri) Terminologia iscientìfica ans Tradutziones Frantzesu petit rabot Ingresu jack plane Ispagnolu juntera, guimbarda Italianu piallétto Tedescu Schlichthobel.

piànta , nf: pranta Definitzione s'ala de sa manu ue si pigat sa cosa, sa parte pruposa chi tocat e serrat, fintzes sa parte de fundhu de su pei; nau de fràigos o logos abbitaos, su disegnu chi dhos arrapresentat de istérria in iscala / pranta de cane = àpiu burdu o erba de arranas (Ranunculus bulbosus, R. sardous); pranta de seda = erba de seda, de cotoni (Asclepias fruticosa, A. syriaca) Maneras de nàrrere csn: leare sa pianta de una domo = disegnare coment'est fata de istérrida; bídere che in pranta de manu = bene meda, craru coment'e chi sa cosa si zutat in dainanti; pranta de domo = logu, arrogu de terra in bidha aundi fai sa domu; pigare, portai a unu in pranta de manus = cun rispetu e istima meda; andhare a pranta lada = iscurtzu; fai o pònniri planta (nadu de caminos o àteru logu a colare ludosu, modhe) = assutare, intostare sa terra de si pòdere colare chentza afungare Frases si est presentadu cun sa conca de su mortu in pianta de manos ◊ candho est dormida fàgheli su corigori in prantas de pes! ◊ cussu est sempri andendu coment'e chi portit fogu in prantas de peis! ◊ est ghiratu chin sas prantas de sos pedes chi pariant pratu de petza mólita ◊ li est costadu s'andhonzu…ndh'est torradu pianti finidu! 2. dae cue si podet bídere su logu che in pranta de manu ◊ s'intendint su fogu in pranta de peis ◊ cussos terrinos parent postos a istérrita che in sa pranta de sa manu ◊ sos chi como sunt mannitos curriant a pranta lada ◊ cussu terrinu l'at béndhidu a prantas de domo Sambenados e Provèrbios smb: Pianta, Pranta Terminologia iscientìfica crn Ètimu ltn. planta Tradutziones Frantzesu paume, plante Ingresu palm Ispagnolu palma (mano), planta (pie), plano Italianu palma, pianta Tedescu Handfläche, Plan, Grundriß.

piànta 1 , nf, nm: piantu 1, planta Sinònimos e contràrios àlbere, funnu, mata Frases sa pianta coltiva e lassa rea, sàlvala da'istrales e segones! ◊ sos piantos cherent adderetados dae minoredhos Sambenados e Provèrbios smb: Planta, Plantas Ètimu ltn. planta.

piantàda , nf Definitzione su prantare cosa, mescamente matas Sinònimos e contràrios prantamentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu plantation Ingresu plantation Ispagnolu plantación Italianu piantagióne Tedescu Pflanzung.

piantàlza , nf Definitzione prantàgia, cosa pitica de prantare; pigione nou de abe, casidhera Sinònimos e contràrios pranteri Frases como est ponindhe piantalza, ma si s'ortulanu no est bonu li essit male 2. su casidhaju nou si faghet sa piantalza serrada a muru in logu solianu, a bàrigu a bentu.

piantàre , vrb: plantai, prantai, prantare, prantari Definitzione nau de prantones, matighedhas o fintzes de prantàgia, pònnere in sa terra trebballada in fossighedhu, in fossu, cun is arraighinas in fundhu bene ammontadas de terra a manera de sighire a crèschere; fintzes semenare, betare su sèmene; pònnere cosa a bisura de mata o palu, fichia in terra de abbarrare firma; rfl. pònnere istrantagiaos, a bisura de mata, in posidura verticale Sinònimos e contràrios semenai / ficare, fichire Maneras de nàrrere csn: prantare (bide) a fundhu betadu = a pértia furada, sentza ndi dha segai de su fundu; torràresi a prantare (nadu de ccn.)= faisí torra su tallu cun sa ponidura, torrare a comintzare un'impreu apustis de su dannu, de una fura Frases no s'istodhit un'àrvure annosa pro la piantare in àteru logu! ◊ issu torrat a prantai is matas aundi segat ◊ nonnu aiat prantadu cussa nughe candho fit nàschidu babbu ◊ in cussa terra si podiat prantai fintzes linu ◊ in s'ortu bi prantamus latuca, càule, sèllere 2. pentzat issu a prantai is palus po cuncordai un'arcu 3. medas ant giau una manu de agiudu a Giuanni po si torrare a prantare, ca ndhe dh'iant furau su bestiàmene 4. is piciocos si prantaiant aposta in sa gennighedha de crésia po biere is piciocas deghi essiant ◊ is piciocos cicios in sa muredha si funt prantaos po saludare su preide Ètimu ltn. plantare Tradutziones Frantzesu planter Ingresu to plant Ispagnolu plantar Italianu piantare Tedescu pflanzen.

piantàrzu , nm Definitzione argiola po fàere prantàgia (prus che àteru cosas de ortu), fundhighedhos de prantare, tuledha Sinònimos e contràrios agliola, atuedha Ètimu srd.

