A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

peldonài, peldonàre pedronài

peldónu pedrónu

példua , nf: pérdua Definitzione su pèrdere o fintzes perdimentare cosa Sinònimos e contràrios ispéldua, pérdia / cdh. pàldua | ctr. balanzu, benefíssiu, conchista, profetu Frases penso chi sias penetida de sa példua e dannu chi as àpidu ◊ su tempus, chi riparat o addulchit totu sas àteras példuas, est su solu bene chi una bolta példidu piús no si riparat ◊ cun pérdua de onore e graves dannos 2. a l'ispizolare a leputzedhu, sa patata, bi at pérdua meda ◊ a fàghere gai bi at pérdua manna: est prus su chi frundhis chi no su chi conchistas Ètimu ctl. perdua Tradutziones Frantzesu perte, gaspillage Ingresu waste, loss Ispagnolu pérdida, derroche, despilfarro Italianu pèrdita, sprèco Tedescu Verlust, Verschwendung.

peldulariàre , vrb Definitzione bagamundhare, andhare a giru, fàere su perdulàriu Sinònimos e contràrios bandhulare, corruntonai, girollae, perdulare Frases lu lassaiant essire a peldulariare in sas carreras Ètimu srd.

peldulàriu , agt, nm: perdulaju, perdulari, perdulàriu, perdullàriu, predulari Definitzione chi o chie istat perdendho su tempus in giru, chentza fàere nudha de giudu Sinònimos e contràrios aproviau, malacudidu, maliberde, regoltolzu / andariegu, bacamundhu, bandhuleri, corruntoneri, garroneri, rundhajolu, vanganteri Frases unu fegone perdulàriu li deit lolluru nèndheli chi sa cosa chi si bufat si pagat puru! ◊ funt ispérdius in totu su mundu coment'e perdulàrius andendi de logu in logu ◊ no est in chirca de canes perdulajos argamilossos! ◊ ma bribbanti iast a èssi: dèu bocendumí e tui fadendu su predulari in continenti! Ètimu spn. perdulario Tradutziones Frantzesu fainéant Ingresu idler Ispagnolu vago Italianu perdigiórno, fannullóne Tedescu Taugenichts.

peldusèmene pedrusèmene

pelduvèmmina , nm Definitzione nau de ómine, chi faet fainas de féminas Ètimu srd.

pelèa , nf: pellea Definitzione s'immarritzone, sa múngia, s'ifadu chi si pigat faendho cosa, trebballandho Sinònimos e contràrios apeleu, bataria, fadia, impeleu, istrachidúdine, stragu 1 / cdh. pilea | ctr. discànciu, pasu Frases su pischedhaju pacu cosa istratzat: si calicuna ndhe ispatzat est a fortza de gherra e de pelea ◊ a bogare preda bi at pelea manna ◊ una de sas peleas prus mannas, poninne e torranne a pònnere custu contu, est istada sa manera de iscríere 2. so semper in pelea, tziricandhe sos ammentos galanos chi una die mi ant allutu su coro (F.Satta)◊ su mundhu est cólumu de peleas ◊ prima de atzapare un'àteru travàgliu ne deves colare de peleas! Ètimu spn. pelea Tradutziones Frantzesu fatigue, peine Ingresu breathlessness, trouble, labour Ispagnolu tute, zurra Italianu fatica, briga, affanno Tedescu Mühe.

peleài, peleàre , vrb: apeliai, peliai Definitzione pigare pelea, matana, apeleu, múngia faendho cosa; istare a perrica abbetiandho po calecuna cosa chi si bolet Sinònimos e contràrios fadiae, ghimallai, matanare, penai, trumentai / apiliare, pedie Frases o Gesús santu ahi peleadu cantu as pro a mie! ◊ die e note peleo pro sas munzas chi mi leo ◊ za ndhe at peleadu, sa zente, de fàmine, in tempos de gherra!…◊ cantu pensas e faghes e peleas det a sa morte tua terminare ◊ pro èssere abberu ómine, unu depet peleare: sinono it'ómine est?! ◊ a peleare macos bi cheret passéntzia meda ◊ e chie bi la faghet a peleare tota vida zente dorta?! 2. est de diora peliendi po dhi bendi sa domu Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu combattre, se fatiguer, demander avec insistance Ingresu to fight, to worry oneself, to ask insistently Ispagnolu pelear, pedir con insistencia, instar Italianu combàttere, affannarsi, chièdere con insistènza Tedescu kämpfen, streiten, sich abmühen, sich ängstigen, um etwas bitten (eindringlich).

