A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

sfacíri , vrb rfl Definitzione fàere s'ifaciu, a face manna, fintzes nàrrere cosa a ccn. a briga o a murrúngiu Sinònimos e contràrios isfaciare* Frases unu mericedhu Chichinu si sfacit e tocat sa porta de sa sposa e dhu faint intrai (Ghironi-Staffa).

sfacíu , agt: ifaciu* Definitzione chi no sentit bregúngia, chi portat face de sola Sinònimos e contràrios caricotu, discaradu, faciudu, iscaressidu, ispradidu, malacara, scundiu | ctr. bergungiosu, timiditu Frases ajaja no fiat sfacia e ne donàt cunfiantza a nemus.

sfadhíri , vrb Definitzione pigare o fàere una cosa po un'àtera, in fadhina; fintzes lassare fuire o pèrdere calecuna cosa (es. un'ocasione, su trenu o àteru) Sinònimos e contràrios confúndhere, fadhie*, faltai, ibbagliare, irbagiare | ctr. ingertai.

sfadiài , vrb Sinònimos e contràrios pasai | ctr. fadiae.

sfài , vrb: ifàghere*, sfàiri Definitzione isconciare, ma nau de istrégiu istampau chi perdet, chi lassat essire su chi dhue ponent Sinònimos e contràrios falare, gessai, pèldere, sciai, sumire Frases in custa domu totu scoscimingiara nci sfait che in su cioliru de scolai is macarronis! ◊ cuss'istrexu sfait, depit portai calancunu istampu ◊ custa carrada sfait: seu biendi sa lucina!◊ sa scifedha iscannia sfait a istídhiu a istídhiu Tradutziones Frantzesu dégoutter, couler Ingresu to drip Ispagnolu gotear, chorrear Italianu gocciolare, colare Tedescu tropfen.

sfaiméntu , nm Definitzione su sfàiri Sinònimos e contràrios irfaghidura, sciusciada / sumidura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu délabrement Ingresu breakup Ispagnolu decadencia, ruina Italianu disfaciménto, sfacèlo Tedescu Verfall, Zerfall.

sfainàu , agt: ifainadu Definitzione chi est chentza faina, chentza fàere Sinònimos e contràrios ammandronadu, arreuladu, bacamundhu, faghineri, ibbautu, irberzadu, irjannalau, mandronàciu, praitzosu / disimperau, sciacendau, sprainau Frases poita abarrais innòi sfainaus totu sa dia? bandai a trabballai! Tradutziones Frantzesu désœuvré Ingresu idler Ispagnolu desocupado Italianu ozióso, sfaccendato Tedescu müßig.

sfàiri sfài

sfamadòri , nm, agt: irfamiadore* Definitzione chi bogat fama mala a s'àteru, naendhondhe male: coment'e agt., fintzes sfamadrixi po fémina Sinònimos e contràrios afusadore, afuseri, disciamadori, fogaditzu, fogoneri, fogulanu, limbibúdidu, mincidiosu, sfamieri 2. càstia ca sa genti est maba e sfamadrixi: abarrant pagu a bogai a pillu cosas chi non funt! (I.Pillosu)

sfamài , vrb: irfamiare* Definitzione guastare sa bona fama a unu naendhondhe male po cosas chi no funt sa beridade, fàere dannu a s'onore de ccn. Sinònimos e contràrios allimbare, foghigiai, imposturai, infamai, innorare, tragagiai Frases cussa no tenit fillus e gosat a sfamai is atrus!

sfamaméntu , nm Definitzione su sfamai Sinònimos e contràrios aferritadura, allimbamentu, tragàgiu Ètimu srd.

sfaméri, sfamiéri , agt Definitzione chi costumat a foedhare o pònnere male de s'àteru Sinònimos e contràrios afusadore, afuseri, fogaditzu, fogoneri, limbibúdidu, mincidiosu, sfamadori Frases dha bòciu coment'e una perdixi, pudéscia, linguda sfamiera! ◊ ancu ti calit una guta, sfamera pudéscia!◊ ses mala, sfamera e scumpudia! Ètimu srd.

sfamigài sciamigài

sfamigàu sciamigàu

sfarinadúra , nf: irfarinadura* Sinònimos e contràrios irfarinamentu.

sfarinài , vrb: irfarinare* Definitzione fàere a farinos, a sales, a orrughedhos piticos Sinònimos e contràrios sciarinai, sfarinaxae.

sfarinaméntu , nm: irfarinamentu* Sinònimos e contràrios irfarinadura.

sfarinaxàe , vrb Sinònimos e contràrios irfarfaruzare, sfarinai.

sfarinosidàdi , nf Definitzione su èssere farinatu, fàcile a fàere a farinos Tradutziones Frantzesu friabilité Ingresu friabilty Ispagnolu friabilidad Italianu friabilità Tedescu Brüchigkeit.

sfarinósu , agt: isfarinosu* Sinònimos e contràrios farinatu, prude, scirinosu.