piantàza , nf: prantàgia, prantàglia, prantalla, prantarja, prantarza, prantaxa 1, prantaza Definitzione erbas de ortu, o fintzes matighedhas piticas, de bogare de s'argiola e de prantare inue depent fàere mannas; a logos est fintzes unu pàstinu a bide americana, o una terra posta a prantones de frutuàriu Sinònimos e contràrios postinaza, prantedu, pranteri Frases est prantàglia frisca e cheret abbada ◊ fato arzoledhas e bendho sa prantaza Ètimu ltn. plantaria Tradutziones Frantzesu pépinière Ingresu seedbed Ispagnolu plantón, semillero Italianu semenzale, piantime Tedescu Sämling.

piantèglia , nf: plantella Definitzione pígiu de cosa fine chi si ponet in su fundhu de is iscarpas a sa parte de aintru, prus che àteru po chi su fundhu arresurtet lisu e istet bene su pei Sinònimos e contràrios ispiantèglia Ètimu itl. piantella.

piantèsa , nf Definitzione fata o atzione delicada, finesa, galania: in cobertantza, fintzes su contràriu / mi at fatu una p. = mi at fatu unu dirbetu Ètimu itl. piantare in asso.

piantigósu , agt: pranticosu, prantigosu Definitzione nau de ccn., chi est a làmbrigas calandho, chi che dhi calat su prantu Sinònimos e contràrios piantinosu, pranghicosu Frases deo malevadadu abbàido prantigosu sa mama chena gosu e mi ndhe apeno!◊ cussu ascamile de pisedhutza piantigosa mi che at fatu fuire Ètimu srd.

piantigótu , agt Definitzione chi portat is prantas de is peis totu callos, ma nau prus che àteru po unu bagamundhu Sinònimos e contràrios bagamundheri, bandhuleri Ètimu srd.

piàntigu , nm Sinònimos e contràrios piantu Frases pessaia chi sos chertos de sa vida fint sos piàntigos de una criadura (P.Foragizzu) Ètimu srd.

piantinósu , agt: prantinosu, prantulosu Definitzione chi costumat a prànghere, chi pranghet po dónnia cosighedha Sinònimos e contràrios achiguladu, chensciosu, memulosu, pianghijolu, piantuleu, pibinosu, prangidori, prantueri, princhiadori, spreàrgiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu geignard Ingresu whiny Ispagnolu llorón Italianu piagnucolóso Tedescu Jammerer.

piantonàre , vrb Definitzione lassare a s'ingrundha s'àteru a solu.

piantòne , nm Definitzione chie est postu a bàrdia, mescamente in casermas, a castiare s'intrada, o a custodiare a ccn.: si narat fintzes cun tzacu de unu chi istat coment'e ammammalucau.

piantòne 1, piantòni , nm: plantoni, prantone, prantoni Definitzione matighedha de prantare o prantada ma ancora pitica Sinònimos e contràrios arvuritu, matixedha, matutzedha Frases sos campos fint fatos a binzas e a ortos de prantones de frútora ◊ su procu ndi at bogau su mellus prantoni ◊ si che segas su prantone no faet prus sa mata! ◊ resurtadu metzanu, ca tue ses che prantone tropu abbadu!◊ su prantone est a dh'adderetzari a piticu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu arbrisseau Ingresu small tree Ispagnolu árbol pequeño Italianu alberèllo Tedescu Bäumchen.

piàntu , pps, nm: ciantu, plantu, prantu Definitzione de prànghere; su prànghere, su istare pranghendho Sinònimos e contràrios piàntigu / addorojamentu, addoroju, teroju, tormentu | ctr. arrisu Maneras de nàrrere csn: calai o falare su prantu = falare sas làgrimas; iscoraisí de su prantu = irfàgheresi in làgrimas; arrebbentare de prantu = prànghere ora meda, a boghes, iscadraxai (nadu mescamente de criaduras); abbadherigare de su prantu = intostaisí prangendi, ammustèrchere; scrocuedhara de prantu = ilborrocu de prantu Frases si ndh'est totu prantu ◊ l'ant iscutu ma no bi at prantu ◊ a issu dh’iant prantu coment'e unu de sa famíglia ◊ iant prantu meda totu is gianas 2. in domo totu est dolore e piantu meu e de sos nostros fizighedhos, sos chi tue as lassadu orfanedhos (P.Porcu)◊ dh'est iscapau su prantu ◊ ndi dh'est calau su prantu Ètimu ltn. planctus Tradutziones Frantzesu larmes, pleurs Ingresu crying Ispagnolu llanto Italianu pianto Tedescu geweint, Weinen.

piàntu 1 piànta 1

piantuléu , agt: prantaleu, prantueu, prantuledhu, prantuleu Definitzione nau de ccn., chi est sèmpere a su pranghe pranghe, chi acostumat a prànghere po dónnia cosighedha Sinònimos e contràrios achiguladu, chensciosu, memulosu, miaulosu, piantinosu, pibinosu, piciosu, prantulosu Frases gei ses un'ómini prantueu!…◊ betzos, piantuleos comintzant crama crama: "Fizos! fizos!"◊ isalenendhe, a boghe piantulea, aiat batidu sa ditada chi sos Americanos aiant bumbaldadu a Castedhu Tradutziones Frantzesu geignard Ingresu grumbler Ispagnolu llorón Italianu piagnóne Tedescu Jammerer.