A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

scoradúra , nf: iscoradura* Definitzione ferida, istocada a su coro; fintzes ispinzadura, oguliau, pitzigadura de ogu.

scoragíri , vrb: iscoragire* Definitzione pèrdere, leare, fàere pèrdere su coràgiu Sinònimos e contràrios desanimai, dirrenare, disalentai, isarcare | ctr. acoragire, audire.

scorài , vrb: iscorai* Definitzione segare o bogare su coro, fèrrere a su coro; ofèndhere, dispràxere meda, fintzes pitzigare de ogu Sinònimos e contràrios addolorai Maneras de nàrrere csn: scoraisí in plantu = irfàghere, distrúere de su prantu; scorai de ogu a ccn. = pònnere ogru, liai a ogu Frases tui scoras, candu miras a calincunu! 2. dhi at istréxiu is làgrimas: fiat scorendisí in prantu.

scoraméntu , nm: iscoramentu* Definitzione su scorai; dispraxere e isarcu mannu Sinònimos e contràrios abbatimentu, acoradura, afrigimentu, pesari, triltura / isalcu Frases candu at biu ca su tretu de fai fiat mannu meda ndi dhi fiat bénniu unu scoramentu mannu, dhi pariat ca no nci dha podiat fai ◊ candu si bit ca fintzas chini est capassu no fait su chi podit si aberrit sa bia de su scoramentu Tradutziones Frantzesu affliction Ingresu grief Ispagnolu aflicción, postración Italianu accoraménto, abbattiménto Tedescu Niedergeschlagenheit, Gram, Schwermut.

scorantài , vrb Definitzione passare tropu tempus, prus che àteru nau in su sensu de imbeciare, passare su tempus de si cojuare Sinònimos e contràrios imbeciai, imbedustare, imbedustire Frases abetas a candu criat su procu a ti cojai? chi sighis aici acudis de ti scorantai! (M.L.Serpi) Ètimu srd.

scorantàu , pps, agt: iscorantau Definitzione de scorantai; nau de ccn., chi est intrau in tempus, chi at fatu o che at passau is barant'annos, nau prus che àteru in su sensu de béciu meda (comente fut unu tempus chie che passaiat is baranta); fintzes sacrificau meda Sinònimos e contràrios béciu Frases apena scorantau e mi agatu de giai béciu! ◊ tostada meda custa petza: depiat èssi de calincuna baca scorantada 2. cussa bagadiedha portat sa buca che una cerésia, ndi fait cabai is sabias a unu béciu scorantau! 3. fiat abbituau a sa vida scorantada e a su trabballu grai de su pastori.

scorascòra , avb Definitzione èssi s. = allacanau, falèndhesi, tzédidu chentza fortzas Sinònimos e contràrios arréndhidu, tzédidu Frases dh'apu biu scorascora, scerau, e dh'apu nau de abarrai in domu Ètimu srd.

scoràu , pps, agt: iscoradu Definitzione de scorai; chi che dhi ant bogau su coro, chi dh'ant bochitu puntu a su coro; chi at pérdiu de ànimu Sinònimos e contràrios abbàtiu, acoradu, afligidu, aviléssiu, iscoridu 2. si fiat dépiu firmai diabressi, fadiau e totu scorau ca no fiat faina po issu ◊ s'intendit su prantu scorau, chi àmpuat de terra a celu cramendu giustítzia Tradutziones Frantzesu affligé Ingresu grieved Ispagnolu dolorido Italianu accorato Tedescu gramerfüllt.

scoràu 1 , agt Definitzione nau de logu a passare, chi est totu a coras comente at passau coras de abba Frases strada lègia, cussa, balla: est totu scorada, no fait a dhoi passai cun sa màchina! Ètimu srd.

scòrcia , nf, nm: iscortza*, scossa, scròcia, scróciu, scroxu Definitzione sa parte de fora de is linnas, su pígiu chi abbarrat a su truncu de su suérgiu pustis bogau su ortigu; una de is tres partes de unos cantu granos (e frutos): scròcia, nasedhu, perras (prupa); pígiu a parte de fora de css. cosa, fintzes su corgiolu de su tzintzigorru; sa primu tàula chi essit de unu truncu, segada a un'ala ebbia (e cun su corgiolu a s'àtera); pígiu de cosa chi si ponet in pitzu de linnas po cuare difetos, mancàntzias, coment'e forra Sinònimos e contràrios còglia, colzola, ispuligadura, pidhoncu, pigiolu / placamentu Frases est fogu alimentau de scróciu de fenu ◊ ma castiai… mancu bessius de su scróciu de s'ou e bolint cumandai su babbu! ◊ is sitzigorrus ndi ant bogau su tzugu de su scróciu allonghiendi is corrixedhus Terminologia iscientìfica rbr Tradutziones Frantzesu écorce Ingresu skin Ispagnolu cáscara Italianu scòrza, bùccia, teguménto Tedescu Baumrinde, Schale, Integument.

scorciolitànu , agt: scrocilitanu Sinònimos e contràrios ispiligamba, mangiafrancu, scalciopinu.

scorcorigài , vrb: iscorcorigare*, scrocorigai Definitzione giare sa crucuriga, bociare Sinònimos e contràrios corcovicare Frases at fatu solu sa segunda elementari e dh'iant peri scorcorigau.

scórdiu , nm: iscórdiu* Definitzione genia de erba.

scordocài scadrogài

scordogadúra , nf Definitzione su mòvere un'arremu (bratzu, camba) fora de s'incàsciu suo Sinònimos e contràrios bocadura, ilmànchinu, irbiescidura, innoxadura, isconzu, sdollocadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu déboîtement Ingresu dislocation Ispagnolu dislocación Italianu slogatura Tedescu Ausrenkung.

scordogài scadrogài

scordonài , vrb Definitzione betare is cordones, isconciare is muros de unu fràigu de difesa Tradutziones Frantzesu démolir les fortifications Ingresu to dismantle a fortress walls Ispagnolu desmantelar una fortaleza Italianu smantellare le mura di una fortézza Tedescu eine Festung schleifen.

scordonàu , pps, agt Definitzione de scordonai; nau de ccn., chi foedhat meda chentza contu e chentza cabu Sinònimos e contràrios ciaciareri, paraletadore.

scordulàda , nf Definitzione su scordulai; cosas nadas una aifatu de s'àtera deasi, chentza cabu, tzarra Sinònimos e contràrios scàrriga, scorraciada 2. po dónnia pecaedhu su predi donat una scordulada de avemarias e babbunostrus Ètimu srd.

scorduladòri , agt, nm Definitzione chi o chie narat totu in giru a s'unu e a s'àteru, chi o chie no mantenet su segretu Sinònimos e contràrios contaredhu, iscoviadori, lendharzu, pidànciu, pirodha Ètimu srd.