A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

sconciài , vrb: isconciare* Definitzione bogare de pare una cosa giai fata; nau de su tempus, cambiare, iscuncordare, fàere tempus légiu; nau de su corpus o de cosas de papare, immalaidare, fàere male; nau de sa fémina príngia, pèrdere su pipiu / s. unu pei, una camba = bogàresi unu pè, un'anca Sinònimos e contràrios destrui, idarrocai, irfàghere, isciasciai, isciusciai, iscunsertare, sculai / istrumare | ctr. aconciai, adaretzai, agiustai, arragnare, fàchere Frases su tempus ti at a sconciai sa bellesa, a stròcius piticus, finas a signai totu sa faci tua 2. mi parit ca apu biu una lampada de luxi: gei no s'at a sconciai su tempus! 3. cussu papai ti scònciat ◊ is piciochedhas de oi no acudint a si sconciai ca si ghetant a terra!

sconcidàdi , nf Definitzione iscónciu, male a sa salude Sinònimos e contràrios scónciu Frases itzia Francisca no fiat istétia mai malàdia si no calencuna sconcidadi de pagu contu (G.Cadeddu).

scónciu , agt, nm: iscónciu* Definitzione chi at tentu dannu, o fintzes su dannu etotu, nau mescamente de calecunu aparíciu o màchina chi no est prus funtzionandho bene; nau de gente, chi s'intendhet male, chi sentit calecuna neghe, calecunu male Sinònimos e contràrios maladióngiu, scuncordau / dannu, guastu, iscunsertu, sconcidadi | ctr. acónciu, arràngiu Frases depit castiai chi is canis e is cassadoris no fatzant scónciu in bíngia 2. immoi teneus sa piciochedha puru scòncia, sempri a gana mala! ◊ bai a su dotori, ca ses scónciu! ◊ seu scòncia e no potzu drommiri ◊ cudha puru est scòncia e no mi podit acumpangiai.

sconcoinài , vrb Definitzione mòvere sa conca coment'e iscaviandho, prus che àteru po sonnu Sinònimos e contràrios sconchiai, tzilibbecare, tzurumbecare Frases sa fémina est citia, sécira, sconcoinat ca est ingannendidha su sonnu. Ètimu srd.

sconcolàu , agt Definitzione chi portat sa conca a su move move.

sconcollitài , vrb Definitzione iscalaviare, ispigiolare sa pedhe comente si imbruconat, atumbandho a calecuna cosa tostada Ètimu srd.

sconcorràda , nf Definitzione su sconcorrai; cropu, atumbada de conca a calecunu logu, ma fintzes cropu giau a conca / s. de tronu = tronada, iscratzada, tzacarrada de tronu; s. de prantu = imbucada a prànghere Sinònimos e contràrios sconcorru, scorrociada / iscaputzone, istuturrone Frases apu tentu una sconcorrada in su corru ’e su portellitu de magasinu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu coup de tête Ingresu butt (head) Ispagnolu cabezazo Italianu capata Tedescu Stoß mit dem Kopf.

sconcorrài , vrb Definitzione fèrrere, atumbare sa conca a calecunu logu, iscúdere a conca / sconcorrau = nau de ccn., isconchedhadu, pagu giustu de conca, chi faet aconcadas Sinònimos e contràrios scorrociai Ètimu srd.

sconcórru , nm Definitzione su sconcorrai Sinònimos e contràrios sconcorrada, tzumbada Frases in miniera est unu sconcorru de ritmus lentus e ritmus furiosus Ètimu srd.

scóncu , nm Definitzione ispiga de laore (prus che àteru trigu) chentza canna nudha chi si ndhe bodhit de terra ispigandho, isconcadura de laore Frases candu si cerriànt a ispigai, a mesapai, su sconcu is meris dhu donànt a nosu.

sconcuài , vrb Definitzione foedhandho de laores chi faent s'ispiga, segare sa cabitza, a isconcadura Ètimu srd.

sconfusionài , vrb Definitzione betare apare, cunfúndhere o ammeschiare totu, pònnere a tréulu Sinònimos e contràrios abbolotai, atrobodhare, batagugliare, streulai, trabojare Ètimu srd.

scongiobài , vrb: iscongiuai*, scongiuai Definitzione betare abbasanta cun s'ispergiadore, beneíghere (fintzes po badramentu o sanamentu de male) Sinònimos e contràrios babbiscare, ischingiolare, ispanzolare, ispergiare Frases Arega de candu est partiu Ninnedhu no est prus cussa: stau ca mi at a tocai a dha scongiobai! Tradutziones Frantzesu asperger Ingresu to sprinkle Ispagnolu rociar, asperjar Italianu aspèrgere Tedescu mit Weihwasser besprengen.

scongióriu , nm Definitzione ispergiadore, s'aina chi impreat su preide po pigare e betare s'abbasanta Sinònimos e contràrios aspersóriu, babbiscadore, isopu 2, ispanzola 1, scongiuaroi Frases at pigau su scongióriu, sícia e cungiali e nc'est essiu Ètimu srd.

scongiuài scongiobài

scongiuaròi , nm: iscongiuladore* Sinònimos e contràrios aspersóriu, isopu 2, ispanzola 1, ispergiadore, scongióriu, spongióriu.

scongiuàu , pps, agt Definitzione de scongiuai; babbiscau, chi dhi ant ispergiau abbasanta Sinònimos e contràrios ispanzoladu Tradutziones Frantzesu aspergé Ingresu sprinkled Ispagnolu hisopear Italianu aspèrso Tedescu besprengt

scongiuntài , vrb Definitzione segare, istacare, istesiare duas cosas aciuntas, duos arremos Sinònimos e contràrios innànghere, irgiànghere, iscrobare | ctr. aciuntai, agiànghere Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu disjoindre, séparer Ingresu to separate Ispagnolu desunir Italianu disgiùngere Tedescu trennen.

scongiuntàu , pps Definitzione de scongiuntai Sinònimos e contràrios irjantu, iscrobau.

sconnósciu , agt: isconnóschidu* Definitzione chi no si ammentat de su bene chi dhi ant fatu, chi tratat sa gente coment'e chi no dhi apat fatu bene essendho chi si dh'at fatu Sinònimos e contràrios disaggradéssiu, discannotu, malebortzedidu Tradutziones Frantzesu ingrat Ingresu ungrateful Ispagnolu ingrato Italianu ingrato Tedescu undankbar.