A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

surbadúra 1 , nf Definitzione su surbare Sinònimos e contràrios suladura Ètimu srd.

surbàe, surbàre sulvàre

surbàre 1 , vrb Definitzione pigare, ingòllere a suspidura, tirandho sa cosa aintru comente si tirat s'ària chi arrespiraus Sinònimos e contràrios aciupae, assuspiri, imbibbiri, inciupai, sultzire, sulviare, surbire*, suspiare Tradutziones Frantzesu gober Ingresu to sip Ispagnolu sorber Italianu sorbire Tedescu saugen.

surbàre 2 , vrb Definitzione púnghere, prus che àteru nau de bobbois chi candho móssigant artériant sa pedhe.

surbavógu , nm: survaocu Definitzione cantu de tubbu, fintzes solu de canna, cun d-unu istampighedhu in punta a un'ala, po surbare su fogu a buca mandhandho ària a fora Sinònimos e contràrios bufavogu, butatza, suaroi, sulafocu Frases portaiant ananti s'arràmene, su ferrunzone, chedhàrgios, trébides, cadrigas e su surbavogu Terminologia iscientìfica ans Ètimu srd.

surbéntile , nm Definitzione genia de personàgiu malu, ómine chi che suspit su sàmbene, famiu chi si che papat totu Sinònimos e contràrios súivile, sultore Tradutziones Frantzesu vampire Ingresu vampire Ispagnolu vampiro Italianu vampiro Tedescu Vampir.

surbèschere solbèschere

súrbia , nf, nm: súrbida, súrbidu, súrbiu 1 Definitzione un'apenas de cosa de bufare, su tanti de che ndhe ingurtire; fintzes su sonu chi si faet in buca suspindho cosa Sinònimos e contràrios atzichedhu, atzicu, bucada, ingullida, intullada, tasada, ticada, tumata 1 / cdh. sulpu Frases donamidhu unu súrbidu de cafei! 2. papendi no fatzais súrbius cun sa buca, ca no est educau! Tradutziones Frantzesu gorgée Ingresu sip Ispagnolu trago, sorbo Italianu sorsata Tedescu Schluck.

surbiài, surbiàre sulvàre

surbiàre 1 sulviàre

surbiarríu , nm Sinònimos e contràrios arrassanajolu, cirulicorda, conchiebara, izaghe, passailanti, piciorru, pínnaru Terminologia iscientìfica pzn, luscinia megarhynchos Tradutziones Frantzesu rossignol Ingresu nightingale Ispagnolu ruiseñor Italianu usignòlo Tedescu Nachtigall.

surbícu sorbícu

surbída , nf Sinònimos e contràrios súrbia, ingullida Ètimu srd.

súrbida, súrbidu súrbia

súrbidu 1 , nm, nf: súrvida Definitzione isúfiu, súlidu po ifadu Sinònimos e contràrios búfida, irbúfida Ètimu srd.

surbidúra , nf Definitzione su surbire Sinònimos e contràrios bibidura, bufadura Frases nci dhu ingurtiat coment'e un'ou de pudha, a surbidura ◊ ti dongu un'isciarrocada de cabbessus chi as a papai sa petza a surbidura! Ètimu srd.

surbietài , vrb Definitzione ischibiai, surbiare cun is lavras istrintas chi formant un'istampu pitichedhu tundhu cumponendho sa fortza de su súlidu cun su fodhe de sa buca po fàere notas musicales Sinònimos e contràrios sulietai Ètimu srd.

surbiète, surbiètu , nm: surviete Definitzione genia de aina pitichedhedha, curtza, po surbiare; genia de súrbiu chi si faet a buca abbandho bestiàmene Sinònimos e contràrios soliete, sulitu, tziullete / frúschiu, frúsiu 2. a survietes si pesat su bentu pigandhe a truva s'abba Terminologia iscientìfica sjl Ètimu srd.

surbilàda sulvilàda

surbilàre , vrb: survilare Definitzione nàrrere, foedhare prus che àteru a murrúngiu, coment'e a surbadas, surbare che píbera, istare a ufas e afas, a súlidos po tzacu, tratare de malu crabbu Sinònimos e contràrios suai, sulvare, surbuschiare Frases si bi fit istau Deus, fortzis tzertas cosas no fint sutzessas! - aiat surbilau Bustianu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu soupirer d'ennui Ingresu to pant Ispagnolu bufar Italianu sbuffare Tedescu schnauben.