A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

peillòne , nm, agt Definitzione pei mannu meda, chi o chie portat peis mannos Sinònimos e contràrios pedudu Frases de chi'est custu peillone? Ètimu srd.

peilóngu , nm Definitzione una genia de pastudrèmini: dhu narant puru carcàngiu longu Sinònimos e contràrios cannajoni Terminologia iscientìfica rba, Elytrigia repens Ètimu srd.

peincanédhu, peincarchédhu, peincarèdha, peincarédhu , nm: peinconedhu, penconedhu, piancaredhu, pincanedhu, pincaredhu Definitzione genia de giogu: si faent in terra unos tres cricos, duas casellas o pratzitas, un'àteru cricu e àteras bàtoro casellas (a grughe), si tirat una pedrighedha ladita (brestiedha, tallatza) e si brínchidat a unu pei (sàrtidu a camba assobada) de unu cricu (o casella) a s'àteru ispostandho sa pedrighedha e chentza pònnere su pei in is síngias de làcana tra casella e casella / andai a pincaredhu, fai su p. = andhare brinchitendhe a unu pè chentza si muntènnere a logu; camminai a pincaredhu = topi topi Sinònimos e contràrios ancabita, peditzopu, tzàncaru Frases is pipius giogànt meda a pincaredhu e arguai a chini no arrispetàt sa régula! ◊ is piciochedhus a merí andastis a giogai a penconedhu 2. a brínchios poto andhare intas a peincarchedhu ◊ su piciochedhu est torrau sartendi a peincanedhu, cun su didu isconchedhau ◊ si cumènciat faendho a piancaredhu su giru de sa càmpana Terminologia iscientìfica ggs.

peinchédhu , nm Definitzione peighedhu, pei piticu, pei de pipiu Sinònimos e contràrios pedighedhu, peúnculu Tradutziones Frantzesu petit pied Ingresu small foot Ispagnolu pie pequeño Italianu piedino Tedescu Füßchen.

peinconédhu peincanédhu

peintzócu , nm Sinònimos e contràrios ancabita, peditzopu, peincanedhu Ètimu srd.

peistànti , nm Definitzione bàrdia a tipu militare, firma, prantada, sèmpere a sa lerta / billai a p. Sinònimos e contràrios bàrdia Frases no essendudenci perunu serróngiu, su pastori depiat billai a peistanti dí e noti.

peíta , nf Definitzione posta de pei, su singiale chi abbarrat in terra de comente at passau gente o animales Sinònimos e contràrios addromu, apeicu, arrasta, arrestallu, frata, ilmina, peada, trata Frases nàrami sa fromma de sas peitas e ti naro de chie sunt sas botes ◊ in terra bi sunt sas peitas de unu cadhu Sambenados e Provèrbios smb: Peita, Peitas, Peitta Ètimu srd.

peitàre , vrb Definitzione iscúdere is peis a terra, nau de animales Sinònimos e contràrios aterrinai, cadramissare, marrare, marrascedhai Ètimu srd.

peitólzu , nm Definitzione loghighedhu istrintu, su tantighedhu de dhue càbere is peis, in istrintu Frases si caminat e si passizat coment'e pudhas in d-unu peitolzu (G.Elies).

peitròtus , agt Definitzione guastu, chi tenet pecu a peis, chi dhos portat unu pagu furriaos, trotos Frases cussu macu peitrotus, unu piríciu ispaciau!… Ètimu srd.

peixédhu pedighédhu

pejòne pasòni

pejonía , nf Sinònimos e contràrios afitu, pasoni.

pejoraméntu , nm: peoramentu Definitzione su andhare de male in peus de calecuna cosa Sinònimos e contràrios aggravamentu, aggravu, impeoramentu, malescimentu, pejoria, peoru | ctr. imbonimentu, mediada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aggravation Ingresu worsening Ispagnolu empeoramiento Italianu peggioraménto Tedescu Verschlechterung.

pejoràre , vrb: peorai, peorare, peurai Definitzione andhare male, de male in peus Sinònimos e contràrios aggravae, impeorai, impeusare | ctr. megliorai, imbonire Frases si torrat s'iberru sos purmones suos pejorant ◊ muzere mia fuit andhandhe e peorandhe, sas dólimas semper creschindhe ◊ pómpia chi sa cosa podet pejorare! ◊ biendhe su frade pejorau li dispiachiat de no poder fàchere nudha ◊ sa tucada de sa fiza at pejorau su male de sa mama ◊ sa salude sua est semper pejorandhe Tradutziones Frantzesu empirer Ingresu to worsen Ispagnolu empeorar Italianu peggiorare Tedescu verschlechtern.

pejoría , nf: peoria, peuria Definitzione su andhare peus de is cosas: est candho incrueschet unu male Sinònimos e contràrios aggravamentu, aggravu, impeoramentu, malescimentu, pejoramentu, peoru / cdh. pigiuria | ctr. imbonimentu, mediada Frases sos males sunt semper in pejoria Ètimu spn. peoría Tradutziones Frantzesu aggravation Ingresu worsening Ispagnolu empeoramiento Italianu peggioraménto Tedescu Verschlechterung.

péjus , agt, avb: peus Definitzione foedhu chi ponet a paragone malu cun malu, male cun male: chi o cosa chi est de calidades o in cunditziones prus malas; chi andhat o faet in contràriu, male prus de cantu est o prus de innanti, in manera prus pagu bona / a/c. no càmbiat mai mancu coment’e agt. (su, sa, is, sas, sos peus + nm./nf.) e podet pigare s'avb. prus; si narat fintzes coment'e pron. Sinònimos e contràrios | ctr. méglius Maneras de nàrrere csn: a peus chi…, peus e peus = male e peus chi…; fai mali po peus = fàghere male e peus, malepeus Frases cussos fint sos annos peus de s'emigratzione ◊ tue puru, su peus chi bi fit mi ndh'as batidu! ◊ in su peus disastru che ruesti (M.Murenu)◊ cust'úrtima troga est peus de sa prima 2. peus pro isse chi faghet gai! ◊ cristianu reberde, si li naras a si callare abbóghinat peus! ◊ si ses a dolore de mata no mànighes, no ti fetat peus! ◊ custa cosa immoi andat peus 3. su bortaedie si fit ponendhe in pejus: tronos e lampos pariat chi cheriant isperrare sa terra ◊ apu bistu a bonu papencinci a mellus e apu agatau a malu trotoxau cun peus (F.Carlini)◊ lassa sciogai, sentza de ti nci ammesturai a su tallu, po no fai mali po peus! 4. a peus chi mi dolet su casciale mi at essidu in sa barra unu tzuellu Sambenados e Provèrbios prb: aundi dhoi est mali, aciungit peus Ètimu ltn. peius Tradutziones Frantzesu pire, plus mal Ingresu worse Ispagnolu peor Italianu peggióre, pèggio Tedescu schlechter, schlimmer.

pelàu , nm Definitzione druche fatu cun pira Terminologia iscientìfica drc.

pèlau , nm Definitzione poju de abba in is errios a bisura de istagnu Ètimu ltn. pelagus.