A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

piànu , agt, nm: planu, pranu Definitzione chi est bene in paris, chi no portat giúmburos e ne fossos, lisu, e no pendhet a calecuna parte; css. tretu o cosa fata totu a unu paris (fintzes terra, campu e àteru); in is domos, su logu totu a unu paris de sa matessi artària (e de matessi mannària de is prantas), siat a paris de terra e siat in artu a un'artària parívile / min. pranicedhu; figuras pianas = in geometria, calesiògiat ispàtziu o tretu limitau cun tres puntos, tres o prus línias chi atobiandhosi in su matessi paris sestant una genia precisa de figura (es. triàngulu, cuadrau, retàngulu; cricu = línia curva serrada a 360 grados cun totu is puntos cantepare atesu de su centru) Sinònimos e contràrios lísciu, paris / ladarza Frases est una tanca totu tirrinu népitu, pranu chei sa pranta de sa manu abberta ◊ fue sos chi rie rie ti passant sa manu prana: chircant de ti lusingare pro resessire in s'impignu! 2. tèngiu una gana forti in coru miu de curri totu atressu de su planu 3. sos polatos sunt domos a medas pianos Sambenados e Provèrbios smb: (De)plano, (De)planu, Pianu, Planu, Pranu Ètimu ltn. planus Tradutziones Frantzesu plan, plat Ingresu flat, plain Ispagnolu llano, plano, piso, planta Italianu piano Tedescu eben, flach, Fläche, Stock.

piànu 1 , agt Definitzione nau sèmpere de movimentu, chi si faet chentza de brínchidos, chentza iscutuladas o trémias, chentza dhue pònnere tropu fortza / a pianu, a pianedhu = abbellu; andhare a passos pianos = abbellu Sinònimos e contràrios glianu, pàsidu, pràtinu Tradutziones Frantzesu doux, léger Ingresu gently Ispagnolu suave Italianu piano, blando Tedescu langsam, sacht.

piànu 2 , nm Definitzione genia de progetu po fàere o regulare un'atividade istabbilindho iscopu, métidu, tempus e dinare necessàrios po dhu realizare / p. reguladore = genia de lei po regulare totu s'atividade edilítzia de una bidha o citade.

pianuvòrte , nm Definitzione istrumentu musicale a cordas sonadas a martedhedhos chi iscudent comente si tocant is tastos de sa tastiera Terminologia iscientìfica sjl.

piàra piàda

piaràba , nf: biarava* Definitzione ispétzia de erba de ortu chi faet un'arraighina grussa meda e cota si papat a insalada Sinònimos e contràrios aeda, cea 1.

piardèdha , nf: pibardedha, piladredha, pilardedha Definitzione tomata de toscu, de margiani, de cuadhus, tumata areste o mela de velenu, genia de tamatedha burda, ispinosa, nada deosi po su frutu velenosu chi faet (coment'e una superba matuca meda, groga, unu pagu ingespiada); cosa a papare avelenada chi ponent po su margiane, po canes dannàrgios Sinònimos e contràrios bucone, buconete, pilórica 2. is bardaneris ant avelenau is canes a piladredha Terminologia iscientìfica rba, Solanum linnaeanum Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu morelle de Linné Ingresu Devil’s apple Ispagnolu manzanillas, pelotillas, tomateras del diablo Italianu pómo di Sodoma Tedescu Teufelskirsche, Sodomsapfel.

piàre , vrb Definitzione sufrire, istare a malas supias: si narat solu in "male piendhe" Sinònimos e contràrios penai.

piarèsa , nf Definitzione purfurarzu, crunculleu Sinònimos e contràrios fruferarzu Frases at intesu sas prantaitas e sas piaresas cantandhe supra de sa domo Terminologia iscientìfica pzn.

piarítu , nm: piedita, pieritu Definitzione pilu de tita, genia de maladia a titas chi benit prus che àteru a is animales, a sa fémina allatandho (si ufrat e faet in matéria sa tita, faet a dolore e a callentura): su late de una tita deosi a logos si narat late mússidu Sinònimos e contràrios basadura, mudridura Frases comenti calat s'àcua in s'arriu aici calint is venas de su lati e su pieritu si pongat a parti! ◊ dhi fiat beniu unu piedita légiu Terminologia iscientìfica mld Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mastite Ingresu mastitis Ispagnolu mastitis Italianu mastite Tedescu Mastitis.

