A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

súpra súba

supramèsa , nf Definitzione tiàgia bona, bella, solu po bellesa.

supramònte , nm Definitzione montes de artu Terminologia iscientìfica slg Ètimu srd.

suprapàre subrabàre

suprapúntu , nm Definitzione genia de puntu pitichedhedhu, in su ricamu Frases a suprapuntu si faghet sa ganza.

supratàssa , nf Definitzione tassa etotu, pagamentu in prus.

suprému , agt Definitzione chi est su prus artu, su prus de importu, su méngius, chi possedit una calidade de su gradu prus artu / Ente s. = Deus Sinònimos e contràrios supernu.

suprèssa , nf Definitzione aparíciu fatu apostadamente po ndhe bogare incracandho totu su súciu de ccn. cosa (es. binatza, pasta de olia)/ partes de una supressa a manu po binatza: sas còscias o pes, su bancu o piatu, su canale o corriotu, sos costazos o paradas, costas o càscia (fatos a doas lascas fissadas in mesos cricos de ferru, in duas perras de intrare apare postas prantadas in pitzu de su bancu e de prènnere de binatza), su covecu (duas mesas lunas de linna grussa cun cotzas o istrupedhos de pònnere in pitzu subràbari a duos a duos giraos de noranta grados), su toronígliu in mesu de su bancu, unu fusu o àlbure a berrina de mesania a punta, sa gioca o fémina (chi intrat in su fusu, fata in duos petzos cun duas cotzas e un'istanga o abbinadorzu: custa parte est fata a manera chi, movendho s'istanga a s'andhetorra, su petzu de fundhu, po comente funt fatas e postas is cotzas a punta a un'ala, giret sèmpere a una matessi bandha abbasciandho, incracandho e prentzandho a forte sa binatza, o fintzes inartandho e illascandho si is cotzas funt postas cun sa punta girada a betu contràriu) Sinònimos e contràrios prència Frases est vinu de supressa e faet pacu camminu! ◊ sunt ammanitzandhe pro sa binnena, labandhe cupas, tinos e supressas Terminologia iscientìfica ans Ètimu itl. soppressa Tradutziones Frantzesu pressoir, fouloir Ingresu press Ispagnolu prensa Italianu tòrchio, pigiatrice Tedescu Presse.

supressàda , nf Definitzione su supressare; su tanti de cosa (olia mólia, binatza) chi si ponet a una borta in sa supressa; fintzes petza cunfetada posta in istentina grussa apedrigada; in cobertantza, fintzes acollada o assuprida coment'e isfrutamentu, male Sinònimos e contràrios prentzada / ttrs. suprissada Frases s'ainata l'amus afissa in duas supressadas 2. aiant batidu binos, sartitza, túnniu e ortalítzia cunfetados e supressadas de cada zenia (Z.F.Pintore) Ètimu srd.

supressàda 1 subbressàda

supressadúra , nf Definitzione su supressare, ma fintzes sa cosa essia prentzandho Sinònimos e contràrios intorinadura, prentzadura, supressonzu 2. pro supressadura de murta - pro fàghere su trémulu - si cheret nàrrere su sutzu chi essit supressendhe sa murta posta in ispíritu nessi baranta dies ◊ onzi annu sa supressadura e totu su binu unu pagu ispuntu los faghiat a filuverru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pressurage Ingresu pressing Ispagnolu prensado Italianu torchiatura Tedescu Pressen.

supressài, supressàre , vrb Definitzione incracare a supressa, incracare a forte Sinònimos e contràrios imprentzai, prenciai Frases prantat, marrat, binnennat, issarmentat, càticat e supressat, iscuponat e ponet su mustu in cantina Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu presser Ingresu to press Ispagnolu prensar Italianu torchiare Tedescu pressen.

supressónzu , nm Definitzione su supressare Sinònimos e contràrios prentzadura, supressadura Ètimu srd.

supressúra , nf Definitzione coment'e supressadura, unu male chi pesat, chi sighit Sinònimos e contràrios afissa, astrinta Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu presse, cohue Ingresu grasp, throng Ispagnolu apretón, gentío Italianu strétta, calca Tedescu Gedränge.

suprèva supèlva

suprída , nf: assuprida* Definitzione su assuprire a unu logu Sinònimos e contràrios benia.

suprína subrína

supríre , vrb: assuprire, surpire Definitzione lòmpere a unu logu, a unu tempus, bènnere; betare manu a fàere calecuna cosa, fintzes a iscúdere o a fàere male a ccn.; batire cosa; contivigiare, fàere calecuna cosa, faina Sinònimos e contràrios acodie, arrivire, ciòmpere, cròmpere, lòmpere, trubare / agiudai, batire, donai / atèndhere | ctr. andai, tocai 1 Frases duos zòvanos fint pro si zocare a istocadas: che suprit isse e los picat a iscavanadas ◊ no at agguantau su dolore mannu chi li est supriu ◊ sunt fachendhe sas pitzinnarjas e gai a issas puru carchi sodhu lis suprit ◊ su malu devet galu surpire ◊ e surpida sa die de s'isposu! 2. lestros e prestos li suprint e li crompent a corfos de ramu ◊ si ti supro che leas banzu che àinu in domadura 3. sos puzones no acudint a suprire muschinedhos a su nidu ca bi at tantas bucas isetandhe 4. si che est ghirada a domo sua pro suprire sas fainas Ètimu spn. suplir.

supríu , agt Definitzione chi acontesset fatuvatu, tantis bortas aifatu de pare (es. cónios suprios) Sinònimos e contràrios continu, fetianu, fissienti, sichiu Tradutziones Frantzesu fréquent, continuel Ingresu frequent, repeated, continuos Ispagnolu frecuente, continuo Italianu frequènte, ripetuto, contìnuo Tedescu häufig, wiederholt, andauernd.

supróssu , nm Definitzione ingrussamentu de s'ossu, genia de nodu chi si faet in is ossos Sinònimos e contràrios subbrossa Terminologia iscientìfica mld Tradutziones Frantzesu périostite Ingresu ossifying periostitis Ispagnolu periostitis osificante Italianu periostite ossificante Tedescu Knochenhautentzündung.