A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

scapadóriu , nm Definitzione genia de arreghèscia o de manígiu po s'iscabbúllere de ccn. cosa Sinònimos e contràrios inghénia, iscampadorju Tradutziones Frantzesu subterfuge Ingresu subterfuge Ispagnolu escapatoria Italianu sotterfùgio Tedescu Ausrede, Kniff.

scapadórzu, scapadróxu , nm: iscapadorju* Definitzione logu inue s'iscapat o si lassat andhare mescamente un'animale a pàschere, logu o propiedade a ue essire po fàere faina Sinònimos e contràrios essida, imbrocadorzu Frases andant a biri s'arringu e si firmant totus in su scapadroxu, acanta de is cuadhus curridoris.

scapadúra , nf Sinònimos e contràrios scapada Ètimu srd.

scapài , vrb: iscapae* Definitzione lassare andhare (fintzes bogare de presone), bogare sa fune a un'animale, lassare orrúere o lassare istare cosa poderada in manos; nau de su pipiu, camminare a solu; cumenciare, imbucare a fàere; nau de linna, isparare; bogare de cabu, firmare de fàere sa faina a fine de giorronada; nau de linnas, isparare, bogare linna noa Sinònimos e contràrios ammollai, cèdere, imbrocare, imbucare, irfunare | ctr. aferrai, muntènnere, prèndhere, sessare Maneras de nàrrere csn: s. a pei = comintzare a andhare solu; s. a prangi, a bolai = imbucare a prànghere, pesàresi a bolu; s. búdhidu = pesare su bullu; s. sa passiéntzia = pèrdere sa passiéntzia; s. unu fuedhu = faedhare, nàrrere; s. fragu = lassare andhare fragu Frases ant scapau sa columba de sa paxi ◊ su cuadhu at ghetau unus cantu cràncius e scapau at a curri! 2. bah, scapau fuedhu at! ◊ toca ca badhaus, scapanci su sonu: faisí una "fiuda e bagadia"! ◊ immoi est giai dus annus chi no scapant àcua is àiris ◊ su pipiu no at ancora scapau 3. oi scapaus a is cincu ◊ candu femu braberi, sa genti fut scapendi de crésia po sa missa de mesunoti, a Pasca e Paschixedha, e dèu scapendi de trabballai.

scaparàtu , nm Definitzione ispécia de níciu piticu po pònnere un'istàtua comente si usat in is domos, po su prus cun s'imbidru ananti a serru / s. de relógiu = zenia de nitzu a pònnere su rellozu subra de unu traste; péndula a scaparatu = péndhula chi si ponet subra de unu móbbile Ètimu spn. escaparate.

scaparròni scabarròne

scaparrósu , nm Definitzione muschitu chi in logos úmidos est in s'ària a nues e apretat a sa essia de su sole (est bobboedhu chi pítziat, ifadosu) Sinònimos e contràrios coarbedhu, muscedra, muschina, muschita.

scapavúmu , nm Sinònimos e contràrios bufietu, fungubísinu Terminologia iscientìfica atn, Lycoperdon bovista Ètimu srd.

scapedhài , vrb: iscabidhare* Definitzione pigare su bonete de conca Sinònimos e contràrios illiare | ctr. incapedhai.

scapiadùra , nf Definitzione su scapiai, su èssere iscapiau Sinònimos e contràrios isorbidura, isprendhidura | ctr. annodadura, prendhidura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu déliement Ingresu untying Ispagnolu desatamiento Italianu slegaménto Tedescu Losmachen, Losgebundensein.

scapiài, scapiàri , vrb: iscapiae* Definitzione isconciare un’acàpiu, nodu de lióngiu o de àteru serbiu po poderare cosa impare Sinònimos e contràrios illiare, isòlbere, isprèndhere | ctr. acapiae, prèndhere.

scàpitu , nm Definitzione cosa chi dispraxet, chi andhat male, dannu / si po scàpitu… = si, Deus no bògiat, capitat chi… Sinònimos e contràrios arrori, dannu, isdrobbu Frases dus fiant po si pigai apari, ma s'istariàrgia, timendi calincunu scàpitu, si est posta in mesu Tradutziones Frantzesu inconvénient Ingresu inconvenience Ispagnolu inconveniente Italianu inconveniènte Tedescu Unannehmlichkeit.

scapolàriu , nm: iscapolàriu*, scapulàriu, scrapolàriu Definitzione cosa beneita de pònnere in pitzu, fintzes àbbidu de calecunu santu a bisura de para Sinònimos e contràrios breve, foltilesa, lezeta Frases po sanai dhi apu postu unu scapolàriu forti forti ◊ cussu portàt sempri unu scrapolàriu prenu coment'e unu cruguxoni.

scàpu , agt: iscapu* Definitzione chi no est acapiau Sinònimos e contràrios isoltu, ispresu | ctr. acapiau, presu, tentu Maneras de nàrrere csn: èssiri manu scapa = de bonugoro; portai dinai s. = in minudos Frases disígiu de andai scapu tengas!

scapuciài , vrb Definitzione bogare o trantzire su cugudhu de conca.

scapulàriu scapolàriu

scapúrru , agt Definitzione chi at pérdiu su cumpàngiu, chi est a solu (nau pruschetotu de animales) Sinònimos e contràrios iscadàmbiu, iscadàpiu, iscumpagnadu, scambillau / cdh. scàpiu.

scaràda , nf: iscarada*, scarara Definitzione genia de cuntratu po fàere unu trebballu a prétziu firmu; genia de trebballu chi si faet in pischera (si càmbiant noas totu is cannitzadas o prantas) Maneras de nàrrere csn: pigai o donai faina, comparai, bèndiri a s.; fuedhai a s. = faedhare chentza rispetu, chentza birgonza; a s. = (puru) unu ifatu de s'àteru, a meda, a cótimu, a trivas Frases no ti mortificas pighendi scaradas, pagus giorronadas fais a su mesi ◊ messànt a scarada, po si fai onori ◊ dhoi at genti istenteriada chi est a scarada fendi tontesas ◊ anguidha a scarada!… a scarada anguidha bella!… 2. de sa classi mia ndi tengu unu cun su bràciu bogau, unu cun su brúciu segau, una cun sa manu pista… a scarada! 3. e it'est cussa scarara de "gruppi folk"?! Tradutziones Frantzesu travail à la pièce (aux pièces) Ingresu job contract Ispagnolu destajo Italianu còttimo Tedescu Akkord, Akkordarbeit.

scaradéri , agt, nm Definitzione chi o chie treballat a iscarada, fatu e a bidha Frases su meri bolliat màniga arrullada, de su scaraderi e de su serbidori, messendi ◊ su scaraderi leat pro paga su tantu de su sèmene de su trigu chi ndhe messat Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ouvrier travaillant à la pièce Ingresu jobber Ispagnolu destajista Italianu cottimista Tedescu Akkordarbeiter.

scarafaciàri , vrb Definitzione cambiare colore, fàere in cara mala, indebbilitare Sinònimos e contràrios incerai, irgrisire, isarbolire, istramudire Frases a Bori sa callentura dh'at scarafaciau meda (G.Mura)◊ cussa si est scarafaciada po curpa de su frori de sa fà.