Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

pèlcia , nf: perca, pèrcia, pèscia, preca Definitzione genia de apertura e buidu in s'orroca, a buca manna, a bortas fintzes fundhuda; buidedhu intermesu de duas pedras, fintzes in is muros; logu de orrocas, in mesu de orrocas / min. perchighedha Sinònimos e contràrios aruta, garghile, gruta, péntuma / calanca, fresone, istampa, terga 1 Maneras de nàrrere csn: pèrcia de fadas = domus de gianas; una pèscia ’e domo = una domita; pèrcia de gortíciu = perra de ortigu, a lacu comente essit de truncos mannos Frases in custos montes che at pèlcias ◊ sa pèlcia repitit faedhu e càntigu ca intumbit ◊ su bentu est a corróchinos in precas e in trocos ◊ est cumpidendhe sas pèscias chirchendhe unu fiadu ◊ sa perchighedha pariat un'ispétzia de nitzu ◊ in cussa perca bi abbitaiat bandhidos ◊ sos cadhos sunt muscanne in sa preca 2. calchi sodhu chi tenet che lu ponet in pèscias de muru 3. candho fipo pitzinnu zumpabo ribos e percas a s'anchedha ◊ sas abbas comintzant a ifúndhere sos terrinos pragaos de sicannas, de percas e de anneos (F.Satta)◊ a tzapu semenaiant orzu e trigu in pèrcias e pasciales contzimados a ledàmine Terminologia iscientìfica slg Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu caverne, anfractuosité Ingresu cave, ravine Ispagnolu cueva, recoveco Italianu cavèrna, anfratto Tedescu Höhle.

pelciòne , nm: pescione, precone 1 Definitzione pèlcia manna Frases ancu ch'esserat ruta in calchi pescione, prima de mi giogare suta, s'acheta! ◊ in sos precones sunt tudanne sas isperas de unu frade chi ant immandradu pro múrghere su dinari de su riscatu.

pelcuràdu , pps, agt: procurau Definitzione de pelcurare Sinònimos e contràrios coberau, corbau.

pelcuràre , vrb: perculare, precurai, precurare, pricurai, procurai, procurare Definitzione buscare, cricare e agatare cosa po dha tènnere / procurare de…= fai a manera de… Sinònimos e contràrios coberai Frases sos bannidos intraiant in bidha pro si pelcurare botas o búlvera ◊ circa de precurai su dinai!◊ chi ti cricant a trebballare, bae ca ti podes precurare dinaredhu! 2. bonu est chi procuris de no ti abantai! ◊ seu procurendu de dhu fai connòsciri

pelcutzàre , vrb: percutzare Definitzione buscare, arregòllere cosa a pagu a pagu, cun dificurtade Sinònimos e contràrios bruscare, coberai, preulire, regutzulare Frases fit chilchendhe de percutzare in su sacone alluminzu pro sa tziminea ◊ chena connòschere pitzinnia peruna, impareit luego s'arte de si percutzare su mossu de su pane ◊ si pelcutzat calchi sodhu za l'ispendhet bene.

pèlda pèdra

peldàgia , nf Sinònimos e contràrios altana, paradella, peàdiga 1 Ètimu srd.

peldeinchinèdha! , iscl Sinònimos e contràrios perdéntzia!, perdetzinada!, perdeu!, perdixi! Ètimu srd.

peldeintzinèdha! , iscl Sinònimos e contràrios perdéntzia!, perdetzinada!, perdeu!, perdixi! Ètimu srd.

peldelàna , nm Definitzione peis de lana, unu chi si movet abbellu abbellu chentza fàere mutúgiu, chentza si fàere sapire: nau in cobertantza, su lèpere Sinònimos e contràrios lèpere Ètimu srd.

peldentzína! , iscl Definitzione foedhu chi narant po imprènnere foedhandho, unu pagu a ispantu, ma fintzes po afuta, tzacu, coment'e fastidiaos Sinònimos e contràrios perdéntzia!, perdetzinada!, perdeu!, perdixi! Frases fit beru, ma, peldentzina, fit tropu! Tradutziones Frantzesu parbleu! Ingresu gosh Ispagnolu ¡por Dios! Italianu perbacco! Tedescu Donnerwetter!

