sconomédhu , nm Definitzione sa punta modhe de is erbas, de is linnas Sinònimos e contràrios coramedhu*, trisioni Terminologia iscientìfica rbr.
sconsolài , vrb: isconsolai* Definitzione giare o pigare disconsolu.
sconsólu , nm: isconsolu* Sinònimos e contràrios disconsolu, dispiachere / cdh. scunsolu | ctr. conciolu, cuntentesa.
scontoibàda , nf Definitzione su scontoibai Frases in sa terra is óminis ant a èssi pigaus de afannu e de atzíchidu po is scontoibadas de su mari avolotau Ètimu srd.
scontoibài , vrb Definitzione its, iscosciare?, isordulare?, addobbare, iscúdere contr'a is iscóllios? scontroriai? Frases sa barca intantis fut a unu tretu mannu de sa terra e, sendu a bentu contràriu, is undas fuant scontoibendidha (Ev).
scontoibàu , pps, agt Definitzione de scontoibai 2. portat su coru scontoibau ◊ de su bentu chi si fut pesau medas cosas ndi fuant abarradas scontoibadas.
scontoimmài , vrb Sinònimos e contràrios irmoventare, scotzedhai.
scontonài scantonài
scontrariài , vrb: iscontroriare*,
scontroriai,
scuntroriai Definitzione
andhare contras a unu, nàrrere cosa a murrúngiu, brigare
Sinònimos e contràrios
arrefrigai,
certai,
contraíchere,
contriare,
iscontriai,
scuntretzai
| ctr.
audire
Frases
fait is cosas totu tzachitzachi ca dh'ant scontroriau
Tradutziones
Frantzesu
contrarier,
contredire,
réprimer
Ingresu
to oppose,
to contradict
Ispagnolu
contrariar,
obstaculizar,
contradecir
Italianu
contrariare,
avversare,
contraddire,
reprìmere
Tedescu
widersprechen,
anfeinden.
scontriadúra , nf: iscontriadura* Definitzione su scontriai Sinònimos e contràrios iscóntriu.
scontriài , vrb: iscontriai* Definitzione atumbare andhandho a sa bandha contrària, nau fintzes de chistionu; nàrrere cosa contr'a unu mescamente si tenet pretesas Sinònimos e contràrios atapai 1, scontrariai.
scóntriu , nm: iscóntriu*, scontru Definitzione genia de cropu / arrúiri a terra de scóntriu = a corpu, totu paris Sinònimos e contràrios atapada, dannu, guastu, iscontriadura.
scontroriadúra , nf Definitzione su scontroriai, su fàere o nàrrere cosas in parte contràrias una a s'àtera Sinònimos e contràrios scontróriu Ètimu srd.
scontroriài scontrariài
scontroriósu , agt Definitzione chi tenet su naturale de iscontroriare, unu pagu difícile de acuntentare Sinònimos e contràrios agrestosu, cravosu, iscontriosu Ètimu srd.
scontróriu , nm Definitzione
su scontroriai, su fàere o nàrrere cosas in parte contràrias una a s'àtera
Sinònimos e contràrios
scontroriadura
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
contraste,
répression
Ingresu
contrast
Ispagnolu
contraste
Italianu
contrasto,
repressióne
Tedescu
Gegensatz.
scóntru scóntriu
scontziài , vrb: iscontziai* Definitzione andhare o mòvere de un’ala a s’àtera, unu pagu a istontonadura, a scéscias Sinònimos e contràrios scemiai Frases si scóntziat e si sàntziat, sciacuendisí s'istrexu ◊ su carru nci fiat arruncau scóntzia scóntzia in sa geca.
scopiài, scopiàre sciopài
scopíe , vrb: iscopire*, scupiri Definitzione nau de is matas, isparare, bogare cambos noos, linna noa, o nau fintzes de una fortza chi si faet a bíere, chi faet efetu, tenet isfogu, e si narat puru in su sensu de istupare (bartza, carrada), lassare andhare abba o cosas deasi; fuliare salia Sinònimos e contràrios brionire, brotai, sciogai / istapare / gruspiare, gruspire, ispudai Maneras de nàrrere csn: s. senténtzias, sàngui; s. tundu = dàresi importu Frases chini non scupit cun su cuadhu scupit cun sa sedha ◊ su bentu scupit in àcua ◊ besseinci mancai a sa furca: oi su nervosu mi dhu scupu cun bosatrus, si no dh'acabbais! 2. chini scupit a celu dhi torrat in faci sa salia.