piàrra , nf Definitzione upm., tamatas isperradas, salias meda e sicadas Sinònimos e contràrios pibadra* Terminologia iscientìfica mng.

pías, píast , bvrb Definitzione genia de vrb. (2ˆ p. sing.) chi s'impreat po fàere su cund. de totu is vrb.: s'impreat a sa matessi manera fintzes po giare s'idea de una possibbilidade (prop. potentziale) Sinònimos e contràrios iast, tias 2. e pias chèrrere pigare po tzeracu s'isposu meu?!(M.Deiana)◊ mi piast a tzerriai po mi nàrriri comenti pia a podi fai?

piàstra , nf: pirasta Definitzione pedrighedha (o fintzes orrugu de téula) lada, tundha o cuadrada, orrugu ladu e grussu de metallu / giogai a piastras, o pirastas = a s'imbréstia Sinònimos e contràrios bréstia, imbréstia, impiastra Frases at pigau un'ou, dh'at postu in d-una pirasta e dh'at fatu girai po biri si fiat cotu ◊ ingui si podit giogai a pirasta o a badrufa Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu plaque Ingresu plate Ispagnolu tejo Italianu piastra, murièlla Tedescu flacher Stein, Steinscheibe.

piastrína , nf Definitzione elementu de su sàmbene chi serbit a dhu fàere cagiare.

piàstu , nm: piraltu, pirastru, pirastu Definitzione mata totu ispinosa (a ispinas grussas e longas) e frutu (upm) areste, una genia de pira pitichedhedha tundhita e asciuta, pedrosa (faet a dha papare candho est fata, unu pagu in colore de castàngia, a matza niedha, ca cherfa arreschet in su gúturu): est sa linna chi s'innestat a pira / favedhare a pirastru piriferchi = a brétiu Sinònimos e contràrios piredhu / pirastrolu, piroi Frases si si che sicat cussa inferchidura restas unu pirastru ismutzurradu! (Cubeddu)◊ lea una cuba de chelcu o de piraltu: si la pienas de binu gualtu mantenet su difetu fin'a moltu (Piras) 2. no apubu nudha, sa vista mi est cumentzendi a mancai: su nai ca portau is ogus che pirastu de monti! ◊ su pirastru est una frútora obescosa ◊ su pirastru como est cherfu, birde che a sa prunischedha Sambenados e Provèrbios smb: Pirastru, Pirastu Terminologia iscientìfica mt, Pyrus spinosa Ètimu ltn. pirastru(m) Tradutziones Frantzesu poirier sauvage Ingresu wild pear (tree) Ispagnolu peral silvestre Italianu perastro Tedescu Holzbirne.

piàstu 1 , nm Definitzione genia de meighina de pònnere a impacu, a frigadura Sinònimos e contràrios impiastru* Frases po is gurones faiant unu piastu cun sèmene de linu.

píat , bvrb Definitzione genia de vrb. (3ˆ p. sing.) chi s'impreat po fàere su cund. de totu is vrb. (si narat fintzes cun sa prep. a ): s'impreat a sa matessi manera fintzes po giare s'idea de una possibbilidade Sinònimos e contràrios iat, tiat Frases intrau in sos binti sete annos piat èssere ora de si cricare fémina! (M.Deiana)◊ mesu litru de binu… no piat bastare una tassa?! ◊ e ite chi dhu biiat su babbu: si piat mòrrere dea su dispraxere! (Deidda-Saderi) 2. a nàrrere pràghere fortzis est tropu, però no mi piat mancu dispiàghere.

piàta pàltza

piataditúla , nf Sinònimos e contràrios piatarita Terminologia iscientìfica pzn.

piatàle , nm: piatzale, prassali, pratzali Definitzione partza de domo, fintzes logu largu meda ananti de unu fràigu Frases is domus si afàciant in su pratzali ◊ at agatau su prassali giai totu prenu de bendidoris, in sa festa ◊ sunt ballendhe in su piatale de crésia ◊ féminas e pipias trabballànt otu e noi oras sudadas che béstias in is pratzalis de sa mena!