A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

sússu súci

sussuíni sassoíni

sussulía , nf Definitzione genia de pigione mannu petzarolu Sinònimos e contràrios astorolia, tzirolia Frases sussulia de marina bogamindhe un'ispina, un'ispina de su pè!

sussutàre , vrb Definitzione prànghere a suncutu, a assúpidos Sinònimos e contràrios assuconai, assupedhare, singultare.

sustanscívile , agt Definitzione chi giaet sustàntzia, chi nutrit Sinònimos e contràrios alimentosu, sustantziosu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu nutritif Ingresu nutritious Ispagnolu nutritivo Italianu nutritivo Tedescu nahrhaft.

sustànsia , nf: sustàntzia, sustàscia, sustàssia Definitzione sa parte prus importante de css. cosa o chistione, su chi faet sa diferéntzia tra cosa e àtera / intrare s. = donai e suspiri sa sustàntzia de is alimentus Frases no poto ispiegare sa sustàscia de sas cosas ◊ cussa chi mi tocat prus su coru est sa Sardigna, coment'e mamma chi mi at donau sa vida e dh'at nutrida de sa sustàntzia sua (R.Melis)◊ a papai bolit cosas de sustàntzia ◊ fut contandhe su chi cheriant sas malastrampas, a bi che tirare sa sustàntzia, sos afàrios de coro e de famíllia Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu substance Ingresu substance Ispagnolu sustancia Italianu sostanza Tedescu Substanz.

sustantívu , nm Definitzione css. foedhu chi distinghet s'unu de s'àteru personas, animales e cosas po su chi tenent de diferente in sa sustàntzia, in su èssere Sinònimos e contràrios nòmene.

sustàntzia sustànsia

sustantziài , vrb rfl Definitzione pigare sustàntzia Sinònimos e contràrios alimentai, sustentai.

sustantziósu , agt Definitzione de sustàntzia, chi portat e giaet sustàntzia Sinònimos e contràrios alimentosu, saliosu, sustanscívile Frases is pipios erricos teniant prus cosas adatas e sustantziosas po papare ◊ su late berbeghinu est prus sustantziosu ◊ comenti crescit, a su pipiu incarrerant a dhi fai tastai càncua cosa prus sustantziosa ◊ sa sida pro su bestiàmine est un'alimentu sustantziosu Tradutziones Frantzesu substantiel, nourrissant Ingresu substantial Ispagnolu sustancioso, nutritivo Italianu sostanzióso, nutrïènte Tedescu nahrhaft, nährend.

sustàscia, sustàssia sustànsia

susténciu , nm Sinònimos e contràrios alimentu, màndhicu, sustentu* Frases comenti fais a sola sentz'e susténciu? (A.Simbula).

sustèniri, sustènnere, sustènni , vrb Definitzione dèpere fàere, tènnere de fàere; agiudare, giare agiudu, fortza, auditu, coràgiu; poderare, mantènnere / pps. susténnidu Frases des preguntare cantos ispeazos ancora des sustènnere e viazos 2. bi at zente chi no ischit mancu cale terra la sustenet!

sustentài , vrb: sustentare Definitzione giare alimentu, intrare sustàntzia Sinònimos e contràrios alimentai Ètimu spn. sustentar.

sustentaméntu , nm Definitzione su sustentai; su chi serbit po si alimentare Sinònimos e contràrios alimentu, sustentu.

sustentàre sustentài

susténtu , nm Definitzione totu su chi serbit de nutrimentu Sinònimos e contràrios alimentu, arracatu, màndhicu, sustentamentu Frases pro chi a nisciunu manchet su sustentu, issu, s'eroe su piús mannu e veru, note e die sacríficat pro chentu (P.Mura)◊ su sustentu fit a fae e lardu, casu, brotzu e giodhu Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu nourriture Ingresu maintenance Ispagnolu sustento Italianu sostentaménto Tedescu Ernährung.

sustígliu , nm Definitzione in su costúmene, bestimentu chi ammontat de su chintzu in pitzu Sinònimos e contràrios giustígliu, imbustu Frases su pupitu ti l'afianzas a petus che sustígliu (A.Rubattu).

sústu súltu

sústu 1 , agt Definitzione nau de ccn., chi est coment'e ispantasiau, assustau, siat po cosa manna o bella meda, siat po cosa chi dispraxet, faet a tímere o a dónnia modu est de cundennare Sinònimos e contràrios abbereladu, abbeveladu, ammeravizadu, apapughinau, atrassidu, irmerau, ispantadu Frases mirat acisadu sa diga e a coa est piús sustu puru ◊ ndh'est restadu sustu candho at ischidu chi fit sanadu ◊ sont abbarrados sustos e abbevelados bidendhe su pitzinnu pranghendhe 2. a lu bídere mastulendhe a sa tzega che prantamone istaias sustu (G.Ruju)◊ bidindhe cudha béstia est abbarradu sustu e pensat: "Custu est unu diàulu!"◊ comente ant bidu a mie sunt restadas sustas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu extasié, ravi Ingresu enraptured, charmed, astonished Ispagnolu extasiado, fascinado, estupefacto Italianu estasiato, affascinato, stupito Tedescu begeistert, erstaunt.