A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

supía , nf: suspia Definitzione si narat de candho unu est male piendhe, respirandho male a cantu si dha podet fàere Sinònimos e contràrios ispia 1, sufrimentu Frases no finint mai sas penas suas: est biu a malas supias.

supichèdha , nf: supixedha Definitzione min. de supa.

súpidu , nm: assúpidu* Sinònimos e contràrios assubentu, bémida, supedhu Frases Babbai Sanna fiat a súpidos acortzindho a passu crispu po s'assacheu chi iant fatu in su monte.

supièra supèra

supinída , nf Definitzione cosighedha pitica, fine fine Sinònimos e contràrios imbratu, pimpidalla, pimpirida Frases sos mortos sunt isoltos in supinidas de piúere.

supíru , nm: suspiru Definitzione genia de súlidu longu, coment'e po dispraxere, disígiu o àteru; fintzes su súlidu, s'ària de s'àlidu torrandho de prumones Sinònimos e contràrios susprexu / àbidu, bémida Maneras de nàrrere csn: ghetai suspirus = betare o bogare súlidas; suspiru de Otzieri = zerminu, zenia de durche biancu nidu fatu cun arbos de ou abbatados cun túcaru e méndhula ispizolada, assada e segada a tizighedhas longhitas meschiadas in mesu Frases suspirus de coru… mancamentu de bussa! ◊ a umbe fago abbitu, ritiradu dae sa cara tua delicada, màndhami sos suspiros, coro amadu! Ètimu srd.

supixèdha supichèdha

supleméntu , nm Sinònimos e contràrios aciunta.

suplènte, suplènti , nm Definitzione chie una sumana est a su postu de un'àteru chi mancat su matessi tanti de tempus in calecunu impreu.

suplèntza , nf Definitzione trebballu chi si faet a su postu de un'àteru candho cussu mancat po calecunu motivu Frases no as fatu nimmancu domanda de suplentza me in is iscolas!

supoltàre sumportài

supòne , nm Definitzione supa, abbundhante Frases a mangianu nosi faiaus unu bellu supone de late.

supòniri, supònnere , vrb Definitzione pentzare chi…, nàrrere o fàere a pentzamentu, fàere un'ipótesi Sinònimos e contràrios crèdere, immaginai, penciai Frases si nos aiat intesu nendhe mandra a s'iscola, suponindhe chi cumprendhat sa limba de sos pastores, aiat nadu chi no fimus “pedagogisti”◊ suponia chi cussa fit cussa calentura ◊ si suponit chi nemus dh'at biu ◊ si suponit chi de trigu dhoi ndi siat meda, ma nemus iscít cantu ◊ deo puru suponzo chi siat gai su chi mi ses nendhe tue ◊ si suponiat chi dhue fut dinare carragiau bene chistiu de su tiàulu… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu supposer Ingresu to suppose Ispagnolu suponer Italianu suppórre Tedescu vermuten.

suportàe, suportài sumportài

suportaméntu , nm Definitzione su suportare Sinònimos e contràrios agguantu, apómpiu, bàjulu, suportu Ètimu srd.

suportàre sumportài

supórtu , nm Definitzione su suportare Sinònimos e contràrios agguantu, apómpiu, bàjulu, suportamentu Tradutziones Frantzesu endurance Ingresu endurance Ispagnolu aguante Italianu sopportazióne Tedescu Erduldung.

supòsta , nf Definitzione meighina fata a bisura de píndula, ma de pònnere in su pertusu Sinònimos e contràrios gala 1 Frases isetendhe a sanare ndh'at de aju, su póveru, a s'abbigu de sa suposta! ◊ cudhas maladias chi eris no si resessiat a las abbadinare oe las sanant chin d-una suposta Tradutziones Frantzesu suppositoire Ingresu suppository Ispagnolu supositorio Italianu suppósta Tedescu Zäpfchen.

supóstu , nm Definitzione su chi si suponet, si pentzat chi potzat èssere Sinònimos e contràrios ipótesi Frases cunsiderendhe continu ite siat custa boghe, milli supostos inoghe dant resultadu mischinu (G.Raga) Tradutziones Frantzesu supposition Ingresu supposition Ispagnolu suposición Italianu supposizióne Tedescu Vermutung.

supóstu 1 , nm Definitzione puntu, tretu Frases sapíndhesi sa faina in bonu supostu, lasseit andhare pagas isburridas de cuntentesa.