pelèi , nf Definitzione genia de idea firma in conca, calecuna cosa chi si faet chentza tènnere unu motivu precisu Sinònimos e contràrios apeleu Frases candu dhu pigat sa pelei no fait a dhu storrai ◊ immoi est pighendidhu sa pelei po is cosas antigas! Tradutziones Frantzesu idée fixe Ingresu obsession, fixed idea Ispagnolu obsesión, manía Italianu fissazióne Tedescu fixe Idee, Zwangsvorstellung.

peleósu , agt Definitzione chi dhue bolet pelea, chi giaet pelea, múngia Sinònimos e contràrios arrebbentosu, fadigosu 1, inzotosu, matanosu, pistosu, trabagiosu, trumentosu | ctr. discanciosu, lébiu Frases ah, peleosu andhare… e càriat subra palas su bàrriu pesosu! ◊ a tzapare in binza est peleosu, balla! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fatigant Ingresu hard Ispagnolu pesado, agobiante Italianu faticóso Tedescu mühsam, anstrengend.

peléu , nm: apeleu Definitzione totu su chi unu cricat de fàere, fintzes cun múngia, po arrennèscere in ccn. cosa / a p. = a pelea, a trabballu Sinònimos e contràrios bataria, impeleu, matana, pelea*, secamentu Frases nessi in bijone beni pro allebiare dogni peleu! ◊ sa giustíscia tua est in peleu, però no podes coglionare a Deu! ◊ vivo in apretu e in peleu ◊ in piús peleu de sa chi fist ti ses posta como ◊ tue in tribbunale chircas de ti ch'essire dae peleu ◊ pelea e peleu est totu su matessi! ◊ sias prontu a calisiollat peleu po su bèni de s'isposa e de sa famíglia tua! Tradutziones Frantzesu peine, souci Ingresu bother Ispagnolu molestia, engorro Italianu briga, affanno Tedescu Mühe.

pèlfa , nf: perfa, prefa Definitzione una genia de orrobba: si narat fintzes de su velludu chi si manígiat po fàere a bestimentos / pantalones, tzacheta de perfa Sinònimos e contràrios belludu, pilúcia Frases cherzo colare a sa butega de su sartu ca mi servit una tzancheta de prefa ◊ tui tenis una poriga de cratzonis de prefa nous Terminologia iscientìfica ts Ètimu ctl. pelfa Tradutziones Frantzesu peluche Ingresu sweatshirt, plush Ispagnolu felpa, terciopelo Italianu félpa, velluto Tedescu Plüsch.

pelfessiòne pefessiòne

pelfétu , agt: perfetu Definitzione chi est chentza pecu e ne neghe, chentza mendhea e ne vítziu perunu, chi est bene finiu, chi no dhi mancat nudha de bonu, de calidades bonas (ma che a totu is agt. de calidade podet fàere unu gradu) Sinònimos e contràrios | ctr. difetosu Frases deves ischire: s'ómine perfetu no est nàschidu ancora, cussidera! ◊ si bolis èssi perfetu, bai, bendi totu su chi possedis e su dinai donadhu a is pòburus (Ev)◊ s'iscola de sa natura est un'iscola perfeta ◊ sa mama est sa piús perfeta chi no traighet e bos at in coro! (Cubeddu) Tradutziones Frantzesu parfait Ingresu perfect Ispagnolu perfecto Italianu perfètto Tedescu perfekt.

peliài peleài

pelicordína , nf: pericordina, perigoldina Definitzione ballu antigu frantzesu / ti la fato ballare deo sa pelicordina!… = ti fatzu curri!, ti dh'ongu dèu su tanti!… Ètimu itl. perigordina.

pellàrgu , avb Definitzione passandho unu pagu atesu, a illargu (nau de logu o fintzes de chistione, argumentu, arrexonamentu) Sinònimos e contràrios pestesu Frases su pastore istat totu pellargu tentendhe su bestiàmine Ètimu srd.

pellèa pelèa

pellegrína , nf Definitzione genia de capoto; ispétzia de muncadore fatu a trapadígliu chi portant is féminas in su tzugu Frases su grideri fiat sempri cun d-una pellegrina de sordau.