pèldere , vrb: pèldiri, pèrdede, pèrdere, perdi, pèrdiri, predi Definitzione essire o pigare cosa de sa vista, de possessu, a manera de no ischire prus inue est o de no ndh'èssere prus meres, de no dha tènnere prus, ma fintzes in su sensu de perdimentare sa cosa ponendhondhe chentza cabu, chentza bisóngiu, o guastandhodha; rfl., no ischire prus inue unu est, no agatare o no ischire prus su camminu po andhare a ue si bolet o torrare a logu connotu: segundhu de ite si foedhat, su si cundennare s’ànima, essire malu, andhare male; àere sa parte peus in is càmbios (fàere prus ispesa chi no badàngiu), in su giogu, in is provas a trivas de pare; nau de istrégiu, lassare essire in calecunu istampu o segada o lassare orrúere su chi dhu'est aintru; andhare male, no ndh'àere fortuna de calecuna cosa, guastare de no èssere prus bonas nau de cosas de papare / ind. pres. 1ˆ p. sing. pèrgio; cong. pres. 1ˆ p. pl. perdemas; pps. pérdidu, pertu, prédiu Sinònimos e contràrios aperdimentare, arroinare, guastare, imballiare, impèrdere, ispeldisciare, perdire / falare, sfàiri | ctr. balanzare, bíncere, conchistare, salvai Maneras de nàrrere csn: p. sa limba = no èssere prus bonu a faedhare una limba, no faedhare, essire mudu; pèrdiri sa boxi = essire serragados meda; p. sa vista, sos ogros, sa salude = inciurpaisí, essiri malàdiu; p. sa passéssia = arrennegàresi, dare a subra, no agguantare prus; p. sas fortzas = essire débbile; p. lati e cardaxu = pèrderendhe totu, pèrderendhe sacu e sale; p. su sentidu = irbariare, ammachiaisí; p. tempus = pònnere su tempus in cosas chentza cabu, chentza fàghere cosas de zudu; pèrdere sonnu = drommire prus pagu de su tantu chi bi cheret; no ndi perdit nudha (nadu de ccn. postu a paragone de un'àteru; nadu de unu chi est iscurtendhe, chi istat gai atentu de si ammentare totu su chi at intesu) = si assemizat deunudotu, est lintu e pintu s'àteru; pèrderendhe su fedu (nau de fémina, de animali príngiu) = aurtire, fintzas andhàreli male de àtera manera, mòrrere de dannu; pèrdere s'iscola = no andhare o no lassare andhare a iscola; lassare pèrdere (una cosa, una chistioni, un'ofesa) = lassare istare, lassai sentz'e circai, no ndi fai contu, perdonai Frases si unu possedit centu brebeis e ndi perdit una, no at a lassai is atras norantanoi in is montis po andai a circai sa brebei pérdia? ◊ sa burrasca li at pérdidu sa nae ◊ onzi cosa lassada est pérdida ◊ no mi che lees cussa cosa, no mi la perdas! ◊ zughia su mucadoredhu in busaca e no mi l'agato: lu depo àere pérdidu ◊ custu tubbu est perdendi àcua ◊ su mastru bonu no ndhe perdet de materiale, triballendhe! 2. est pigadu a montes ma s'est pérdidu ca no connoschiat su caminu 3. a fàghere gai no mi cumbenit: deo bi perdo! ◊ cojendhe cun isse bi at pérdidu: issa si at barriadu una rughe! ◊ su prus, sa fémina est a parti de perdi ◊ giogamus a chie perdet pagat 4. dona atentzioni ca ndi perdis lati e cardaxu! ◊ medas berbeghes ndhe ant pérdidu s'anzone ◊ scerada, cun su mali chi tenit ndi at pérdiu su pipiu! 5. segundhu it’est, sa cosa de manigare lassada fora de frigoríferu si perdet ◊ sa peta cheret cota ca sinono si perdet ◊ putzi putzi a papare patata frissa in ozu de balena, e in bidha s'ulia perdínnesi! ◊ sicomente de frútora ndhe tenet meda, pro no si pèrdere ndhe regalat 6. bi est chie perdet su tempus e chie lu cunchistat ◊ a che colare sa die sentza it'e fàchere est a la pèrdere ◊ a sos fizos no lis perdet mai s'iscola, mancari in su bisonzu 7. custa carrada perdit e tocat a cambiai su binu a un'àtera Sambenados e Provèrbios prb: chie perdet s'anzenu bi ponet su sou Ètimu itl. perdere Tradutziones Frantzesu perdre Ingresu to lose Ispagnolu perder Italianu pèrdere, smarrire Tedescu verlieren.

peldidòre , agt, nm: perdidore, perdidori Definitzione chi o chie perdet o at pérdiu mescamente in calecuna prova a bínchidas Sinònimos e contràrios | ctr. binchidore Frases cun sa gherra sunt pagos sos binchidores e medas sos perdidores ◊ candho distruent vidas sont cunvintos de àere, issos, sa bínchida tentu: ma perdidores sont, prus de sos bintos! (I.Porcheddu)◊ a sos perdidores lis friet tropu sa curcuriga de sas votassiones! ◊ su destinu ti at lassadu pro sempre perdidore Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu perdant, vaincu Ingresu loser, losing Ispagnolu perdedor, derrotado Italianu perdènte, sconfitto Tedescu Verlierer.

peldiédu padriédu

peldíga, peldíge, peldíghe padríxi

peldigínu , avb: perdighinu, perdijinu, perdixinu Definitzione chircare una cosa a perdixinu = a perda furriada; cúrrere, fuire a p. = (che a sa perdighe) a tota fua Frases a sa micada de sa chintolza su puzone est fuidu a perdijinu Sambenados e Provèrbios prb: cane chi a s'abba calda est iscadhadu fuet dae sa frita a perdijinu Ètimu srd.

peldigòne pedrigòne

peldingiànu pedringiànu

pèldiri pèldere

peldíxa padríxi